El Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem ha arribat a un acord amb ERC i EH Bildu per a l’aprovació de l’anomenada Llei pel dret a l’habitatge. El pacte inclou alguns elements positius, com els incentius fiscals als propietaris que posin els habitatges de lloguer a preus assequibles. No obstant, torna a errar en allò fonamental: la dificultat en l’accés al lloguer es deu al desajust entre oferta i demanda a les grans urbs, per la qual cosa topar l’actualització del preu i limitar la llibertat contractual, a través d’un nou índex de contenció de rendes, agreujarà el problema de l’accés a l’habitatge.
Catalunya es va convertir entre el 2020 i el 2022 en el nou laboratori d’aquesta política pública. La llei va aconseguir reduir el preu del lloguer en un 5%, però va suposar un descens de l’oferta al voltant del 15% i una convergència dels preus al voltant del preu de referència (Monràs i Montalvo, 2022).
El Govern hauria d’impulsar l’increment de l’oferta d’habitatge i dinamitzar el mercat de lloguer. Algunes idees, a més d’ampliar el parc públic de lloguer social, inclouen agilitzar la concessió de llicències urbanístiques; modificar la normativa urbanística per permetre edificar a més altura i facilitar la conversió de locals comercials i baixos a habitatge; i fer-ne un ús més intensiu d’instruments jurídics com el dret de tempteig i retracte o la cessió de dret de superfície.
