Per Eze Paez, investigador Beatriu de Pinós – Law & Philosophy Group, Universitat Pompeu Fabra Se sol dir que Catalunya té una població de 7,5 milions d’habitants. És fals. En aquest còmput s’obvia als animals no humans. En termes estrictament quantitatius, és una omissió greu. Són la majoria d’individus que viuen en el territori i, com els éssers humans, estan també subjectes a la coerció de les nostres institucions públiques i altres normes socials. Una petita part d’aquests —uns 51,2 milions— viu en explotacions ramaderes. Tanmateix, la major part són animals salvatges i urbans, dels quals no en tenim cap estimació numèrica adient. Els animals són, doncs, la majoria d’habitants del país. Què els devem en termes de justícia? Quin és l’estatus jurídic i polític que els hauríem de reconèixer? La resposta tradicional ha estat que no tenim cap obligació de justícia vers els animals que no pertanyen a […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.El presente informe encargado al Instituto Ostrom forma parte de la Aportación de la Comunidad de Madrid para la elaboración del Libro blanco de la reforma tributaria del Ministerio Hacienda. El incremento de la recaudación debe apoyarse en el incremento de las bases imponibles, fomentando el crecimiento económico y la creación de empleo y eliminando reducciones, deducciones y exenciones fiscales, más que en incrementar los tipos marginales sobre unos contribuyentes que soportan una carga tributaria comparable, o superior, a la de los países del entorno, principalmente en tributación empresarial. Recomendamos evitar reformas improvisadas o coyunturales con el fin de lograr un código tributario coherente y bien estructurado que facilite el cumplimiento y genere ingresos, minimizando distorsiones sobre el crecimiento, la creación de empleo y el desarrollo productivo. Es prioritario recuperar la sostenibilidad de las finanzas públicas y sólo será posible cuando se acometa la gran reforma pendiente: optimizar el gasto público […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.By Vedant Sinha Decentralised decision-making is a solution to the environmental challenge of anthropogenic climate change because it is a problem that originates at multiple scales and differing contexts (Ostrom, 2009). Decentralised decision-making processes enable the emergence of flexible responses that better fit the externality driving climate change at various levels. First, we will interpret the term decentralisation. Then, we will explain how the complex and multi-level causes and consequences of climate change call for heterogenous policy responses under decentralised decision-making. Here, we will elaborate on Ostrom’s (2009) idea of polycentrism, synonymous with decentralised solutions. Finally, we will respond to the objection of greenhouse gas (GHG) emissions leakage posed against the decentralised approach. Decentralisation refers to a process where decision-makers at various levels have autonomy in choosing policy instruments involving differing degrees of engagement by the state, private sector and local community groups. The environmental problem of “climate change is […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Una de les primeres mesures de la nova Conselleria d’Universitats i Recerca de la Generalitat ha estat la rebaixa lineal del 40% dels preus de les matrícules dels màsters universitaris, equiparant-los amb els graus d’experimentalitat C. Com hem desenvolupat en diverses publicacions, l’evidència empírica demostra que es tracta d’una mesura amb efectes distributius regressius i amb un altíssim cost d’oportunitat −la inversió té un cost pressupostari de 9.3 milions d’euros que es podrien destinar a projectes de R&D amb un efecte multiplicador considerable o a enfortir el període d’ensenyament infantil entre 0 i 3 anys. Per la seva banda, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat prepara un projecte d’eurovinyeta, amb una tarifa plana anual per distància recorreguda en les vies d’alta prestació. Tanmateix, si l’objectiu de la mesura és mantenir aquestes infraestructures i reduir l’impacte mediambiental de la congestió de les autovies, sabem que és preferible −més eficient− un sistema de peatge tou limitat a […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Webinar del dia 16 de Juny de 2021, on parlem de l’impacte de regular o prohibir ls Llars Compartides a Barcelona. Creem un pont de diàleg entre els partits polítics i la societat civil organitzada.
Fes clic al títol per llegir el text complet.En aquest vídeo repassem diversos projectes que tenen dificultats per tirar endavant a Catalunya fruit de la creixent actitud de “No a tot” d’un determinat sector de la política, com el museu Hermitage, l’ampliació de l’Aeroport o el desplegament de les energies renovables.
Fes clic al títol per llegir el text complet.Webinar sobre la regulació de la Llar Compartida a Barcelona, amb la participació de: – Marc Realp. Director de l’Autoritat Catalana per la Competència (ACCO) – Josep M. Aguirre. Professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona. – Pere Rusiñol. Periodista. – Conxa Vilaplana. Amfitriona i presidenta d’AmfiCat Modera Martí Jiménez, Vicepresident i Director de Recerca de l’Institut Ostrom.
Fes clic al títol per llegir el text complet.Des de l’Institut Ostrom emplacem al nou Govern de la Generalitat a marcar un nou rumb en la gestió de les institucions catalanes. Valorem positivament la incorporació d’algunes de les nostres recomanacions, notablement la professionalització de l’alta direcció pública, el reforç de l’acompanyament educatiu a través d’una xarxa d’atenció precoç a la infància; i l’aposta per la formació dual amb un contacte estret amb el teixit productiu. Destaquem també el compromís en desplegar la Llei de Facilitació de l’activitat econòmica, una normativa que dona continuïtat a la Finestreta Única Empresarial (FUE) i aplica el principi “Only Once” pel qual empreses i emprenedors només hauran d’aportar una única vegada les seves dades en tots els seus tràmits amb totes les administracions. Tanmateix, observem amb preocupació la inclusió de propostes com la moratòria als grans projectes d’energies renovables; el manteniment de la rebaixa del 30% dels preus universitaris (regressiva i ineficient) i del control de rendes del lloguer (que reduirà […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Intervenció del nostre investigador Pau Vila al programa Els Matins de TV3 presentant el manifest “Per una direcció pública professional”.
Fes clic al títol per llegir el text complet.En un context on més de la meitat de la població ha perdut ingressos per culpa de la Covid, l’Ajuntament de Barcelona planteja una actualització del PEUAT que prohibeix la llar compartida. Prohibició inexistent a cap ciutat europea.
Fes clic al títol per llegir el text complet.Catalunya ve d’una dècada perduda en matèria de transició energètica. Del 2009 al 2019 es va instal·lar un sol molí eòlic degut a l’extrema rigidesa del marc legal. Ara alguns partits volen instaurar una nova moratòria a les renovables! N’analitzem les conseqüències.
Fes clic al títol per llegir el text complet.La pandèmia ha posat en evidència les grans mancances de la nostra arquitectura institucional, qüestionant la capacitat de les nostres administracions per respondre de manera ràpida i eficaç als problemes pels quals foren dissenyades. Les deficiències en la gestió de dades, la contractació de rastrejadors, les ajudes als autònoms i la logística de tests i vacunes en són només alguns exemples. Segons l’OCDE Espanya és, juntament amb Turquia i Xile, l’únic país on canvien entre el 95 i el 100% dels alts directius públics quan es produeix un canvi de govern. La Generalitat de Catalunya, malgrat tenir competències exclusives en matèria de regulació de directius públics, reprodueix les disfuncionalitats del sistema espanyol. Des de l’Institut Ostrom hem iniciat una campanya a favor de la professionalització de la direcció pública, amb el suport d’acadèmics i experts internacionals. És imperatiu iniciar un canvi gradual d’un model fins ara assentat en pautes de confiança i discrecionalitat política […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.¿Qué retos limitan la producción de vacunas? ¿Liberar patentes es la solución óptima? ¿Qué alternativas existen? ¿Cómo se financia la I+D biofarmacéutica?
Fes clic al títol per llegir el text complet.Què és la Renda Bàsica Universal (RBU) proposada per Esquerra i la CUP? Com es finançaria? Quin és el seu impacte pressupostari? A quins països s’ha aplicat? Hi ha mesures més urgents i viables?
Fes clic al títol per llegir el text complet.El Tribunal #5. Mercat i habitatge. Lloguer, successions i gratacels a BCN. Amb Pol Borrellas
Fes clic al títol per llegir el text complet.Charlamos sobre la subida del precio de los alquileres que se ha producido en los últimos años y las propuestas que se están poniendo encima de la mesa desde los diferentes partidos, así como organizaciones de la sociedad civil y expertos.
Fes clic al títol per llegir el text complet.A causa de la Covid-19, l’arribada a Catalunya de turistes ha disminuït un 90%. Dels 450 hotels que hi havia abans de la pandèmia a Barcelona, únicament en segueixen oberts 132. En un context com l’actual, on la meitat de la població ha perdut ingressos per culpa de la pandèmia, l’Ajuntament de Barcelona ha plantejat una actualització del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) que prohibeix la llar compartida, castigant aquells amfitrions que comparteixen les seves llars per complementar la seva renda o pensió. Aquest mes publiquem un exhaustiu informe analitzant el marc regulador de la llar compartida a Barcelona i realitzant una aproximació sistemàtica a l’estat de la situació normativa a sis capitals europees: Copenhaguen, Londres, Lisboa, Amsterdam, París i Berlín. L’informe planteja els beneficis per al ciutadà i per a l’administració d’un marc regulador intel·ligent i procompetitiu i ofereix recomanacions de reforma per a la nova normativa municipal que regularà aquesta activitat […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Entre els canvis principals del sector turístic els darrers anys destaca l’aparició de dos fenòmens clau facilitada per la consolidació de les noves formes de comunicació digital en la societat de la informació: l’aparició de nous intermediaris del sector turístic i el desenvolupament de serveis en el marc de l’anomenada economia col·laborativa, economia de plataformes o economia peer-to-peer (P2P). En aquest context, pren força el fenomen de la “llar compartida”, activitat econòmica no professional consistent en compartir l’habitatge principal i residència efectiva de la persona titular amb terceres persones a canvi d’una contraprestació econòmica i per a una estada de temporada. El present informe presenta el marc regulador de la llar compartida a Barcelona i realitza una aproximació sistemàtica a l’estat de la situació normativa a sis capitals europees: Copenhaguen, Londres, Lisboa, Amsterdam, París i Berlín. Recull variables com l’autoritat competent, la recaptació de la taxa turística, el règim necessari […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Presentación del informe “La regulación del suelo y su impacto en la competitividad empresarial. Una propuesta de reforma” en el marco de la jornada Smart Regulation 2021 celebrada en la CEOE el pasado 4 de febrero de 2021. El trabajo se puede leer de forma íntegra aquí. No es visualitza correctament? Fes clic aquí per descarregar l’informe (PDF).
Fes clic al títol per llegir el text complet.Roger Medina presenta el informe del Institut Ostrom sobre la regulación del suelo y su impacto en la competitividad empresarial en la II Jornada de Regulación Inteligente organizada en la sede de la CEOE.
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest mes s’inicia el procés de constitució de la XIII legislatura al Parlament de Catalunya. L’excés de crispació i polarització política que ha caracteritzat el parlamentarisme català els darrers temps suposa un llast per a la resolució dels conflictes presents i futurs, especialment en temps que demanen reformes i confiança institucional per construir una visió optimista i resilient a llarg termini. En aquest context, emplacem al nou Govern de la Generalitat a marcar un nou rumb en la gestió de les institucions catalanes. Aquesta legislatura caldrà prioritzar la resposta a la crisi per pal·liar les conseqüències de la caiguda de l’activitat econòmica i evitar que es produeixin danys estructurals en l’economia a llarg termini. Els pressupostos s’hauran d’emmarcar en una estratègia fiscal flexible a curt termini capaç d’adaptar-se al context actual d’incertesa. Al mateix temps, però, han de marcar un camí que garanteixi la sostenibilitat de les finances públiques. El […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Vídeo de la campanya #SomLlarsCompartides
Fes clic al títol per llegir el text complet.Our Head of Research Martí Jiménez Mausbach joins the Green Market Podcast by the British Conservation Alliance, Reason and the Austrian Economics Center to discuss Ostrom’s lessons for climate action:
Fes clic al títol per llegir el text complet.Amb l’objectiu d’informar millor el vot ciutadà, des de l’Institut Ostrom valorem el grau de suport dels programes electorals dels partits que concorren a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 14 de febrer a les reformes proposades pel nostre Institut. La valoració només es basa en els programes polítics publicats de cada partit. No té en compte ni declaracions a premsa, ni trajectòries, ni credibilitat dels programes. Fes clic a la imatge per obrir-la en una finestra nova.
Fes clic al títol per llegir el text complet.El suelo es un factor productivo fundamental en la economía y constituye un activo financiero muy importante para hogares, empresas y Administraciones públicas. Por otro lado, el suelo es un factor de producción insustituible en la producción de vivienda, un bien que, además de revestir una dimensión social notable, tiene una importancia fundamental en la economía al constituir un componente esencial de la riqueza de los hogares e incidir en sus decisiones de consumo y ahorro, e incluso laborales. En el presente informe se introduce el contexto jurídico y la legislación que regula el mercado del suelo, así como la distribución competencial entre administraciones. A continuación, se desarrolla la importancia de este mercado para la competitividad de nuestra economía y se resumen las principales barreras regulatorias existentes. Se esbozan algunas reflexiones sobre la utilidad de un enfoque policéntrico al urbanismo, basado en las teorías desarrolladas por la Premio Nobel de […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.La revolució tecnològica ha contribuït decisivament a reconfigurar l’estructura econòmica de molts mercats, modificant els patrons i hàbits de consum i, per descomptat, els models de negoci. És important que les autoritats públiques siguin conscients d’aquesta nova realitat i busquin mecanismes innovadors per tal de no dificultar la difusió i implantació de les noves tecnologies digitals, alhora que en minimitzen els possibles impactes negatius. El cicle La competència en l’era digital, organitzat per l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) amb la col·laboració de la Fundació La Caixa i l’Institut Ostrom, cerca analitzar com les noves tecnologies han transformat els mercats i realitzar una prospecció dels canvis necessaris tant de manera teòrica com pràctica de la disciplina de competència. El present informe de conclusions resumeix els punts més rellevants tractats en aquest cicle. No es visualitza correctament? Fes clic aquí per descarregar l’informe (PDF).
Fes clic al títol per llegir el text complet.La societat catalana afronta unes noves eleccions al Parlament per escollir el que serà el govern de la seva XIII legislatura. Unes eleccions que arriben segurament en el moment més desconcertant de la història política recent, marcat per la major emergència sanitària i recessió econòmica del darrer segle. Amb l’objectiu de reconstruir els pilars d’una societat competitiva, pròspera i benestant, des de l’Institut Ostrom, hem fet arribar un informe a tots els partits que concorren a les eleccions del proper 14 de febrer, detallant 50 recomanacions de política pública a desenvolupar en la propera legislatura. El document, disponible en obert a la pàgina web de l’Institut, desenvolupa, en aproximadament quaranta pàgines, recomanacions de reforma en els àmbits de la mobilitat social, educació i predistribució; recerca, innovació i desenvolupament; habitatge; fiscalitat; mercat de treball; regulació i competència; sostenibilitat i transició ecològica; disseny institucional i reforma de l’administració; i drets civils, ciutadania i diversitat. Ens hem de […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.La societat catalana afronta unes noves eleccions per escollir el que serà el govern de la XIII legislatura de la Catalunya autonòmica. Amb l’objectiu de reconstruir els pilars d’una societat competitiva, pròspera i benestant, des de l’Institut Ostrom, hem fet arribar aquest informe a tots els partits que concorren a les eleccions del proper 30 de maig, detallant 50 recomanacions de política pública a executar en la propera legislatura. El document desenvolupa recomanacions de reforma en els àmbits de la mobilitat social, educació i predistribució; recerca, innovació i desenvolupament; habitatge; fiscalitat; mercat de treball; regulació i competència; sostenibilitat i transició ecològica; disseny institucional i reforma de l’administració; i drets civils, ciutadania i diversitat. No es visualitza correctament? Fes clic aquí per descarregar l’informe (PDF).
Fes clic al títol per llegir el text complet.