15/06/2026

El cost de l’excés normatiu: pobresa persistent i mobilitat social a Espanya

Per Institut Ostrom

Aquest informe examina la relació entre la llibertat econòmica autonòmica i els fluxos d’entrada i de sortida de la pobresa a les disset comunitats autònomes d’Espanya durant el període 2008–2018. Com a mesura de llibertat econòmica subestatal emprem l’Índex de Llibertat Econòmica de les Comunitats Autònomes Espanyoles (ILECAE), elaborat per Santiago Calvo (2024) per a la Fundació Friedrich Naumann per a la Llibertat i la Fundació per a l’Avenç de la Llibertat (FundaLib), amb dades de 2021 —el darrer exercici amb prou informació per al seu càlcul—. Aquest índex, amb escala de 0 a 10, avalua tres grans àrees: mida del govern, regulació i serveis. El combinem amb les microdades de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l’INE —taxes de pobresa persistent i taxes d’entrada i de sortida de la situació de baixos ingressos— per estimar models de panel amb efectes fixos de comunitat autònoma i temporals.

Els resultats principals es resumeixen en cinc punts. Primer, més llibertat econòmica autonòmica s’associa amb episodis de pobresa persistent menys freqüents i més breus: un increment d’1 punt en l’ILECAE —equivalent, per exemple, a la distància que separa Andalusia (4,0) d’Aragó (5,3) en l’índex de 2024— correspon a una reducció de 0,85 punts percentuals en la taxa de pobresa persistent. Segon, la llibertat econòmica està associada amb menors taxes d’entrada en la pobresa i majors taxes de sortida, i és aquest darrer efecte el quantitativament més rellevant. Tercer, el pilar de regulació de l’ILECAE exhibeix els efectes més pronunciats i robustos. Quart, les comunitats amb més llibertat econòmica —Madrid, La Rioja i Euskadi— registren taxes de pobresa persistent, deute públic i atur sistemàticament inferiors. Cinquè, aquests resultats es mantenen amb la inclusió de controls macroeconòmics i amb l’ús de mesures alternatives de pobresa relativa.

Catalunya presenta un cas singular i revelador. Amb una puntuació de 3,4 en l’ILECAE —penúltima posició, tan sols per davant d’Extremadura—, ocupa el darrer lloc en el pilar de regulació: 15 tributs propis, 50 lleis aprovades el 2021 i 127.175 pàgines publicades al butlletí oficial, equivalent a 350 pàgines de nova normativa per dia. Aquesta càrrega regulatòria podria explicar que, malgrat el seu elevat nivell de renda, les taxes de sortida de la pobresa a Catalunya siguin inferiors a les de comunitats amb menor base econòmica però més llibertat regulatòria. La bretxa entre el potencial econòmic català i els seus resultats en mobilitat social és, precisament, el cost mesurable de l’excés normatiu.

Les implicacions de política indiquen que el disseny institucional autonòmic importa per a la mobilitat social ascendent. Una combinació de menor càrrega regulatòria —especialment als mercats laborals— amb transferències ben orientades i sense desincentius al treball constitueix la barreja més eficaç per reduir la pobresa persistent. Aquest resultat és coherent amb el concepte de l’«Estat del benestar hayekià» de Bergh (2020) i amb l’agenda liberal de Friedman (1962), i suggereix que llibertat econòmica i protecció social no són objectius necessàriament contraposats.

informe excés regulatori CAT aff
informe excés regulatori ESP aff