Un cop superada la pandèmia, segurament el problema de salut pública més rellevant a les nostres ciutats és l’emissió de contaminants, especialment micropartícules d’òxid de nitrogen i monòxid de carbó. L’Agència Europea de Medi Ambient estima que la contaminació causa prop de mig milió de morts prematures a l’any a Europa. Les emissions contaminants són la causa principal de mort de 3,3 milions de persones a l’any al món, més que la SIDA, la malària i la grip juntes (Lelieveld et al., 2015). Els nivells de contaminació a Barcelona gairebé tripliquen el llindar fixat per l’OMS: 29 g/m3 (Bernardo et al, 2021).
Aquest mes, un important nombre d’entitats ecologistes han presentat una proposta de peatge urbà per a Barcelona, mesura que des de l’Institut Ostrom hem divulgat a l’esfera pública des de l’any 2018. La proposta és molt concreta: quatre euros per poder circular (amb excepcions) i un termini de dos anys per posar-lo en marxa. La implantació d’un peatge o taxa urbana de congestió – existent ja a ciutats com Londres, Nova York, Singapur, Estocolm, Milà, Oslo o Göteborg – podria reduir de mitjana un 11,4% les partícules PM10 i un 9,2% les d’òxids de nitrogen en evitar la circulació de 76 milions de vehicles a l’any a Barcelona, amb un impacte directe en la salut cardiorespiratòria infantil (ISGlobal, 2017).
Si la reducció dels efectes de la contaminació sobre la salut, especialment entre els infants, són realment prioritaris per a la ciutadania i els poders públics, a Barcelona ha arribat l’hora de plantejar una vegada per totes el disseny i l’aplicació d’una taxa urbana de congestió.
