Aquest informe examina la relació entre la llibertat econòmica autonòmica i els fluxos d’entrada i de sortida de la pobresa a les disset comunitats autònomes d’Espanya durant el període 2008–2018. Com a mesura de llibertat econòmica subestatal emprem l’Índex de Llibertat Econòmica de les Comunitats Autònomes Espanyoles (ILECAE), elaborat per Santiago Calvo (2024) per a la Fundació Friedrich Naumann per a la Llibertat i la Fundació per a l’Avenç de la Llibertat (FundaLib), amb dades de 2021 —el darrer exercici amb prou informació per al seu càlcul—. Aquest índex, amb escala de 0 a 10, avalua tres grans àrees: mida del govern, regulació i serveis. El combinem amb les microdades de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l’INE —taxes de pobresa persistent i taxes d’entrada i de sortida de la situació de baixos ingressos— per estimar models de panel amb efectes fixos de comunitat autònoma i temporals. Els resultats […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest informe ha estat publicat originalment com a TFG del Grau en Economia de la Universitat de Barcelona defensat per Pablo Montes Martínez. Ha estat guardonat amb l’accèssit als premis Ostrom TFG 2025. Aquest treball de final de grau analitza els resultats d’adoptar el dòlar dels EUA com a moneda oficial. Per fer-ho, s’estudia el cas de l’Equador, país que va implementar la dolarització l’any 2000 com a mesura per estabilitzar la inflació i recuperar la credibilitat monetària. Tot i que la dolarització va aconseguir reduir significativament la inflació i aportar estabilitat nominal, el país va perdre eines importants de política econòmica. Aquesta mesura va generar vulnerabilitats notables davant de xocs externs, que es van fer especialment evidents durant el col·lapse dels preus del petroli i en esdeveniments naturals de la regió. D’aquesta manera, la política fiscal es va convertir en el mecanisme essencial per amortir aquests xocs, obtenint resultats […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest informe ha estat publicat originalment com a TFG de la Doble titulació en enginyeria en tecnologies industrials i administració i direcció d’empreses de la Universitat de Girona defensat per Pol Pujol i Roca. Ha estat guardonat amb l’accèssit Ostrom TFG 2025. Aquesta tesi analitza el nivell de digitalització empresarial entre les empreses situades a La Garrotxa utilitzant un enfocament de mètodes mixtos: una anàlisi quantitativa de dades comptables (SABI) i una enquesta qualitativa inspirada en el marc DESI. Els resultats mostren que la digitalització és més elevada en les microempreses i en el sector serveis, mentre que les empreses industrials més grans presenten nivells més baixos —tant a escala local com en comparació amb altres regions de Catalunya. No s’ha trobat una correlació clara entre la digitalització i els rendiments financers. Aquests resultats es complementen amb un grup de discussió amb professionals locals. Les principals idees identificades inclouen barreres […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest informe ha estat publicat originalment com a TFG del Doble grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció i Dret de la Universitat Pompeu Fabra defensat per Georgina Quintana Riquelme. Ha estat guardonat amb el cinquè premi Ostrom TFG 2025. L’educació es presenta com un dret universal per tots els individus, entre ells, també els més exclosos de la societat. En el context penitenciari, es manifesta com una eina essencial per la reeducació i reinserció de les persones privades de llibertat, fent efectiu, per tant, el mandat legislatiu de l’article 25.2. de la Constitució espanyola. D’aquesta manera, el present estudi se centra en analitzar l’impacte de l’educació intramurs en la reeducació i reinserció de les persones privades de llibertat a partir del Centre penitenciari Quatre Camins i el seu Centre de Formació d’adults Salvador Dalí. Per abordar la qüestió, s’han considerat els punts de vista del docent, de l’alumnat […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest informe ha estat publicat originalment com a TFG del Grau en Empresa Internacional de la Universitat de Barcelona defensat per Mariona Mas Juncosa. Ha estat guardonat amb el quart premi Ostrom TFG 2025. Aquest treball investiga el gir global des de la liberalització comercial cap al proteccionisme i les seves implicacions per a les cadenes globals de valor (GVCs). Manté un enfocament particular en l’evolució de les polítiques comercials dels United States sota la primera i la segona administració de Donald Trump. L’anàlisi utilitza un enfocament de mètodes mixtos, combinant modelització d’escenaris institucionals, dades macroeconòmiques i estudis de cas empresarials. Els resultats indiquen que, tot i que el proteccionisme pretén reforçar les indústries nacionals, sovint comporta costos més elevats, una reducció de la inversió i conseqüències no desitjades, com ara l’acceleració de l’autosuficiència tecnològica en economies rivals. Les empreses responen amb estratègies adaptatives, incloent-hi el friendshoring, el subministrament dual […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest informe ha estat publicat originalment com a TFG del Grau en Economia de la Universitat Pompeu Fabra defensat per Joan Costa Rodriguez. Ha estat guardonat amb el tercer premi Ostrom TFG 2025. Aquest informe examina l’impacte de l’accés al mercat sobre la desigualtat regional, utilitzant el trasllat de la capital del Brazil a Brasília com a experiment natural. El trasllat de la capital va anar seguit d’una expansió substancial de les infraestructures, especialment de les carreteres, que van reduir els costos de comerç i van millorar l’accés al mercat a totes les regions del país. Aquest estudi mesura els efectes de l’augment de l’accés al mercat en tots els estats brasilers, amb especial atenció a les diferències entre regions rurals i industrials. Es construeixen índexs d’accés al mercat i de desigualtat utilitzant fonts de dades oficials. Els resultats indiquen que els increments en l’accés al mercat s’associen amb un […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest informe ha estat publicat originalment com a TFG del Grau en Economia en Anglès de la Universitat Autònoma de Barcelona defensat per Josep Baró Farreny. Ha estat guardonat amb el segon premi Ostrom TFG 2025. Aquesta tesi investiga els efectes de les connexions polítiques amb el president sud-coreà Yoon Suk-yeol sobre el rendiment de les empreses durant la crisi de la declaració de la llei marcial al desembre de 2024, que finalment va conduir a la destitució del president. Utilitzant una metodologia d’estudi d’esdeveniments, s’analitzen els rendiments anormals acumulats (CAR) de les empreses del KOSPI durant l’esdeveniment. Les connexions polítiques es classifiquen en vincles amb la fiscalia i altres connexions legals (SNU Law, JRTI, Pacific Law). Els resultats suggereixen que les empreses amb connexions més fortes amb la fiscalia van tenir un rendiment pitjor que el nivell de referència; un increment d’una unitat en la variable transformada logarítmicament dels […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest informe ha estat publicat originalment com a TFG del Grau en Economia de la Universitat Pompeu Fabra defensat per Sofía Groizard Burges. Ha estat guardonat amb el primer premi Ostrom TFG 2025. Aquest informe investiga l’impacte de les regulacions dels lloguers de curta durada (STR) sobre les plataformes entre particulars a Mallorca entre el 2017 i el 2019. Utilitzant un conjunt de dades de panell mensual d’anuncis d’Airbnb, l’estudi analitza un marc regulador basat en la zonificació que varia entre municipis, incloent-hi una prohibició total dels STR en apartaments a Palma. El treball utilitza un enfocament de diferències en diferències (DiD) comparant Mallorca amb Girona, juntament amb un disseny de discontinuïtat en regressió espacial (RDD) al voltant del límit de Palma. Els resultats indiquen que la regulació va reduir els anuncis actius entre 2,8 i 4,5 punts percentuals i va augmentar els preus mitjans de les habitacions entre un […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest estudi examina com la llibertat econòmica afecta el benestar subjectiu i el capital social usant dades del World Values Survey i l’Índex de Llibertat Econòmica de l’Institut Fraser. Els models logit i logit ordinal indiquen que la llibertat econòmica està fortament associada amb més felicitat i participació en organitzacions benèfiques, afavorint tant el benestar individual com el capital social de tipus pont. Tot i això, no s’observa un efecte significatiu en la confiança interpersonal, que sembla dependre de factors institucionals específics. Sorprenentment, la llibertat econòmica està relacionada positivament amb actituds postmaterialistes, suggerint una legitimació cultural de l’èxit econòmic. L’estabilitat monetària és el component més influent en la satisfacció vital i la participació cívica, mentre que el sistema legal i la mida del govern no mostren efectes robustos. Els models amb variables instrumentals suggereixen un vincle positiu entre llibertat econòmica i valors postmaterialistes, encara que no confirmen un efecte causal […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Catalunya afronta un repte intergeneracional sense precedents. La jubilació massiva del baby boom i la baixa natalitat redueixen la base de cotitzants i augmenten el nombre de pensionistes, posant en tensió la sostenibilitat del sistema. El bo demogràfic que va impulsar el creixement entre 1985 i 2005 s’ha esgotat. Des d’aleshores, el PIB per càpita gairebé no ha crescut i la productivitat està estancada, posant en evidència les febleses del model productiu. Mentre les pensions s’han revaloritzat i s’ha garantit el poder adquisitiu dels jubilats, els salaris dels joves han romàs estancats o fins i tot han caigut en termes reals. Aquesta dinàmica ha invertit la posició relativa de les generacions: les persones grans apareixen avui com a col·lectiu més protegit que la població activa. La riquesa patrimonial reflecteix aquesta mateixa fractura. En vint anys, el patrimoni net dels menors de 35 anys ha passat de 75.000 a 20.000 euros, […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.El mercat laboral espanyol continua caracteritzat per una marcada dualitat entre treballadors indefinits i temporals, una alta taxa d’atur estructural i una productivitat estancada que limita el creixement econòmic i el benestar social. Cap govern ha volgut donar-hi resposta sinó ans al contrari, han aprofundit en les disfuncions del mercat laboral. Des de l’Institut Ostrom proposem un mercat laboral centrat en protegir el treballador, i no el lloc de feina. El sistema de flexiseguretat dels països nòrdics demostra que és possible combinar flexibilitat laboral amb protecció social efectiva, orientant les polítiques a protegir el treballador en lloc del lloc de treball específic. Per això, proposem la implementació d’un contracte únic amb indemnitzacions creixents segons l’antiguitat, la introducció de la motxilla austríaca com a sistema de finançament de les indemnitzacions i un sistema de bonus/malus en les cotitzacions socials per premiar les empreses amb menor rotació laboral. Pel que fa a […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.El present informe analitza les causes del deteriorament econòmic relatiu de Catalunya en les darreres dècades. En particular, se centra en la pèrdua de lideratge econòmic davant Madrid, que des del 2017 ha passat a ser la comunitat amb el PIB i la renda per càpita més alts d’Espanya. L’estudi assenyala que, si bé la diferència econòmica entre regions es pot explicar en part per factors històrics i estructurals, en el cas català hi ha elements específics que han contribuït al seu estancament. Entre els indicadors analitzats, destaca que la Comunitat de Madrid genera 6.500 milions d’euros més que Catalunya malgrat tenir un milió d’habitants menys, fet que es tradueix en una diferència de renda per càpita del 18 % a favor de Madrid. A més, s’exposa que Catalunya ha crescut per sota de la mitjana nacional des del 1978 i que ha experimentat un descens del seu PIB per […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Després de dies de mobilització i protesta, l’Ajuntament de Barcelona anunciava la setmana passada la compra de la Casa Orsola. Així, el Consistori desactiva l’imminent i mediàtic desnonament del professor Josep Torrent. El contribuent ha finançat amb nou milions els 26 habitatges a l’actual propietari, que obté una rendibilitat del 70% en tres anys, per subvencionar els llogaters actuals i oferir-los lloguers per 700 euros a ple cor de l’Eixample. En altres paraules, la resta de ciutadans de la ciutat pagaran uns quants milions d’euros per garantir que alguns ciutadans de classe mitjana continuïn vivint per sota del preu de mercat. L’operació Orsola té un enorme cost d’oportunitat: quants habitatges de lloguer social a Nou Barris es podrien haver subvencionat amb aquests nou milions? “Justícia social” o “igualitarisme de la sort”? De la sort de l’arrendatari que va arribar abans i compta amb el suport d’un sindicat, diversos mitjans de comunicació i professors universitaris que teoritzen […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Un dels problemes econòmics i socials més rellevants d’aquesta i les properes legislatures, especialment per als més joves, és la inaccessibilitat de l’habitatge. Els preus creixents només són un símptoma del desequilibri creixent entre oferta i demanda. A banda del fallit règim de contenció de rendes a Catalunya, que ha congelat la nova oferta de lloguer a les ciutats més tensionades, les noves mesures recents del govern central – el xec de 250 euros per a l’accés als lloguers inferiors als 600 euros i la proposta d’hipoteques regulades a tipus fix – només agreujaran el problema: amplien el poder adquisitiu i la capacitat d’apalancament financer dels demandants en un context en què l’oferta es manté inelàstica, és a dir, insensible a les variacions de preus. El resultat? Pujaran els preus. El problema de l’habitatge al nostre país rau en l’escassa construcció de nous habitatges a les principals ciutats derivada de […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Durant la pandèmia, la manca de producció local de béns essencials va posar de manifest la vulnerabilitat del nostre teixit productiu. A més, l’arribada de cotxes de producció xinesa, amb preus més competitius, ha posat en dificultats el sector automobilístic europeu, provocant tancaments de fàbriques i acomiadaments. De fet, un dels elements centrals del nou informe Draghi, encarregat per la Comissió Europea, és la constatació que Europa no manca de capacitat d’innovació, sinó que moltes de les empreses innovadores acaben traslladant-se a altres països, principalment als Estats Units, a causa de l’existència de barreres reguladores, financeres i de formació. Entre el 2009 i el 2014, els Estats Units van aprovar 3.500 regulacions; la UE, 13.000. A Catalunya, la situació és especialment preocupant. Així ho evidencia la dificultat per tirar endavant projectes industrials importants, com la fàbrica de bateries de Lotte a Mont-Roig del Camp, o el trasllat de la fàbrica […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.El proper 9 de juny se celebren les eleccions al Parlament Europeu. Europa s’enfronta a reptes d’alta volada, començant per la seva autonomia estratègica, energètica i industrial i la nova possible ampliació a l’est amb una reforma necessària del seu funcionament, en un context geopolític d’alta tensió. En el darrer document plantegem 10 propostes de política pública en els àmbits de la defensa comunitària, la transició energètica, la consolidació fiscal, el mercat de treball, la integració del mercat de capitals, el mercat únic, la regulació dels serveis digitals i les telecomunicacions i els drets civils a la UE.
Fes clic al títol per llegir el text complet.La societat catalana afronta unes noves eleccions per escollir el que serà el govern de la seva XV legislatura. Amb l’objectiu de reconstruir els pilars d’una societat competitiva, pròspera i benestant, des de l’Institut Ostrom, hem fet arribar aquest informe a tots els partits que concorren a les eleccions del proper 12 de maig, detallant 10 recomanacions de política pública a executar en la propera legislatura. Les propostes s’orienten a assolir una fiscalitat més competitiva, reduir l’abandonament escolar i la inequitat educativa, millorar la qualitat del sistema de recerca i educació superior, impulsar l’oferta de lloguer i habitatge, reduir l’atur i la pobresa laboral, eliminar barreres a l’activitat industrial i la transició energètica, reforçar la qualitat institucional i la selecció de directius a l’administració pública, i orientar les polítiques migratòries a la inclusió i la corresponsabilitat.
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest dimarts s’ha fet públic el nou acord de pressupostos entre el Govern i el PSC i properament se n’iniciarà la tramitació parlamentària. En volem destacar les disposicions per agilitzar la tramitació dels projectes encaminats a la generació i emmagatzematge d’energia de fonts renovables en el marc del Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic de 2024, en línia amb els nostres informes sobre la qüestió. També valorem positivament la partida de 25 milions d’euros per a la millora dels polígons industrials, element rellevant per a la competitivitat industrial. Trobem a faltar algunes de les mesures proposades amb JxCat recollides en alguns dels nostres treballs, com ara la deflactació de la quota autonòmica de l’IRPF, la bonificació en l’Impost de Successions de la transmissió generacional d’empreses o la creació de la figura del facilitador de projectes estratègics. En matèria d’habitatge, és una bona notícia que […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest mes, el nostre President Pau Vila i el nostre Director de Recerca Martí Jiménez Mausbach han comparegut a la Comissió d’Empresa i Treball (CET) del Parlament de Catalunya per explicar les conclusions de l’informe “Un país sense límits. Anàlisi i recomanacions per a la facilitació de l’activitat empresarial a Catalunya”. L’informe aborda tres grans barreres a la competitivitat empresarial, que inclouen les problemàtiques de caire urbanístic i restriccions dels usos del sòl, la burocràcia i la complexitat normativa, i la inseguretat jurídica. Catalunya lidera el rànquing de nombre de pàgines a butlletins oficials autonòmics, amb 106.914 pàgines el 2019. La complexitat reguladora redueix el nombre d’empreses dins d’un sector concret i redueix la taxa d’entrada de noves empreses, amb conseqüències negatives en la inversió, especialment en capital intangible (patents i dissenys industrials). El treball inclou un decàleg de mesures legislatives, que inclouen, entre d’altres, la creació de la Bústia […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.L’Institut Ostrom premia al diplomàtic i professor Juli Minoves i a l’emprenedora en salut digital Ariadna Masó El passat dijous, l’Institut Ostrom va celebrar el seu setè aniversari en una gala a l’hotel H10 Art Gallery de Barcelona, amb la presència de consellers i alts càrrecs polítics, membres del cos diplomàtic, els presidents de les principals patronals i organitzacions empresarials, alts directius de diverses empreses de l’ecosistema tecnològic i biomèdic de Barcelona i figures rellevants de l’àmbit acadèmic i universitari. Com ja és tradició, es va fer l’entrega dels Premis Institut Ostrom al Lideratge Empresarial i Intel·lectual. El Premi al Lideratge Empresarial s’ha atorgat a l’emprenedora en salut digital Ariadna Masó. Masó ha desenvolupat la seva trajectòria professional a Londres, Tòquio, París, Madrid i Barcelona. A la City es va obrir pas en la banca d’inversió en plena crisi econòmica, treballant per la firma nord-americana Barings, invertint centenars de milions de dòlars en empreses en […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.We are proud to share our new report on collaboration with Friedrich Naumann Foundation for Freedom. The report aims to look at different approaches and strategies to deploy the energy transition (from fossil fuels to renewable energy). We chose three areas which have different GDP levels, different cultures and different regulations but nevertheless have some common items: relatively similar latitude, population and rent weight over their respective countries – Casablanca-Settat (Morocco), Catalonia (Spain) and Schleswig-Holstein (Germany).
Fes clic al títol per llegir el text complet.Les reformes econòmiques que més ressò han generat de la proposta d’acord d’investidura entre el PSOE i Sumar són, sens dubte, la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores – una proposta que pot repercutir en un augment dels costos en alguns sectors amb menor productivitat laboral – i l’eliminació dels vols domèstics de menys de dues hores i mitjaen rutes amb una alternativa ferroviària – una mesura simbòlica que afectaria un total de 0 vols si s’eximeixen els tres actuals des de l’Aeroport de Barajas. Tanmateix, la proposta de la coalició que tindria un impacte més important en el teixit empresarial afecta l’Impost de Societats. L’acord subscrit planteja elevar la recaptació per aquest tribut en 10.000 milions d’euros, en arribar al 15% efectiu de tributació sobre el resultat comptable de les grans empreses. No s’ha lliurat cap document, estudi o memòria econòmica que acrediti aquest augment d’ingressos, però és […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Barcelona és la ciutat més congestionada de l’Estat. El 2022 va tornar a registrar el temps més alt de desplaçament al centre de la ciutat i a l’Àrea Metropolitana. Seguir superant els nivells d’emissions podria propiciar una sanció econòmica per part del Tribunal de Justícia de la Unión Europea (TJUE). Els valors límit d’òxids de nitrogen (NO2) a l’AMB es porten infringint des que la Directiva va entrar en vigor el 2010. Reduir els nivells mitjans anuals de NO2 i PM2,5 als nous límits proposats per la Comissió Europea evitaria cada any 525 casos d’asma infantil, 110 càncers de pulmó i 1.000 morts a Barcelona (ASPB, 2020). La contaminació lligada al transport urbà va suposar un cost total de 2020 milions d’euros el 2018, 1256 euros per habitant, xifra que equival al 3,9% del PIB de la regió metropolitana (CE Delft, 2020). El nostre nou informe revisa la literatura existent sobre […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Barcelona és la ciutat més congestionada de l’Estat. El 2022 va tornar a registrar el temps més alt de desplaçament al centre de la ciutat i a l’Àrea Metropolitana. El trànsit rodat és la principal font d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) a Barcelona. També és el principal contribuent a les emissions de NOx i el segon de PM10 i PM2,5. Els nivells de NO2 a les estacions de mesura del centre de la ciutat han infringit reiteradament els de la normativa comunitària. Seguir superant-los podria propiciar una sanció econòmica per part del Tribunal de Justícia de la Unión Europea (TJUE). L’exposició a la contaminació de l’aire relacionada amb el trànsit (TRAP) està associada a efectes negatius sobre la salut respiratòria (funció pulmonar deteriorada, asma, rinitis al·lèrgica, MPOC, càncer de pulmó), cardiovascular (hipertensió, malaltia coronària, infart de miocardi, insuficiència cardíaca), obstètrica (restricció del creixement fetal, preeclàmpsia, part prematur, baix pes […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Els nivells de polarització política, afectiva i ideològica, a Espanya, han augmentat sensiblement durant la darrera dècada, situant-se per sobre de la mitjana dels països del nostre entorn a partir de les eleccions del 2015, tot i que encara lluny de l’experimentada recentment als Estats Units o Turquia (Torcal, 2021). La pandèmia de la Covid-19 i la crisi d’Ucraïna també han aguditzat la polarització en el debat públic. L’Enquesta nacional de polarització política (Garrido et al. 2021) reflecteix que les afinitats dels electors amb els partits d’un mateix bloc ideològic han augmentat durant els darrers anys, alhora que s’han avivat els sentiments d’animadversió cap als partits de signe ideològic diferent.Els partits són reflex del que la ciutadania vota i, alhora, adoctrinen els votants en el seu propi ideari. No hi ha partits radicals rellevants en societats tranquil·les ni partits moderats en societats altament conflictives. Partits i electorat s’adapten mútuament fins […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Des de l’Institut Ostrom hem fet arribar un informe a tots els partits que concorren a les eleccions generals del proper 23 de juliol, detallant deu recomanacions de política pública a desenvolupar en la propera legislatura. Recomanem auditar i eliminar les regulacions que limiten el creixement empresarial – un total de 130 regulacions. A tall d’exemple, les empreses amb més de 50 treballadors i una xifra de facturació superior als 4,7 milions d’euros tenen l’obligació de sotmetre’s a auditoria anual, establir canals de denúncia interna i organitzar una compliance office, fet que suposa un increment notable dels costos administratius. Pel que fa al mercat de treball, recomanem avançar cap a un contracte únic amb indemnitzacions creixents, reduint alhora el cost de la indemnització dels treballadors de més antiguitat per a fer més atractiva la contractació indefinida. També aposten per la introducció de la motxilla austríaca, així com pel sistema de bonus/malus per premiar amb deduccions a les cotitzacions a la seguretat social […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Desde el Instituto Ostrom hemos enviado un informe a todos los partidos que concurren a las elecciones generales del próximo 23 de julio, detallando diez recomendaciones de política pública a desarrollar en la próxima legislatura. El Instituto recomendamos auditar y eliminar las regulaciones que limitan el crecimiento empresarial – un total de 130 regulaciones. A modo de ejemplo, las empresas con más de 50 trabajadores y una cifra de facturación superior a los 4,7 millones de euros tienen la obligación de someterse a auditoría anual, establecer canales de denuncia interna y organizar una compliance office, lo que supone un incremento notable de los costos administrativos. En cuanto al mercado laboral, recomendamos avanzar hacia un contrato único con indemnizaciones crecientes, reduciendo al mismo tiempo el costo de la indemnización de los trabajadores más antiguos para hacer más atractiva la contratación indefinida. También apuestan por la introducción de la mochila austriaca, así […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Actualment, existeix un encès debat sobre la idoneïtat de la construcció de l’autovia B-40 entre Terrassa i Sabadell, i Sabadell i Granollers. Aquest informe revisa els potencials efectes econòmics, socials i ambientals d’aquesta infraestructura analitzant l’evidència disponible en diferents àrees metropolitanes.
Fes clic al títol per llegir el text complet.El Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem ha arribat a un acord amb ERC i EH Bildu per a l’aprovació de l’anomenada Llei pel dret a l’habitatge. El pacte inclou alguns elements positius, com els incentius fiscals als propietaris que posin els habitatges de lloguer a preus assequibles. No obstant, torna a errar en allò fonamental: la dificultat en l’accés al lloguer es deu al desajust entre oferta i demanda a les grans urbs, per la qual cosa topar l’actualització del preu i limitar la llibertat contractual, a través d’un nou índex de contenció de rendes, agreujarà el problema de l’accés a l’habitatge. Catalunya es va convertir entre el 2020 i el 2022 en el nou laboratori d’aquesta política pública. La llei va aconseguir reduir el preu del lloguer en un 5%, però va suposar un descens de l’oferta al voltant del 15% i una convergència dels […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.