Benvolgudes, benvolguts,
Esperem que vosaltres i les vostres persones estimades estigueu bé de salut. Davant de la major emergència sanitària dels darrers temps, serà crucial la responsabilitat individual i col·lectiva, així com una ciutadania informada i alerta davant les mesures que s’acosten.
Des de l’Institut Ostrom hem publicat un recull de 20 propostes de política econòmica per fer front al xoc d’oferta i demanda que està suposant el COVID-19. Ens enfrontem a una situació complexa en la qual es combinen dues característiques que condicionen la resposta del govern: d’una banda, la temporalitat de la crisi, que aconsella escalonar la resposta, i, d’altra banda, la seva intensitat i ampli impacte, que aconsella contundència. Incrementar la capacitat de cribratge diagnòstic i identificar els individus immunitzats serà essencial per accelerar la recuperació econòmica.
Considerem que sostenir la liquiditat i solvència del sistema econòmic i mutualitzar riscos entre administració, empreses i treballadors serà prioritari en els propers dies. Algunes de les nostres propostes inclouen una renda bàsica o xec universal amb un reemborsament contingent a la renda en el proper exercici fiscal; mecanismes de flexibilització temporal de plantilles o d’hores; incentius fiscals al teletreball i la suspensió temporal del cobrament de tots els impostos, quotes d’autònoms i cotitzacions a la seguretat social. És important complementar aquestes polítiques fiscals amb un pla creïble d’ajustos a llarg termini per amortitzar l’augment de deute que es produeixi durant els propers mesos.
Considerem que les suspensions de pagaments d’hipoteques i lloguers generalitzades poden expulsar del mercat en el futur a aquells arrendataris potencials més humils i d’ingressos més volàtils. Recomanem, en canvi, bonificar fiscalment els aplaçaments voluntaris. Restringir exportacions i trencar les cadenes de valor globals condemnarà als països més pobres a un escenari de màxima vulnerabilitat. Les confiscacions generalitzades sense procediments regulats en la importació de material sanitari desincentivaran la producció de béns i generaran escassetat. Finalment, davant una pandèmia, cal conjugar el control estratègic a nivell central amb l’autonomia i flexibilitat operativa a nivell local, així com el coneixement específic de cada regió afectada. La centralització i el procedimentalisme són barreres a una estratègia de mitigació eficaç.
L’actual crisi també és una oportunitat per aprendre dels errors del passat i emprendre d’una vegada per totes, reformes que tindran un impacte molt positiu en l’eficiència, l’equitat, el creixement i la innovació. Facilitarem la distribució online de medicaments amb recepta, actualment prohibida a Espanya sense cap raó imperiosa d’interès general (RD 823/2008)? Eliminarem barreres a la digitalització en sectors com la telemedicina, el teletreball, les telecomunicacions, l’e-commerce, Internet of Things (IoT), els vehicles autònoms o l’educació? Podrem crear empreses de manera telemàtica sense assistir presencialment al notari (Directiva europea 2019/1151)? Entendrem el “cost d’oportunitat” de la despesa pública (un euro destinat a rescatar una empresa ineficient és un euro no destinat a la recerca biomèdica)? Aprendrem que un elevat deute públic incrementa la vulnerabilitat davant escenaris macro-fiscals adversos?
Finalment, esperem que l’estat d’alarma també contribueixi a valorar la importància de la llibertat de moviments, reunió, manifestació, associació, comerç i professió. No deixem que els nostres governants aprofitin l’estat d’alarma per abusar de les seves atribucions i consolidin un Leviatan tirànic passada la pandèmia. Salut i responsabilitat per tornar a gaudir aviat de la llibertat!
