Les reformes econòmiques que més ressò han generat de la proposta d’acord d’investidura entre el PSOE i Sumar són, sens dubte, la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores – una proposta que pot repercutir en un augment dels costos en alguns sectors amb menor productivitat laboral – i l’eliminació dels vols domèstics de menys de dues hores i mitjaen rutes amb una alternativa ferroviària – una mesura simbòlica que afectaria un total de 0 vols si s’eximeixen els tres actuals des de l’Aeroport de Barajas.
Tanmateix, la proposta de la coalició que tindria un impacte més important en el teixit empresarial afecta l’Impost de Societats. L’acord subscrit planteja elevar la recaptació per aquest tribut en 10.000 milions d’euros, en arribar al 15% efectiu de tributació sobre el resultat comptable de les grans empreses. No s’ha lliurat cap document, estudi o memòria econòmica que acrediti aquest augment d’ingressos, però és important destacar que els arguments esgrimits incorren en diverses fal·làcies, com ara afirmar que les grans empreses paguen un tipus del 3-4% per Societats, un càlcul que compara els beneficis globals amb la tributació a Espanya (el llindar se situa entre el 21% i el 22%, segons dades de la pròpia Agència Tributària).
El cert és que amb la informació disponible, no és possible computar de manera precisa un tipus efectiu sobre el resultat comptable de manera agregada com planteja el Govern. Però en qualsevol cas, el més probable és que la mesura sigui declarada inconstitucional: els ajustos sobre el resultat comptable i la compensació de bases imposables negatives formen part de les bones pràctiques tributàries per evitar la doble imposició. Un sistema fiscal competitiu és aquell que afavoreix la inversió en béns de capital i la capitalització empresarial, cosa que redunda positivament en la productivitat i els salaris. Una vegada més, les reformes es mouen en la direcció oposada.
