Ho vam pronosticar en reiterades ocasions. Vam presentar un exhaustiu informe a les Conselleries de Justícia i Territori de la Generalitat. Vam divulgar-ne els potencials efectes perniciosos a tots els mitjans del país. Però el setembre de 2020 el Parlament de Catalunya, fent cas omís a l’evidència internacional comparada, va aprovar la Llei 11/2020 de mesures en matèria de contenció de rendes dels contractes d’arrendaments d’habitatge. La llei, promoguda pel Sindicat de Llogateres i aprovada amb els vots favorables de JxCat, ERC, Comuns i CUP, obligava als arrendadors de finques de 60 municipis catalans a congelar les rendes dels lloguers i ajustar-les a l’Índex de Referència fixat per l’Agència de l’Habitatge.
Una vegada finalitzada la vigència de la llei, arran de la sentència del Tribunal Constitucional de l’abril de 2022 que declarava la nul·litat i la inconstitucionalitat de la majoria dels seus preceptes, ja comptem amb prou evidència científica sobre alguns dels efectes de la contenció de rendes. El darrer informe de la Càtedra d’Empresa “Habitatge i Futur” de la Universitat Pompeu Fabra recull les avaluacions acadèmiques sobre els efectes de la llei durant la seva vigència.
L’anàlisi de les dades de les pròpies fiances d’Incasòl, que tenen la representativitat i la qualitat d’una font oficial i ofereixen informació granular, pis a pis, confirma l’efectivitat de la Llei per reduir el preu del lloguer (una disminució aproximadament del 5%), però demostra que la seva aplicació ha suposat un descens en l’oferta de lloguer al voltant del 15%. Així mateix, s’observa una convergència dels preus al voltant del preu de referència, és a dir, l’índex de referència actua també en el sentit contrari al cercat, fent augmentar els lloguers dels pisos que es llogaven per sota del mateix. L’infern és empedrat de bones intencions… i males polítiques públiques.
