Aquest mes s’ha complert el primer any des de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. És hora, doncs, de mirar enrere, intentar fer balanç i avaluar les polítiques públiques més rellevants de la legislatura.
En primer terme, celebrem l’establiment de la gratuïtat de l’escola bressol, el P2. Enfortir els programes de suport a la primera infància (0-3) era una de les nostres recomanacions en l’àmbit de la mobilitat social, juntament amb les tutories per estudiants amb dificultats.
També valorem positivament el projecte impulsat pel Departament de Govern Obert “Catalunya, un país de dades” que reforçarà l’ús de dades obertes territorialitzades per a una millor governança.
Tanmateix, l’acord de govern incloïa – en el seu apartat núm. 9 – «La Direcció pública professional per professionalitzar els càrrecs directius de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic”. Un any després, no hem constatat cap avanç en aquesta direcció. A l’administració pública catalana hi ha més de 500 càrrecs de designació política. Al Regne Unit uns 50.
També valorem negativament la mal anomenada “llei antidesnonaments”. Demorar els desnonaments no soluciona el problema (la manca d’oferta) i l’agreuja: desincentiva la destinació d’habitatge a lloguer. Reedita la LAU franquista del 64 amb les pròrrogues automàtiques; obliga a oferir lloguer social en casos d’extinció de contracte als okupes, passant per davant de famílies que compleixin els requisits i la llei; i amplia la definició de gran tenidor a 10 habitatges (a Europa la definició correspon a propietaris amb més de 3000 habitatges).
El nou decret de renovables de la Generalitat, el 24/2021, tampoc compleix amb les expectatives marcades. Catalunya necessita instal·lar uns 1.000 MW de potència renovable nous per any del 2021 al 2030, però el 2021 tot just se’n van fer uns 400. S’estaven tramitant uns 6.000MW a octubre de 2021 i per una decisió arbitrària, hauran de tornar a iniciar el procés burocràtic des de zero.
Tampoc fou encertada la reducció lineal dels preus de l’educació universitària, una política regressiva i ineficient que no augmentarà l’accés dels estudiants de menor renda i té un elevat cost d’oportunitat.
Finalment, lamentem l’absència d’una proposta alternativa per part del Govern de la Generalitat en el marc de les negociacions amb Aena per a l’ampliació de l’aeroport; per exemple, una proposta que incorpori el desenvolupament de la nova terminal satèl·lit i l’optimització de la configuració de pistes sense afectar l’espai natural de La Ricarda.
