El present informe analitza les causes del deteriorament econòmic relatiu de Catalunya en les darreres dècades. En particular, se centra en la pèrdua de lideratge econòmic davant Madrid, que des del 2017 ha passat a ser la comunitat amb el PIB i la renda per càpita més alts d’Espanya.
L’estudi assenyala que, si bé la diferència econòmica entre regions es pot explicar en part per factors històrics i estructurals, en el cas català hi ha elements específics que han contribuït al seu estancament. Entre els indicadors analitzats, destaca que la Comunitat de Madrid genera 6.500 milions d’euros més que Catalunya malgrat tenir un milió d’habitants menys, fet que es tradueix en una diferència de renda per càpita del 18 % a favor de Madrid. A més, s’exposa que Catalunya ha crescut per sota de la mitjana nacional des del 1978 i que ha experimentat un descens del seu PIB per càpita en relació amb la mitjana de la Unió Europea des del 2010. No obstant això, Catalunya continua representant una quarta part de la indústria manufacturera i lidera en nombre d’exportacions, captació de talent digital, atracció d’inversió estrangera tecnològica, registres de patents i producció científica.
L’informe desmunta alguns dels mites més estesos sobre el declivi català. Si bé el sistema de finançament autonòmic presenta problemes significatius de disseny en l’ordenació final dels recursos entre les comunitats autònomes, des del 2002 Catalunya registra un índex de finançament efectiu igual a la mitjana de les comunitats de règim comú. Un altre mite analitzat és la idea que l’Estat ha afavorit Madrid en la distribució d’inversions. Tot i que s’han identificat problemes en l’execució pressupostària, l’estoc de capital públic acumulat és superior a Catalunya que a Madrid, fet que contradiu la narrativa de discriminació en infraestructures.
El nucli de l’informe se centra en la veritable causa de l’estancament econòmic de Catalunya: la seva deficient qualitat institucional. S’argumenta que factors com l’augment de la polarització política i el deteriorament del capital social han debilitat la confiança entre ciutadans i empreses, generant un entorn poc favorable al creixement. A més, Catalunya s’ha convertit en la comunitat amb una càrrega reguladora més elevada de l’Estat, promulgant un nombre excessiu de normes que augmenten els costos administratius i creen incertesa per als inversors i emprenedors. En l’àmbit fiscal, Catalunya és la comunitat amb més tributs propis i una de les menys competitives en termes de pressió fiscal, fet que desincentiva la inversió i l’atracció de talent.
L’informe conclou que Catalunya ha d’emprendre profundes reformes institucionals per revertir el seu declivi econòmic. La reducció de la càrrega reguladora, la millora de l’estabilitat normativa i la creació d’un entorn fiscal més competitiu són elements essencials per recuperar el dinamisme econòmic. A més, se subratlla la importància d’enfortir la qualitat institucional i de promoure una visió de creixement econòmic basada en la cooperació i la creació de valor, en lloc de polítiques orientades a la captura de rendes i a la redistribució ineficient de recursos.
En última instància, l’informe emfatitza que l’evolució de Catalunya en relació amb Madrid no respon a factors externs, sinó a decisions de política econòmica i a la gestió institucional. Mentre Madrid ha adoptat estratègies que fomenten la inversió i la competitivitat, Catalunya ha seguit un camí de major intervencionisme i rigidesa reguladora. Si no es reverteixen aquestes tendències, el declivi econòmic de Catalunya continuarà aprofundint-se, allunyant-la de la seva posició històrica com a motor econòmic d’Espanya i Europa.
Feu clic aquí per descarregar el PDF de l’informe en català.
Haz click aquí para descargar el PDF del informe en español.
