09/09/2026

Intel·ligència artificial i renovació de prescripcions cròniques a Catalunya

Per Institut Ostrom

La renovació de la prescripció de medicació crònica estabilitzada —el procés pel qual un pacient amb una pauta terapèutica de llarga durada obté la pròrroga del seu pla de medicació— representa avui una fracció desproporcionada de la càrrega administrativa dels equips d’atenció primària del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). En una proporció molt significativa dels casos, aquest acte no comporta cap decisió diagnòstica nova ni cap judici clínic substantiu: es tracta de la constatació algorítmica que un tractament funciona i ha de continuar. I, tanmateix, consumeix temps del metge de família, genera demanda als taulells del centre d’atenció primària (CAP) i obliga el pacient a contactar el sistema sanitari per a una gestió que, en condicions idònies, hauria de ser transparent.

El gener de 2026, l’estat d’Utah (Estats Units d’Amèrica, EUA) va fer pública la primera experiència del món d’autorenovació de prescripcions per intel·ligència artificial (IA) amb cobertura regulatòria estatal: el pilot de l’empresa Doctronic, emparat per un Regulatory Mitigation Agreement (RMA, és a dir, un «acord de mitigació regulatòria») amb l’Office of Artificial Intelligence Policy (l’Oficina de Política d’Intel·ligència Artificial d’Utah). El programa cobreix uns 190 medicaments de manteniment, gestiona la renovació en menys de cinc minuts i ha acreditat una concordança del 99,2 % amb els plans de tractament dels metges humans.[11,12]

Aquest informe argumenta que Catalunya disposa d’una base excel·lent per impulsar una iniciativa equivalent—i probablement superior en garanties tècniques i clíniques— en el marc del sandbox d’intel·ligència artificial que el Reglament (UE) 2024/1689 (el Reglament europeu d’intel·ligència artificial, conegut habitualment per la seva denominació anglesa, AI Act) obliga a tenir operatiu des de l’agost de 2027. El Sistema d’Informació de Recepta Electrònica (SIRE) del Servei Català de la Salut (CatSalut), plenament operatiu des del 2005, ofereix una infraestructura digital sense equivalent en sistemes de salut privats o fragmentats: conté l’historial complet de prescripció, dispensació i adherència de cada pacient, i permet la verificació algorítmica de l’estabilitat d’un tractament sense necessitat que el pacient aporti cap informació addicional.

Proposta central

Integrar un mòdul d’intel·ligència artificial al Sistema d’Informació de Recepta Electrònica (SIRE) per a la renovació automatitzada de prescripcions de medicació crònica estabilitzada de baixa complexitat, en el marc d’un Conveni de Mitigació Regulatòria (CMR) de 24 mesos entre el Departament de Salut, el Ministeri de Sanitat i l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA), amb avaluació independent de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), i sobre la base d’un Formulari Terapèutic de Baixa Complexitat (FTBC) elaborat per la Comissió Farmacoterapèutica del Servei Català de la Salut (CatSalut).

Impacte econòmic estimat

La simulació detallada a la secció 4.2 estima que el mòdul d’intel·ligència artificial podria gestionar entre 700.000 i 1.100.000 renovacions anuals a Catalunya —gairebé una renovació diària per metge de família de mitjana. Combinant l’estalvi administratiu directe amb l’estalvi derivat de la millora de l’adherència terapèutica —i evitant, per tant, hospitalitzacions per descompensació de malalties cròniques—, l’estalvi agregat anual es xifra en un interval d’ordre de magnitud d’entre 19 i 94 milions d’euros, amb un escenari central proper als 46 milions d’euros. Es tracta d’una simulació pròpia de l’autor, construïda amb hipòtesis explícites i transparents, que l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) haurà de validar i refinar amb dades granulars del SIRE.

Recomanacions principals

• El Departament de Salut ha d’iniciar negociacions amb el Ministeri de Sanitat i l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA) per establir el marc jurídic del Conveni de Mitigació Regulatòria (CMR), que estableix una excepció temporal d’aplicació de l’article 77 del Reial decret legislatiu 1/2015 (RDL 1/2015)[2] —autoritzada per l’AESIA en el marc del sandbox del Reglament europeu d’intel·ligència artificial (AI Act) i avalada pel Ministeri de Sanitat— per a les renovacions del Formulari Terapèutic de Baixa Complexitat (FTBC) que compleixen tots els criteris d’elegibilitat clínica.
• La Comissió Farmacoterapèutica del CatSalut ha d’elaborar el FTBC, amb participació de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) i la Comissió d’Harmonització Farmacoterapèutica del SISCAT.
• El CatSalut ha de convocar un concurs públic per al mòdul d’IA amb requisits d’interoperabilitat amb el SIRE, auditabilitat del model i portabilitat de les dades, i ha d’incorporar una clàusula de suspensió cautelar automàtica davant d’un increment d’esdeveniments adversos per sobre del llindar preestablert.
• L’AQuAS ha de dissenyar el protocol d’avaluació del pilot i publicar-ne els resultats en format de dades obertes en finalitzar el període del CMR.
• El Parlament de Catalunya ha de crear una ponència de seguiment de la regulació de la IA en el sistema de salut per avaluar el pilot i proposar les reformes legislatives permanents que se’n derivin.