10 propostes per a Espanya – Eleccions generals 29 de novembre 2026

10 propostes per a Espanya és un document amb les reformes estructurals que considera prioritàries per a la legislatura que sortirà de les eleccions generals del 29 de novembre. Les propostes tracten l’habitatge, el mercat laboral, l’educació, la immigració, la fiscalitat, l’estalvi i les pensions, a més del funcionament de l’Administració i del sistema energètic.

El document sosté que en tots aquests àmbits les regles vigents encareixen els canvis que una economia necessita per créixer, com ara canviar de domicili, construir, contractar de manera estable o guanyar dimensió, i que la resposta política s’ha limitat sobretot a mesures d’urgència.

L’habitatge és el primer àmbit que analitza el document. Segons el Banc d’Espanya, des del 2021 la formació de llars ha superat en unes 750.000 unitats la construcció d’habitatges, i l’Institut atribueix part del problema a la fiscalitat: l’Impost sobre Transmissions Patrimonials encareix cada compravenda, mentre que l’Impost sobre Béns Immobles grava més qui construeix o rehabilita. Per això proposa rebaixar al 4 % el tipus del primer en la compra d’habitatge habitual i convertir el segon en un impost sobre el valor del sòl, amb la mateixa recaptació per als ajuntaments. Segons les seves estimacions, la reforma posaria a la venda uns 147.000 habitatges més cada any.

Perquè es construeixi més i més de pressa, el document planteja a més el silenci positiu en les llicències, més edificabilitat al voltant de les estacions de transport públic i la cessió del sòl públic estatal en dret de superfície. Pel que fa al lloguer, proposa una assegurança pública d’impagament inspirada en la garantia Visale francesa, que indemnitzaria el propietari en poques setmanes i permetria llogar a qui no té avalador.

En el mercat laboral, el diagnòstic parteix d’una taxa d’atur del 9,87 % el segon trimestre del 2026, encara entre les més altes de la Unió Europea. La reforma laboral del 2021 va reduir la temporalitat, però la inestabilitat s’ha traslladat als contractes indefinits: segons el Banc d’Espanya, només el 48 % dels signats el març del 2022 continuava actiu un any després. L’Institut proposa una motxilla austríaca obligatòria per als contractes nous, és a dir, un compte individual que l’empresa alimenta amb el 2 % del salari i que el treballador conserva quan canvia de feina. El cost es compensaria amb una rebaixa progressiva de la indemnització per acomiadament objectiu, mentre que la de l’acomiadament improcedent es mantindria. Les empreses amb més rotació que la mitjana del seu sector pagarien una cotització per desocupació més alta, i la prestació, a la qual es podria accedir a partir de sis mesos cotitzats, es reduiria de manera gradual. Per evitar que qui cobra un ajut perdi renda en acceptar una feina, el document proposa un crèdit fiscal reemborsable de 1.200 euros anuals per treballador i 1.000 per fill.

En educació, el document parteix dels resultats del Programa per a l’Avaluació Internacional de l’Alumnat (PISA) del 2025, els pitjors de la història de l’alumnat espanyol. L’Institut proposa avaluacions comparables entre comunitats autònomes que mesurin quant progressa l’alumnat de cada centre, i no només el nivell amb què hi arriba. Demana també més autonomia per a les escoles, un reforç intensiu des dels primers cursos de primària per a qui té dificultats i una oferta de places universitàries i de Formació Professional que tingui en compte la inserció laboral de cada titulació.

Per impulsar el creixement, l’Institut proposa canviar la manera de seleccionar els immigrants. El saldo migratori supera les 600.000 persones l’any, i la gran majoria arriba sense que se’n valori la qualificació. Per això, el document planteja un sistema per punts, com els de Canadà i Austràlia, que afavoreixi el capital humà i la captació de professionals qualificats als països d’origen. Aquesta via substituiria progressivament l’arrelament com a principal porta d’entrada al mercat de treball i aniria acompanyada de la resolució en 12 mesos dels més de 80.000 expedients d’homologació de títols pendents.

El document revisa també la fiscalitat que frena la inversió i el creixement dels salaris. Proposa actualitzar cada any automàticament la tarifa de l’Impost sobre la Renda d’acord amb la inflació: segons el Govern central, no fer-ho va suposar el 2025 una recaptació addicional de 2.300 milions d’euros. Planteja, a més, gravar en l’Impost sobre Societats només els beneficis que es reparteixen, perquè reinvertir no tingui cost fiscal, i suprimir l’Impost sobre el Patrimoni.

En pensions, l’Institut proposa que la pensió pública depengui del que s’ha cotitzat durant tota la vida laboral i de l’esperança de vida, mitjançant un sistema de comptes nocionals com el suec i una transició gradual que respecti les pensions actuals. Aquesta pensió es complementaria amb un compte d’estalvi i inversió per a cada resident a partir dels 18 anys. El compte rebria els fons de la motxilla austríaca, les aportacions d’un pla d’ocupació amb inscripció automàtica i, sense apujar cap cotització, la recaptació del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional, que ara es destina al Fons de Reserva. L’estalvi voluntari tindria un crèdit fiscal igual per a tothom, en lloc de l’actual reducció de la base imposable, que afavoreix sobretot les rendes altes.

Finalment, el document s’ocupa de les condicions de què depenen totes les altres reformes. Proposa que els directius públics se seleccionin amb criteris meritocràtics i de lliure concurrència, i que les normes amb efectes sobre els mercats s’avaluïn abans d’aprovar-se i caduquin al cap de vuit anys si ningú no les renova.

En energia, demana que el calendari de tancament de les centrals nuclears es decideixi amb criteris tècnics de seguretat de subministrament i que les xarxes elèctriques es planifiquin segons la demanda prevista de la indústria i de les llars.

Institut Ostrom - 10 propostes per a Espanya (Generals 2026)
Instituto Ostrom - 10 propuestas para España (Generales 2026)-5