Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
22/10/2025
Ha arribat el Dia D de les pensions: Què passa a Catalunya?
Per Institut Ostrom
Catalunya afronta un repte intergeneracional sense precedents. La jubilació massiva del baby boom i la baixa natalitat redueixen la base de cotitzants i augmenten el nombre de pensionistes, posant en tensió la sostenibilitat del sistema.
El bo demogràfic que va impulsar el creixement entre 1985 i 2005 s’ha esgotat. Des d’aleshores, el PIB per càpita gairebé no ha crescut i la productivitat està estancada, posant en evidència les febleses del model productiu.
Mentre les pensions s’han revaloritzat i s’ha garantit el poder adquisitiu dels jubilats, els salaris dels joves han romàs estancats o fins i tot han caigut en termes reals. Aquesta dinàmica ha invertit la posició relativa de les generacions: les persones grans apareixen avui com a col·lectiu més protegit que la població activa.
La riquesa patrimonial reflecteix aquesta mateixa fractura. En vint anys, el patrimoni net dels menors de 35 anys ha passat de 75.000 a 20.000 euros, mentre que el dels majors de 75 s’ha gairebé duplicat.
L’habitatge és el factor central d’aquesta divergència. La taxa de propietat entre els menors de 35 anys s’ha desplomat del 70% al 32% en dues dècades, mentre que els majors mantenen nivells estables per sobre del 80%.
El desajust entre salaris i habitatge és clau: des de 2015, els salaris dels joves han crescut un 30%, però el preu de compra i lloguer ho ha fet un 57% i un 60% respectivament, tancant la porta a l’emancipació i a l’acumulació d’actius.
La despesa mitjana de les llars joves no revela un excés de consum, sinó restriccions: la seva despesa es manté per sota dels nivells del 2008, mentre que la de les persones grans es manté o augmenta.
En definitiva, Catalunya combina envelliment poblacional, estancament econòmic i bretxa patrimonial. Afrontar aquest repte exigeix reformes estructurals: millorar la productivitat i assegurar l’ocupació estable, facilitar l’accés a l’habitatge i reequilibrar la despesa pública entre generacions.
Es recomana una reforma integral del sistema de pensions que combini sostenibilitat financera, equitat intergeneracional i suficiència de les prestacions, mitjançant la transició gradual cap a un model de comptes nocionals mixt, major flexibilitat en l’edat de jubilació, el desenvolupament d’un segon pilar de capitalització amb plans sectorials d’ocupació i la introducció de la motxilla austríaca.
informe pensions CATinforme pensions ESP