A Europa en general, però particularment a Catalunya, ha pres força els darrers anys la idea del decreixement. Aquest moviment intel·lectual, de certa inspiració malthusiana, assumeix que els recursos naturals, com per exemple, els recursos energètics, són fixos, constants i limitats, concloent així que el creixement econòmic és intrínsecament insostenible.
Els decreixentistes erren en considerar la biosfera un sistema físic gairebé tancat, quan el planeta rep anualment aportacions d’energia provinents del sol superiors en cinc mil vegades el consum energètic de la humanitat. A més l’evolució del creixement demogràfic indica un clar alentiment, degut en gran part als processos d’urbanització que acompanyen l’increment de la renda per càpita mundial i la incorporació a la dona del mercat de treball. La ideologia, un cop més s’imposa a una anàlisi precisa de la realitat.
L’error principal d’aquesta cosmovisió, però, és intentar analitzar el futur amb uns prismàtics fabricats amb la tecnologia del present. L’energia, el transport i els aliments suposen conjuntament el 90,9% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle. Tanmateix, les plaques fotovoltaiques i els aerogeneradors, que tenien un cost de 1.400 $/kW i 1.150 $/kW el 2010, el reduiran en pocs anys a 150 $/kW i 800 $/kW respectivament. Els vehicles privats de combustió que estan contaminant (i augmentant la incidència de l’asma infantil) a ciutats com Barcelona seran substituïts per vehicles elèctrics autònoms (A-EV), propietat de flotes de transport com a servei (TaaS). En el camp de l’alimentació, la fermentació de precisió, la impressió 3D i l’agricultura cel·lular permetran reduir dràsticament la terra emprada pel cultiu i la ramaderia, així com el patiment animal.
Creixement i sostenibilitat són perfectament compatibles. De fet, fer un ús més eficient dels recursos, fer més amb menys (energia, materials, minerals o aigua) és la base del creixement econòmic. No descarbonitzarem l’economia sense creixement: necessitem inversió en infraestructures i noves tecnologies. En comptes de reduir la connectivitat internacional d’El Prat, eliminar la ingesta de carn o reduir el consum energètic (domèstic o industrial) seria interessant que Catalunya optés per una visió proactiva en relació a la descarbonització o electrificació del transport, la implantació massiva d’energies renovables o la I+D en proteïna vegetal i carn de cultiu cel·lular. En definitiva, continuar desfermant el progrés del coneixement i la tecnologia al servei del benestar social.
