La nova reforma laboral aprovada pel Congrés, la primera d’envergadura consensuada amb els dos agents socials, preserva els elements fonamentals de la reforma del 2012 que van permetre crear flexibilitat interna en el mercat de treball espanyol. La reforma recupera la ultra activitat dels convenis i la prevalença del conveni sectorial per a la fixació dels salaris però manté la prevalença del conveni d’empresa en aquelles condicions més relacionades amb la flexibilitat interna. A més, la reforma introdueix penalitzacions als contractes de curta durada – mesura que segons les dades preliminars, ja ha suposat una reducció considerable (10 punts percentuals) en la proporció de contractes d’un dia.
Són molts els aspectes que aquesta reforma laboral no aborda o que podrien ser més ambiciosos. En el cas de la temporalitat, segueixen existint una dualitat important en la resolució dels contractes que segueix fent atractiu el recurs a la temporalitat. Tanmateix, semblava difícil trobar un equilibri polític viable molt superior, especialment considerant que la Ministra de Treball havia insistit en la necessitat de “derogar” l’anterior reforma i finalment l’ha acabat consolidant.
En paral·lel, però, el govern ha pactat amb els sindicats majoritaris apujar el salari mínim fins als 1.000 euros bruts en 14 pagues. Al Regne Unit, la Low Pay Commission, una comissió independent d’experts, avalua sistemàticament i publica l’impacte de les pujades del SMI sobre l’ocupació, els salaris i la pobresa laboral. Mentrestant, Espanya – el tercer país d’Europa amb major increment del SMI acumulat ajustat per paritat de poder adquisitiu entre 2016 i 2021 (43,1%) – no ha publicat l’informe d’avaluació que va encarregar a la investigadora de la Universitat del País Basc Sara de la Rica i omet que l’anterior pujada als 900 euros va suposar una pèrdua neta d’entre 98.000 i 180.000 llocs de treball segons l’estudi economètric del Banc d’Espanya. I quina continua essent l’eterna oblidada en l’equilibri polític? La productivitat. Mentre la productivitat per treballador ha caigut un 7,8% durant els darrers tres anys, els costos laborals unitaris han pujat un 9,3%. La productivitat és actualment un 18,7% inferior a la de la UE, i aquesta bretxa és el doble de la que existia el 1995.
