Aquest dimarts s’ha fet públic el nou acord de pressupostos entre el Govern i el PSC i properament se n’iniciarà la tramitació parlamentària. En volem destacar les disposicions per agilitzar la tramitació dels projectes encaminats a la generació i emmagatzematge d’energia de fonts renovables en el marc del Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic de 2024, en línia amb els nostres informes sobre la qüestió. També valorem positivament la partida de 25 milions d’euros per a la millora dels polígons industrials, element rellevant per a la competitivitat industrial. Trobem a faltar algunes de les mesures proposades amb JxCat recollides en alguns dels nostres treballs, com ara la deflactació de la quota autonòmica de l’IRPF, la bonificació en l’Impost de Successions de la transmissió generacional d’empreses o la creació de la figura del facilitador de projectes estratègics. En matèria d’habitatge, és una bona notícia que […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest mes, el nostre President Pau Vila i el nostre Director de Recerca Martí Jiménez Mausbach han comparegut a la Comissió d’Empresa i Treball (CET) del Parlament de Catalunya per explicar les conclusions de l’informe “Un país sense límits. Anàlisi i recomanacions per a la facilitació de l’activitat empresarial a Catalunya”. L’informe aborda tres grans barreres a la competitivitat empresarial, que inclouen les problemàtiques de caire urbanístic i restriccions dels usos del sòl, la burocràcia i la complexitat normativa, i la inseguretat jurídica. Catalunya lidera el rànquing de nombre de pàgines a butlletins oficials autonòmics, amb 106.914 pàgines el 2019. La complexitat reguladora redueix el nombre d’empreses dins d’un sector concret i redueix la taxa d’entrada de noves empreses, amb conseqüències negatives en la inversió, especialment en capital intangible (patents i dissenys industrials). El treball inclou un decàleg de mesures legislatives, que inclouen, entre d’altres, la creació de la Bústia […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.L’Institut Ostrom premia al diplomàtic i professor Juli Minoves i a l’emprenedora en salut digital Ariadna Masó El passat dijous, l’Institut Ostrom va celebrar el seu setè aniversari en una gala a l’hotel H10 Art Gallery de Barcelona, amb la presència de consellers i alts càrrecs polítics, membres del cos diplomàtic, els presidents de les principals patronals i organitzacions empresarials, alts directius de diverses empreses de l’ecosistema tecnològic i biomèdic de Barcelona i figures rellevants de l’àmbit acadèmic i universitari. Com ja és tradició, es va fer l’entrega dels Premis Institut Ostrom al Lideratge Empresarial i Intel·lectual. El Premi al Lideratge Empresarial s’ha atorgat a l’emprenedora en salut digital Ariadna Masó. Masó ha desenvolupat la seva trajectòria professional a Londres, Tòquio, París, Madrid i Barcelona. A la City es va obrir pas en la banca d’inversió en plena crisi econòmica, treballant per la firma nord-americana Barings, invertint centenars de milions de dòlars en empreses en […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Les reformes econòmiques que més ressò han generat de la proposta d’acord d’investidura entre el PSOE i Sumar són, sens dubte, la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores – una proposta que pot repercutir en un augment dels costos en alguns sectors amb menor productivitat laboral – i l’eliminació dels vols domèstics de menys de dues hores i mitjaen rutes amb una alternativa ferroviària – una mesura simbòlica que afectaria un total de 0 vols si s’eximeixen els tres actuals des de l’Aeroport de Barajas. Tanmateix, la proposta de la coalició que tindria un impacte més important en el teixit empresarial afecta l’Impost de Societats. L’acord subscrit planteja elevar la recaptació per aquest tribut en 10.000 milions d’euros, en arribar al 15% efectiu de tributació sobre el resultat comptable de les grans empreses. No s’ha lliurat cap document, estudi o memòria econòmica que acrediti aquest augment d’ingressos, però és […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Barcelona és la ciutat més congestionada de l’Estat. El 2022 va tornar a registrar el temps més alt de desplaçament al centre de la ciutat i a l’Àrea Metropolitana. Seguir superant els nivells d’emissions podria propiciar una sanció econòmica per part del Tribunal de Justícia de la Unión Europea (TJUE). Els valors límit d’òxids de nitrogen (NO2) a l’AMB es porten infringint des que la Directiva va entrar en vigor el 2010. Reduir els nivells mitjans anuals de NO2 i PM2,5 als nous límits proposats per la Comissió Europea evitaria cada any 525 casos d’asma infantil, 110 càncers de pulmó i 1.000 morts a Barcelona (ASPB, 2020). La contaminació lligada al transport urbà va suposar un cost total de 2020 milions d’euros el 2018, 1256 euros per habitant, xifra que equival al 3,9% del PIB de la regió metropolitana (CE Delft, 2020). El nostre nou informe revisa la literatura existent sobre […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Els nivells de polarització política, afectiva i ideològica, a Espanya, han augmentat sensiblement durant la darrera dècada, situant-se per sobre de la mitjana dels països del nostre entorn a partir de les eleccions del 2015, tot i que encara lluny de l’experimentada recentment als Estats Units o Turquia (Torcal, 2021). La pandèmia de la Covid-19 i la crisi d’Ucraïna també han aguditzat la polarització en el debat públic. L’Enquesta nacional de polarització política (Garrido et al. 2021) reflecteix que les afinitats dels electors amb els partits d’un mateix bloc ideològic han augmentat durant els darrers anys, alhora que s’han avivat els sentiments d’animadversió cap als partits de signe ideològic diferent.Els partits són reflex del que la ciutadania vota i, alhora, adoctrinen els votants en el seu propi ideari. No hi ha partits radicals rellevants en societats tranquil·les ni partits moderats en societats altament conflictives. Partits i electorat s’adapten mútuament fins […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Des de l’Institut Ostrom hem fet arribar un informe a tots els partits que concorren a les eleccions generals del proper 23 de juliol, detallant deu recomanacions de política pública a desenvolupar en la propera legislatura. Recomanem auditar i eliminar les regulacions que limiten el creixement empresarial – un total de 130 regulacions. A tall d’exemple, les empreses amb més de 50 treballadors i una xifra de facturació superior als 4,7 milions d’euros tenen l’obligació de sotmetre’s a auditoria anual, establir canals de denúncia interna i organitzar una compliance office, fet que suposa un increment notable dels costos administratius. Pel que fa al mercat de treball, recomanem avançar cap a un contracte únic amb indemnitzacions creixents, reduint alhora el cost de la indemnització dels treballadors de més antiguitat per a fer més atractiva la contractació indefinida. També aposten per la introducció de la motxilla austríaca, així com pel sistema de bonus/malus per premiar amb deduccions a les cotitzacions a la seguretat social […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.El Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem ha arribat a un acord amb ERC i EH Bildu per a l’aprovació de l’anomenada Llei pel dret a l’habitatge. El pacte inclou alguns elements positius, com els incentius fiscals als propietaris que posin els habitatges de lloguer a preus assequibles. No obstant, torna a errar en allò fonamental: la dificultat en l’accés al lloguer es deu al desajust entre oferta i demanda a les grans urbs, per la qual cosa topar l’actualització del preu i limitar la llibertat contractual, a través d’un nou índex de contenció de rendes, agreujarà el problema de l’accés a l’habitatge. Catalunya es va convertir entre el 2020 i el 2022 en el nou laboratori d’aquesta política pública. La llei va aconseguir reduir el preu del lloguer en un 5%, però va suposar un descens de l’oferta al voltant del 15% i una convergència dels […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.El passat 23 de gener del 2023 va entrar en vigor la nova Llei 28/2022 de foment de l’ecosistema de les empreses emergents. Aquesta llei, coneguda com la Llei de Startups, suposa un avanç significatiu pel que fa a l’atractiu fiscal de la inversió en empreses emergents i la reducció de barreres administratives per a la seva creació. Volem destacar tres de les reformes incorporades en la nova legislació que segueixen les recomanacions de l’Institut Ostrom presentades en el Llibre Blanc de la Reforma Tributària. En primer lloc, volem destacar el nou tractament fiscal de les stock options (opcions sobre accions), que permetran atraure talent i millorar la seva remuneració sense castigar excessivament la tresoreria de les empreses. S’ha elevat l’exempció fiscal per aquest vehicle des de 12.000 fins a 50.000 euros anuals i aquestes només es liquidaran una vegada. Una altra millora substancial és el nou règim fiscal del carried interest, la prima que cobren els inversors professionals o […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Ho vam pronosticar en reiterades ocasions. Vam presentar un exhaustiu informe a les Conselleries de Justícia i Territori de la Generalitat. Vam divulgar-ne els potencials efectes perniciosos a tots els mitjans del país. Però el setembre de 2020 el Parlament de Catalunya, fent cas omís a l’evidència internacional comparada, va aprovar la Llei 11/2020 de mesures en matèria de contenció de rendes dels contractes d’arrendaments d’habitatge. La llei, promoguda pel Sindicat de Llogateres i aprovada amb els vots favorables de JxCat, ERC, Comuns i CUP, obligava als arrendadors de finques de 60 municipis catalans a congelar les rendes dels lloguers i ajustar-les a l’Índex de Referència fixat per l’Agència de l’Habitatge. Una vegada finalitzada la vigència de la llei, arran de la sentència del Tribunal Constitucional de l’abril de 2022 que declarava la nul·litat i la inconstitucionalitat de la majoria dels seus preceptes, ja comptem amb prou evidència científica sobre […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.El think tank Institut Ostrom va celebrar ahir la seva VII Assemblea anual. En aquesta reunió, els membres van escollir una nova Junta Directiva encapçalada per l’empresari gironí Pau Vila, fins ara director de programes de l’Institut. Vila, que és Enginyer per la Universitat Ramon Llull, Economista per la Universitat Oberta de Catalunya i Màster en Management per ESADE, ha estat vinculat a l’àmbit de la consultoria tecnològica i actualment ocupa una posició directiva a un grup industrial del sector de la pasta, paper i cartró. Vila també és autor de nombroses publicacions sobre política industrial, competitivitat i regulació dels mercats. La resta de noms que conformen la nova Junta són Martí Jiménez-Mausbach com a Vicepresident i Director de Recerca, Albert Torelló com a Director de Programes i Adrià Solsona com a Director Legal i Financer. Durant la trobada, el president sortint, Eric Herrera, va voler agrair la confiança rebuda […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest mes hem celebrat el nostre sisè aniversari en una gala a l’Hotel H10 Art Gallery de Barcelona, amb la presència dels nostres socis i figures rellevants de l’àmbit acadèmic, científic, empresarial i polític del país. Com ja és tradició, vam fer entrega dels Premis Institut Ostrom al Lideratge Intel·lectual i Empresarial. Aquest any els guardonats han estat Xavier Sala i Martín, Catedràtic d’Economia a la Universitat de Columbia i l’emprenedora Mar Alarcón, fundadora de SocialCar i TerapMe. Volem agrair a tots aquells qui ens vau acompanyar, un any més, en una vetllada tan especial per a l’Institut. A més, la setmana passada vam ser a Nova York, a l’Atlas Network Liberty Forum, la convenció anual dels principals think tanks liberals d’arreu del món, amb la presència d’institucions de gairebé un centenar de països. A la jornada vam poder debatre sobre qüestions cabdals pel present i futur del moviment com […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.El 30 de marzo de 2022, el Instituto Ostrom se dirigió al Ministerio de Trabajo para solicitar el informe “El impacto de la subida del Salario Mínimo Interprofesional en la desigualdad y el empleo” que se encargó a la Dra. Sara de la Rica y que no se había hecho público. El Ministerio negó el acceso al mismo, decisión que el Instituto recurrió al Consejo de Transparencia y Buen Gobierno – el órgano encargado de hacer cumplir la ley de transparencia y acceso a la información pública. El pasado 24 de septiembre el CTBG falló a favor del recurso interpuesto por el Instituto y pidió al Ministerio de Trabajo la publicación de dicho informe. Un mes después del plazo máximo establecido por la ley, el Ministerio ha hecho llegar al Instituto el documento en cuestión, que hemos considerado oportuno publicar.
Fes clic al títol per llegir el text complet.Un marc regulador eficient és fonamental per enfortir la competitivitat i la capacitat innovadora de l’economia, alhora que augmenta la valoració positiva de ciutadans i empreses envers les administracions públiques. L’impacte a llarg termini d’una reducció de càrregues administratives del 25% en el cas d’Espanya seria equivalent a un increment del PIB de l’1,7% (Gelauff i Lejour, 2006). A Catalunya ha proliferat en els darrers anys la producció de normatives que prohibeixen, limiten o dificulten l’activitat empresarial i el desplegament de projectes industrials. De fet, Catalunya lidera el rànquing de nombre de pàgines a butlletins oficials autonòmics el 2019, amb 106.914 pàgines, en comparació amb les 5.913 pàgines del País Basc. Així ho evidencia el nostre darrer informe “Un país sense límits. Anàlisi i recomanacions per a la facilitació de l’activitat empresarial a Catalunya” presentat aquest mes a la seu de la Patronal Cecot a Terrassa. A l’informe plantegem un […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Les tensions inflacionistes ens aboquen a un major i més ràpid enduriment de la política monetària que, juntament amb la crisi energètica, aprofundiran el refredament econòmic. Davant d’aquest context, el Govern espanyol i diversos grups de l’oposició –també les formacions catalanes– han plantejat, entre d’altres, fixar els tipus d’interès hipotecaris, augmentar el salari mínim i intervenir en els preus dels productes alimentaris bàsics. Mesures que poden generar escassetat, estimular l’economia submergida, facilitar la cartelització entre operadors, incrementar preus en productes substitutius i destruir ocupació. Per què es presenten aquestes reformes? La societat espanyola i catalana –aquí no es produeix cap fet diferencial– són més favorables, en comparació als nostres veïns europeus, que l’Estat jugui un paper dominant en l’economia, però alhora, no són partidaris que recapti més impostos. Aquesta contradicció és coherent amb la nostra proclivitat a restringir el dret privat mitjançant regles imperatives i sovint retroactives, en comptes d’emprar […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.A principios de año, el Ministerio de Trabajo y Economía Social encargó un estudio ad hoc a la Catedrática de Economía en la Universidad del País Vasco (UPV/EHU), Sara de la Rica titulado “El impacto de la subida del SMI en el mercado laboral: intensidad laboral, brechas de género y desigualdad”. Se trata de un informe adicional al que emitió el comité de expertos, que se concibió inicialmente como una alternativa al demoledor análisis que había realizado el Banco de España, para arrojar luz sobre los efectos del alza del SMI en la intensidad laboral, focalizando el análisis en trabajadores cuya jornada es inferior a la completa, un colectivo al que el SMI le afecta de manera especial. El informe también analiza el impacto de subidas en el SMI en las brechas de género y la desigualdad, particularmente la desigualdad de la parte baja de la distribución salarial. El documento […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.A principis d’any, el Ministeri de Treball i Economia Social va encarregar un estudi ad hoc a la Catedràtica d’Economia a la Universitat del País Basc (UPV/EHU), Sara de la Rica, titulat “L’impacte de la pujada de l’SMI en el mercat laboral: intensitat laboral, bretxes de gènere i desigualtat”. Es tracta d’un informe addicional a l’emès pel comitè d’experts, que es va concebre inicialment com una alternativa a la demolidora anàlisi que havia realitzat el Banc d’Espanya. Analitza els efectes de l’alça del SMI en la intensitat laboral, focalitzant l’anàlisi en els treballadors amb jornada reduïda, un col·lectiu al qual el SMI impacta de manera especial. L’informe també analitza l’impacte de pujades del SMI en la bretxa de gènere i la desigualtat, particularment en la desigualtat a la part baixa de la distribució salarial. El document roman en mans de la vicepresidenta del Govern, Yolanda Díaz, des del passat mes […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.La inflació està registrant xifres mai vistes les últimes quatre dècades a les economies desenvolupades de tot el món. El 2021, al conjunt de l’Estat espanyol, l’Índex de Preus de Consum (IPC) va augmentar en un 6,5%, i va afectar totes les regions de manera més o menys homogènia. Aquesta situació, unida a la crisi energètica i la guerra d’Ucraïna, està repercutint de manera negativa a la butxaca dels ciutadans. Tanmateix, un element menys discutit és l’impacte de la inflació en la fiscalitat, objecte d’anàlisi del darrer informe de l’Institut Ostrom publicat per l’economista Santiago Calvo López. La inflació incrementa la factura fiscal dels contribuents sense que calgui apujar els tipus impositius, és a dir, sense passar per les Corts. Això passa perquè molts contribuents poden superar els llindars exempts o les deduccions a què tenen dret en termes nominals, però no en termes reals. Davant d’augments nominals de la […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest mes s’ha complert el primer any des de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. És hora, doncs, de mirar enrere, intentar fer balanç i avaluar les polítiques públiques més rellevants de la legislatura. En primer terme, celebrem l’establiment de la gratuïtat de l’escola bressol, el P2. Enfortir els programes de suport a la primera infància (0-3) era una de les nostres recomanacions en l’àmbit de la mobilitat social, juntament amb les tutories per estudiants amb dificultats. També valorem positivament el projecte impulsat pel Departament de Govern Obert “Catalunya, un país de dades” que reforçarà l’ús de dades obertes territorialitzades per a una millor governança. Tanmateix, l’acord de govern incloïa – en el seu apartat núm. 9 – «La Direcció pública professional per professionalitzar els càrrecs directius de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic”. Un any després, no hem constatat cap avanç en aquesta direcció. A l’administració pública […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Un cop superada la pandèmia, segurament el problema de salut pública més rellevant a les nostres ciutats és l’emissió de contaminants, especialment micropartícules d’òxid de nitrogen i monòxid de carbó. L’Agència Europea de Medi Ambient estima que la contaminació causa prop de mig milió de morts prematures a l’any a Europa. Les emissions contaminants són la causa principal de mort de 3,3 milions de persones a l’any al món, més que la SIDA, la malària i la grip juntes (Lelieveld et al., 2015). Els nivells de contaminació a Barcelona gairebé tripliquen el llindar fixat per l’OMS: 29 g/m3 (Bernardo et al, 2021). Aquest mes, un important nombre d’entitats ecologistes han presentat una proposta de peatge urbà per a Barcelona, mesura que des de l’Institut Ostrom hem divulgat a l’esfera pública des de l’any 2018. La proposta és molt concreta: quatre euros per poder circular (amb excepcions) i un termini de […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.La setmana passada el Parlament català aprovava la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) d’Universitats, que fixa la reducció lineal dels preus de les matrícules universitàries fins a un 36% en tres anys per a tots els estudiants, independentment de la seva renda. El cost dels màsters també minvarà i s’equipararà al dels graus. Absolutament tots els alumnes que cursen estudis a la universitat pública estan avui becats, directament o indirectament. Alguns gaudeixen de beques oficials, que cobreixen la totalitat del cost; mentre que els altres, els qui paguen la matrícula, en realitat estan abonant un preu simbòlic (15-25%) en comparació als costos totals de la seva formació. Els efectes de la rebaixa aprovada pel Parlament són molt regressius, i no resoldran cap problema d’accés dels estudiants de menor renda, perquè el sistema reformat no n’havia creat cap, i perquè aquests problemes es troben en etapes prèvies a la universitat. Regalar 500 […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.«Venen temps de canvis. Ens endinsem en un nou ordre mundial, i l’hem de liderar. I hem d’unir la resta del món lliure en fer-ho». En probablement un dels discursos presidencials més transcendents de les darreres dècades, Joe Biden proclamava que l’equilibri de poders consolidat després de la caiguda de la Unió Soviètica, s’ensorrava després de l’agressió russa a Ucraïna. La invasió ha accelerat el vincle transatlàntic i ha reforçar la unitat estratègica d’Europa, també en matèria de seguretat. Davant l’amenaça bèl·lica de Vladímir Putin, Brussel·les i Berlín han fet un tomb sense precedents a la seva política de defensa, alhora que es reforça el pes de les sancions econòmiques i polítiques, com també la coordinació internacional per aplicar-les. Alhora, sembla que les institucions europees s’estan prenent de debò les amenaces als interessos estratègics en matèria energètica. Fa anys que sabem que l’energia exerceix un paper desproporcionat en les relacions […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.La nova reforma laboral aprovada pel Congrés, la primera d’envergadura consensuada amb els dos agents socials, preserva els elements fonamentals de la reforma del 2012 que van permetre crear flexibilitat interna en el mercat de treball espanyol. La reforma recupera la ultra activitat dels convenis i la prevalença del conveni sectorial per a la fixació dels salaris però manté la prevalença del conveni d’empresa en aquelles condicions més relacionades amb la flexibilitat interna. A més, la reforma introdueix penalitzacions als contractes de curta durada – mesura que segons les dades preliminars, ja ha suposat una reducció considerable (10 punts percentuals) en la proporció de contractes d’un dia. Són molts els aspectes que aquesta reforma laboral no aborda o que podrien ser més ambiciosos. En el cas de la temporalitat, segueixen existint una dualitat important en la resolució dels contractes que segueix fent atractiu el recurs a la temporalitat. Tanmateix, semblava difícil trobar un equilibri polític viable molt superior, […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Els fons europeus ja són aquí. El compromís assolit el juliol passat per la Comissió Europea representa el paquet d’ajuts més ambiciós de la història recent. Un pla especialment generós per a Espanya, el pressupost del qual només del fons Next Generation (NGEU), ronda els 140.000 milions, uns 77.000 milions a fons perdut i la resta en préstecs. En els propers cinc anys, la xifra d’inversions a desemborsar podria superar el 3% del PIB anualment. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern serviria suposadament per articular aquests fons, que aniran regant el país durant els propers anys. Tot i això, la rapidesa amb què Espanya ha accedit al mannà europeu contrasta amb la lentitud amb què l’estímul s’està filtrant a l’economia real. Resulta alarmant la darrera dada oficial que recull un informe recent de la CEOE: només ha estat desemborsat a les empreses el 2%, 104 milions dels […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Una assignatura pendent a la política catalana és l’avaluació independent de polítiques públiques, és a dir, l’establiment de mecanismes i instàncies permanents que es comprometen amb el retiment de comptes dels resultats de les accions públiques, mesurant el seu impacte. Quanta gent té el problema? Quanta gent es preveu que el tingui en el futur? La intervenció pública mitigarà el problema? Aconseguirà els seus objectius? En quina magnitud? Quins indicadors de mesura s’empraran? Disposarem de dades de qualitat obertes a grups de recerca? Quins són els principals beneficis, costos i riscos de les mesures? Existeixen polítiques o solucions alternatives que puguin tenir resultats similars amb un cost més baix? Tota política pública ha d’ésser avaluada abans (ex ante), durant (in itinere) i després (ex post) de la seva introducció. Ni la rebaixa lineal de les matrícules dels màsters universitaris (amb potencials efectes distributius regressius i amb un altíssim cost d’oportunitat), […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Fa dues setmanes el Banc de Sang i Teixits, organisme del Departament de Salut, iniciava una campanya per promoure la donació de plasma per reduir el dèficit existent a Catalunya. Enguany es faran 27 mil donacions, però realment són necessàries entre 50 i 60 mil donacions per ser autosuficients en teràpies derivats del plasma. L’objectiu de la iniciativa és arribar a mil donacions setmanals. La pandèmia de la Covid-19 també ha resultat en una disminució de donacions de plasma, fins a un 25% als Estats Units. El país nord-americà proveeix un 75% del plasma global per a l’elaboració de teràpies. Les donacions de plasma són essencials per a tractar un gran ventall de malalties cròniques com ara les immunodeficiències, trastorns de coagulació, trastorns cognitius i neuromusculars i malalties hepàtiques. A més dels beneficis coneguts, la recerca en el desenvolupament de noves proteïnes i l’expansió d’aplicacions a noves àrees terapèutiques com ara […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.A Europa en general, però particularment a Catalunya, ha pres força els darrers anys la idea del decreixement. Aquest moviment intel·lectual, de certa inspiració malthusiana, assumeix que els recursos naturals, com per exemple, els recursos energètics, són fixos, constants i limitats, concloent així que el creixement econòmic és intrínsecament insostenible. Els decreixentistes erren en considerar la biosfera un sistema físic gairebé tancat, quan el planeta rep anualment aportacions d’energia provinents del sol superiors en cinc mil vegades el consum energètic de la humanitat. A més l’evolució del creixement demogràfic indica un clar alentiment, degut en gran part als processos d’urbanització que acompanyen l’increment de la renda per càpita mundial i la incorporació a la dona del mercat de treball. La ideologia, un cop més s’imposa a una anàlisi precisa de la realitat. L’error principal d’aquesta cosmovisió, però, és intentar analitzar el futur amb uns prismàtics fabricats amb la tecnologia del […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Ens plau comunicar la incorporació com a Director de Programes de Pau Vila, economista i enginyer amb experiència en consultoria i transformació digital en el sector industrial. Fins ara investigador associat de l’Institut, en Pau és autor de diverses publicacions i informes sobre política industrial, competitivitat i regulació dels mercats. Agraïm a Alexànder Golovín la seva tasca els darrers cinc anys en el càrrec i li desitgem èxits i encerts en la seva nova etapa al sector públic. Des de l’Institut ens desvinculem de la decisió empresa per la Conselleria d’Universitats i Recerca i refermem el nostre compromís amb la qualitat institucional. Reivindiquem transitar d’un model de selecció assentat en pautes de confiança i discrecionalitat cap a un que incorpori els principis de publicitat, transparència, competència i aptitud.
Fes clic al títol per llegir el text complet.El passat dimecres dia 21 de juliol, celebràvem el Dia de l’Alliberament Fiscal a Catalunya. Aquest any els contribuents catalans hem treballat de mitjana un total de 201 dies per complir amb les nostres obligacions tributàries. Els 24.000 euros anuals de salari mitjà −un cost salarial de 31.500 euros si considerem la contribució a la Seguretat Social a càrrec de l’empresari− es converteixen en 16.000 euros nets. En altres paraules: després d’aplicar els impostos sobre les rendes del treball al cost salarial, un individu a Catalunya amb el salari mitjà només disposa del 50% restant per al consum o l’estalvi personals. Catalunya és la comunitat autònoma amb major pressió fiscal de l’Estat. És la única comunitat, conjuntament amb el País Valencià, que ha augmentat la càrrega impositiva el darrer any 2020. Un contribuent solter i sense fills amb ingressos bruts anuals de 30.000€ paga 325€ més anualment en IRPF a Catalunya que […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Una de les primeres mesures de la nova Conselleria d’Universitats i Recerca de la Generalitat ha estat la rebaixa lineal del 40% dels preus de les matrícules dels màsters universitaris, equiparant-los amb els graus d’experimentalitat C. Com hem desenvolupat en diverses publicacions, l’evidència empírica demostra que es tracta d’una mesura amb efectes distributius regressius i amb un altíssim cost d’oportunitat −la inversió té un cost pressupostari de 9.3 milions d’euros que es podrien destinar a projectes de R&D amb un efecte multiplicador considerable o a enfortir el període d’ensenyament infantil entre 0 i 3 anys. Per la seva banda, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat prepara un projecte d’eurovinyeta, amb una tarifa plana anual per distància recorreguda en les vies d’alta prestació. Tanmateix, si l’objectiu de la mesura és mantenir aquestes infraestructures i reduir l’impacte mediambiental de la congestió de les autovies, sabem que és preferible −més eficient− un sistema de peatge tou limitat a […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.