Casa Orsola, epítom del populisme barceloní

Després de dies de mobilització i protesta, l’Ajuntament de Barcelona anunciava la setmana passada la compra de la Casa Orsola. Així, el Consistori desactiva l’imminent i mediàtic desnonament del professor Josep Torrent.

El contribuent ha finançat amb nou milions els 26 habitatges a l’actual propietari, que obté una rendibilitat del 70% en tres anys, per subvencionar els llogaters actuals i oferir-los lloguers per 700 euros a ple cor de l’Eixample. En altres paraules, la resta de ciutadans de la ciutat pagaran uns quants milions d’euros per garantir que alguns ciutadans de classe mitjana continuïn vivint per sota del preu de mercat.

L’operació Orsola té un enorme cost d’oportunitat: quants habitatges de lloguer social a Nou Barris es podrien haver subvencionat amb aquests nou milions? “Justícia social” o “igualitarisme de la sort”? De la sort de l’arrendatari que va arribar abans i compta amb el suport d’un sindicat, diversos mitjans de comunicació i professors universitaris que teoritzen el dret humà a l’arrelament.

Més enllà del soroll mediàtic, el problema de fons persisteix. En els darrers deu anys, la població a Catalunya s’ha incrementat en més de 500.000 persones mentre que s’hi han construït menys de 100.000 habitatges nous. I cal tenir en compte que avui de mitjana a les llars catalanes hi viuen unes 2,6 persones, la qual cosa implica que caldria gairebé el doble d’habitatges dels que s’han construït. Hi ha, per tant, un desajust entre el creixement de la demanda i la nova oferta disponible de gairebé 100.000 habitatges. Aquesta escassetat s’agreuja en un context de forta pressió demogràfica i migratòria.

En un entorn en què necessitem multiplicar l’escala a què estem construint, es necessiten més –i no menys– inversors immobiliaris amb múscul financer per superar l’enorme incertesa regulatòria existent al sector.

Si el debat sobre l’habitatge continua capturat per aquells que propugnen més inseguretat jurídica, més regulació de preus i més restriccions a l’oferta, no augurem res de bo a la ciutat de Barcelona i als seus joves.