Un dels problemes econòmics i socials més rellevants d’aquesta i les properes legislatures, especialment per als més joves, és la inaccessibilitat de l’habitatge. Els preus creixents només són un símptoma del desequilibri creixent entre oferta i demanda. A banda del fallit règim de contenció de rendes a Catalunya, que ha congelat la nova oferta de lloguer a les ciutats més tensionades, les noves mesures recents del govern central – el xec de 250 euros per a l’accés als lloguers inferiors als 600 euros i la proposta d’hipoteques regulades a tipus fix – només agreujaran el problema: amplien el poder adquisitiu i la capacitat d’apalancament financer dels demandants en un context en què l’oferta es manté inelàstica, és a dir, insensible a les variacions de preus. El resultat? Pujaran els preus.
El problema de l’habitatge al nostre país rau en l’escassa construcció de nous habitatges a les principals ciutats derivada de diversos factors: la manca de sòl urbanitzable, la incertesa regulatòria, l’encariment de materials i l’escassetat de mà d’obra especialitzada. A més, el menor impuls a l’habitatge públic contribueix a la rigidesa de l’oferta.
El nombre de noves llars que es creen a Espanya és molt superior al d’habitatges iniciats. El 2023, la ràtio entre aquestes dues variables va ser inferior a 0,5: es construeixen la meitat dels habitatges necessaris per cobrir la demanda de noves llars. Des del 2008, Espanya és un dels països europeus on menys habitatges per càpita s’han construït. Entre 2008-2022, el nombre d’habitatges iniciats (1,53 milions) fou molt inferior al de noves llars creades (2,40 milions). A França, Finlàndia, Suècia i Grècia la construcció de nous habitatges ha superat la creació de llars.
Per solucionar aquest problema, caldria augmentar l’oferta d’habitatges, habilitant més sòl urbanitzable, creant un marc regulador estable, agilitzant els processos de tramitació de permisos i llicències urbanístics, fomentant la construcció d’habitatges de lloguer protegit i abordant l’escassetat de mà d’obra en el sector. Sense aquestes accions, les mesures actuals només serveixen per agreujar el problema, en lloc de resoldre’l.
