Fa dues setmanes el Banc de Sang i Teixits, organisme del Departament de Salut, iniciava una campanya per promoure la donació de plasma per reduir el dèficit existent a Catalunya. Enguany es faran 27 mil donacions, però realment són necessàries entre 50 i 60 mil donacions per ser autosuficients en teràpies derivats del plasma. L’objectiu de la iniciativa és arribar a mil donacions setmanals. La pandèmia de la Covid-19 també ha resultat en una disminució de donacions de plasma, fins a un 25% als Estats Units. El país nord-americà proveeix un 75% del plasma global per a l’elaboració de teràpies.
Les donacions de plasma són essencials per a tractar un gran ventall de malalties cròniques com ara les immunodeficiències, trastorns de coagulació, trastorns cognitius i neuromusculars i malalties hepàtiques. A més dels beneficis coneguts, la recerca en el desenvolupament de noves proteïnes i l’expansió d’aplicacions a noves àrees terapèutiques com ara l’Alzheimer, obren la porta a una nova era de la medicina.
Un grup reduït de països – Estats Units, Alemanya, Àustria, República Txeca i Hongria – permeten en l’actualitat la recol·lecció comercial de plasma i la compensació monetària dels seus donants. Aquests cinc països comprenen aproximadament el 5% de la població mundial però contribueixen amb més del 90% del plasma utilitzat per a teràpies mèdiques.
En aquest context, aquest mes hem presentat l’informe “És l’hora de pagar pel plasma: la compensació de les donacions voluntàries de plasma”. L’informe, coordinat pel Professor de la Universitat de Georgetown a Washington, Peter Jaworski, detalla la situació del subministrament de plasma al nostre país i aporta arguments per transitar d’un model purament altruista a un model de recol·lecció comercial.
L’informe detalla la reforma recent a la República Txeca com a model a seguir. Malgrat tenir una població quatre vegades menor que l’espanyola, el 2016, la República Txeca va enviar gairebé el doble de volum de plasma a fraccionar que Espanya − 613.000 litres, 58 litres per 1.000 habitants comparat amb els 273.276 litres o 8 litres per 1.000 habitants d’Espanya.
Espanya – i Catalunya en particular – tot i ser la llar de Grífols i líder en recerca biomèdica i teràpies derivades del plasma, utilitza un model antiquat, ineficient i inefectiu per a la recol·lecció de plasma. Això ha de canviar. Per assegurar la provisió a pacients d’una forma més efectiva, hauríem de permetre la compensació dels donants a través de la reforma del Reial Decret 1088/2005. Actualment, ja depenem d’aquest model per obtenir dos terços dels hemoderivats necessaris per a teràpies derivades del plasma.
