El món està canviant i amb ell l’educació. Al nostre país hi ha diversos projectes transformadors que estan reinventant la docència. El passat 6 de febrer al Palau Macaya de Barcelona vam celebrar la jornada “L’educació del segle XXI”. El panell va girar al voltant dels principals reptes, mancances i oportunitats del sistema educatiu català, la innovació pedagògica, l’impacte de la transformació digital i tecnològica, l’autonomia dels centres, la segregació escolar, la bretxa de gènere i els mecanismes d’assignació d’estudiants.
Ismael Palacín, Director de la Fundació Jaume Bofill, va denunciar l’alta taxa d’abandonament escolar prematur com el repte més urgent i alarmant del sistema educatiu català. Va remarcar la necessitat d’enfortir la governança multinivell i apostar per la municipalització de l’educació per tal d’aplicar i avaluar plans locals contra aquest fenomen. El nivell d’educació de la població adulta és un dels determinants més clars dels resultats escolars i universalitzar l’accés a l’educació infantil de primer cicle, de 0 a 3 anys, és clau per augmentar la incidència predistributiva, tal i com recullen els treballs del Premi Nobel d’Economia James Heckman.
Lidia Farré, Professora d’Economia a la Universitat de Barcelona i investigadora associada de l’Institut d’Anàlisi Econòmica, va destacar que la polarització del nivell educatiu a casa nostra respon principalment a la baixa participació en estudis de segon cicle (23%), molt per sota de la mitjana de l’OCDE (42%). També va posar de manifest que tot i la creixent presència femenina en estudis de tercer cicle (54% matriculades al curs 2015-2016), la participació en carreres STEM (ciències, tecnologia, matemàtiques, enginyeria i informàtica), amb molt bones perspectives laborals, és encara baixa. Sensibilitzar el professorat, donar visibilitat a referents científiques i identificar els estereotips de gènere poden contribuir a corregir aquesta bretxa. Enfortir la formació professional és la principal recomanació pel que fa a l’adequació de la formació al mercat laboral.
Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21, es va mostrar crític amb el model homogeni i burocràtic d’educació obligatòria, que considera obsolet. Aposta per una aproximació competencial i personalitzada per capacitar les habilitats i l’esperit crític de l’estudiant, i defugir dels mètodes d’aprenentatge i avaluació basats en la memorització i reproducció de coneixements. El raonament inductiu i deductiu, la sensibilitat al problema, la fluïdesa d’idees i l’originalitat són algunes de les habilitats transversals més valorades pel mercat laboral. El model funcionarial, que impedeix als centres seleccionar el personal docent en funció de les seves necessitats curriculars i metodològiques, suposa un escull per a l’autonomia i la innovació educativa.
Caterina Calsamiglia, economista i investigadora ICREA de l’IPEG (Institute of Political Economy and Governance), va analitzar els mètodes d’assignació d’estudiants i el seu efecte sobre l’equitat i la segregació. El sistema actual imposa a les famílies assumir el risc que suposa sol·licitar una escola sobre-demandada, el que dóna incentius a les famílies a demanar com a primera opció una escola on tenen altes possibilitats de ser admesos (per viure a la zona del barri) i que no és necessàriament la seva preferida. Tenir una opció privada permet jugar a aquesta loteria patint un menor risc, accedint així a les escoles públiques més desitjades amb major probabilitat. Prop de la meitat de les famílies que no entren en la seva primera opció es matriculen a una escola pública que no correspon a cap de les que havien inclòs a la llista de preferències. Una assignació inicial aleatòria, seguida de l’aplicació d’un algoritme, utilitzant els rànquings que lliuren les famílies, donaria lloc a una distribució més satisfactòria.
Per minimitzar les barreres econòmiques a l’elecció de centre, des de CCL plantegem la introducció de xecs progressius o ponderats per renda que cobreixin els costos directes i indirectes de l’escolarització (transport, menjador…), combinada amb accions informatives i la creació d’òrgans de garantia del procés d’admissió per evitar la discriminació de determinats alumnes, el fenomen conegut com a cream-skimming.
L’acte va comptar amb l’assistència de l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell, l’exconsellera d’Educació Meritxell Ruiz, l’exsecretària primera de la Mesa Anna Simó i l’expresident del Consell Escolar de Catalunya Ferran Ruiz.
Privacy Overview
This website uses cookies so that we can provide you with the best user experience possible. Cookie information is stored in your browser and performs functions such as recognising you when you return to our website and helping our team to understand which sections of the website you find most interesting and useful.
3rd Party Cookies
This website uses Google Analytics to collect anonymous information such as the number of visitors to the site, and the most popular pages.
Keeping this cookie enabled helps us to improve our website.
Please enable Strictly Necessary Cookies first so that we can save your preferences!