Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
30/04/2025
Per un sistema laboral que defensi el treballador
Per Institut Ostrom
El mercat laboral espanyol continua caracteritzat per una marcada dualitat entre treballadors indefinits i temporals, una alta taxa d’atur estructural i una productivitat estancada que limita el creixement econòmic i el benestar social. Cap govern ha volgut donar-hi resposta sinó ans al contrari, han aprofundit en les disfuncions del mercat laboral.
Des de l’Institut Ostrom proposem un mercat laboral centrat en protegir el treballador, i no el lloc de feina. El sistema de flexiseguretat dels països nòrdics demostra que és possible combinar flexibilitat laboral amb protecció social efectiva, orientant les polítiques a protegir el treballador en lloc del lloc de treball específic.
Per això, proposem la implementació d’un contracte únic amb indemnitzacions creixents segons l’antiguitat, la introducció de la motxilla austríaca com a sistema de finançament de les indemnitzacions i un sistema de bonus/malus en les cotitzacions socials per premiar les empreses amb menor rotació laboral.
Pel que fa a les polítiques actives d’ocupació, proposem una reorientació cap a la reinserció de col·lectius amb dificultats, la creació de bons i xecs de formació per millorar la capacitació laboral i fomentar la col·laboració publicoprivada en la intermediació laboral.
El sistema de protecció del treballador és clarament millorable i per això proposem un complement salarial a través d’un impost negatiu sobre la renda pels treballadors més vulnerables, la integració de prestacions socials existents en un sistema únic compatible amb l’ocupació i la millora dels mecanismes de transició entre ocupació i atur.
Per acabar, la reducció de la jornada laboral per decret, sense una millora prèvia de la productivitat, presenta diversos riscos i consideracions importants. Les dades mostren que els sectors d’alt valor afegit (financer, tecnològic) ja tenen majoritàriament jornades inferiors a 37,5 hores, mentre que els sectors de menor valor afegit (agricultura, hostaleria) mantenen jornades més llargues. La reducció de jornada hauria de ser resultat d’augments en la productivitat i no d’imposicions normatives que poden afectar negativament la competitivitat d’una economia ja prou perjudicada. Els efectes serien heterogenis: mentre alguns sectors podrien absorbir els costos, altres (especialment pimes i sectors tradicionals) podrien veure compromesa la seva viabilitat. Abans d’implementar una reducció generalitzada de la jornada laboral, cal apostar per mesures que incrementin la productivitat i el valor afegit de l’economia, permetent que la reducció d’hores es produeixi de manera natural i sostenible. En definitiva, en comptes de reduir la jornada per decret, el govern ha d’establir un marc d’incentius regulatoris i fiscals que facilitin el creixement de la mida empresarial i la productivitat, així com la reducció de l’atur i la subocupació.