La inflació està registrant xifres mai vistes les últimes quatre dècades a les economies desenvolupades de tot el món. El 2021, al conjunt de l’Estat espanyol, l’Índex de Preus de Consum (IPC) va augmentar en un 6,5%, i va afectar totes les regions de manera més o menys homogènia. Aquesta situació, unida a la crisi energètica i la guerra d’Ucraïna, està repercutint de manera negativa a la butxaca dels ciutadans.
Tanmateix, un element menys discutit és l’impacte de la inflació en la fiscalitat, objecte d’anàlisi del darrer informe de l’Institut Ostrom publicat per l’economista Santiago Calvo López. La inflació incrementa la factura fiscal dels contribuents sense que calgui apujar els tipus impositius, és a dir, sense passar per les Corts. Això passa perquè molts contribuents poden superar els llindars exempts o les deduccions a què tenen dret en termes nominals, però no en termes reals. Davant d’augments nominals de la renda, els contribuents es veuen empesos a trams superiors de l’escala de tipus aplicats a l’impost, per la qual cosa augmenta la càrrega fiscal sense que la capacitat econòmica hagi augmentat. Això es coneix com a rèmora fiscal o progressivitat en fred. Parlem, doncs, d’un augment d’impostos silenciós, encobert.
A Catalunya, aquest sobrecost fiscal serà especialment sagnant. En concret, mentre que per al conjunt de l’Estat cada declarant assumeix un sobreesforç de 199 euros, els catalans pagarem, de mitjana, 224 euros més a la declaració de la renda d’aquest any només per l’augment de la inflació. La solució a aquest problema passa per deflactar o indexar les tarifes de l’IRPF per neutralitzar l’impacte de la inflació —com ja han anunciat els governs de Madrid, Andalusia, Galícia i Múrcia, i com han anat fent al llarg dels anys les hisendes forals basques i navarreses— adaptant també reduccions, mínims personals i familiars i deduccions.
