Outside of a few countries with abundant natural resources, the most important productive asset in each nation is the human mind. Economist Garett Jones explores the role of national IQ in fostering economic prosperity and institutional quality. We recently had the chance to sat down with him in Barcelona to discuss how exactly a country’s cognitive firepower translates into a more competitive economy and what we can do about it, if anything. In his book Hive Mind, Jones argues that while standardized tests can’t tell us everything about how productive our mind is, they do reveal quite a lot about a country’s overall performance. The cognitive skills that these scores roughly index predict financial prudence, social cohesion and political integrity, all significant components to a nation’s overall prosperity. Garett Jones is a senior scholar and BB&T Professor for the Study of Capitalism at The Mercatus Center, and associate professor of […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Són nombrosos els països que sovint escoltem al debat públic com a possibles models interessants o referents en el disseny de polítiques econòmiques: La Dinamarca del Sud, Massachussets, Àustria… La setmana passada però, vam tenir la sort de rebre una classe magistral sobre un estat força desconegut i a les nostres veritables antípodes: Nova Zelanda. Aquesta illa oceànica no només és fascinant per la seva exuberància natural, els kiwis o la selecció de rugbi. També suposa un cas paradigmàtic del que suposa una profunda reforma liberal ben dissenyada i aplicada, que ha transformat Nova Zelanda en una les nacions més lliures del món. A continuació resumim algunes de les claus esmentades pel Director de Recerca del Institute of Economic Affairs i exlíder del partit liberal neozelandès Jamie Whyte. Si excloem Hong Kong i Singapur, Nova Zelanda compta amb l’economia més lliure de tot el planeta segons l’Índex de Llibertat Econòmica, […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.FILOSOFIA POLÍTICA 1.Sobre la llibertat Autor: John Stuart Mill Editorial: Edicions de la Ela Geminada Any de publicació: 1859 Darrera edició: 2017 «L’única part de la conducta de cadascú per la qual ell és responsable davant la societat, és la que fa referència als altres. En la part que li concerneix merament a ell, la seva independència és, de dret, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu propi cos i esperit, l’individu és sobirà.» Mill analitza el criteri a partir del qual es vinculen ètica, llibertat i felicitat. Sobre la llibertat és una vibrant defensa de la llibertat de pensament i expressió, una apassionada apologia de la tolerància i el respecte a les minories dissidents, una audaç reivindicació de l’espontaneïtat i la singularitat humana enfront de l’autoritat. Precedit per un inspirador pròleg de Ferran Sáez en la seva versió en llengua catalana, l’obra pertany a la breu galeria d’assajos polítics […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Durant les primeres dècades d’aquest segle XXI, la tasca de reescriure i revitalitzar el liberalisme sens dubte l’ha protagonitzat Deirdre McCloskey amb la seva trilogia “The Burgeouis Era” i l’èmfasi en el paper de les idees i, en particular, el diàleg entre les idees. McCloskey, la nostra convidada d’aquesta setmana, és Professora d’Economia, Història i Comunicació a la Universitat d’Illinois i una de les veus més preeminents del camp de la història econòmica i el pensament liberal contemporani. La seva obra introdueix un canvi de paradigma fonamental en la teoria ètica: els canvis al llarg de la història que han experimentat els mercats —una institució humana mil·lenària però només recentment liberalitzada fora del control de cabdills i buròcrates—, responen a canvis en el pensament de la societat. El liberalisme no només es fonamenta en els drets de propietat, el compliment dels contractes i el consentiment mutu. El món modern no […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.El passat 7 de març vam presentar l’Agència Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC), un projecte experimental per provocar un canvi de model en la transferència de coneixement a Catalunya. La proposta ANEC està coordinada per Marc Ramis, CEO de Senolytic Therapeutics i Tech and Business Innovation; Raquel Egea, directora de Desenvolupament de Negoci i Innovació de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i Martí Jiménez, vicepresident de Catalans Lliures i impulsor de diversos projectes d’emprenedoria científica. A l’acte de presentació també ens van acompanyar Pep Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center i exdirector general de Recerca de la Generalitat i Jordi Naval, director d’estratègia de Biocat, cofundador d’Aelix Therapeutics i exdirector de la Fundació Bosch i Gimpera. El projecte cerca analitzar l’ecosistema innovador de Catalunya i plantejar polítiques públiques que maximitzin l’impacte social i econòmic de la recerca generada al nostre país, a través del reforç i la integració […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.La majoria dels arguments per limitar o restringir la llibertat de circulació pressuposen el dret de les institucions democràtiques nacionals a excloure a immigrants de les seves fronteres per defensar o protegir els seus valors. Tanmateix, un dels valors fonamentals, si no el que més, d’una societat democràtica i liberal moderna és la llibertat individual i, en aquest sentit, també la igualtat, perquè sense igualtat davant la llei, la llibertat és només un privilegi. Un principi nuclear d’una democràcia liberal occidental és per tant, la reivindicació de llibertat per a tothom, de la igualtat en llibertat. La llibertat és el punt de partida de la teoria del Professor Chandran Kukathas, Catedràtic de Teoria Política i Cap del Departament de Ciències Polítiques de la London School of Economics and Political Sciences. Aquest pensador d’origen malaisi i una de les ments més prominents de la filosofia política liberal contemporània fou el […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.El món està canviant i amb ell l’educació. Al nostre país hi ha diversos projectes transformadors que estan reinventant la docència. El passat 6 de febrer al Palau Macaya de Barcelona vam celebrar la jornada “L’educació del segle XXI”. El panell va girar al voltant dels principals reptes, mancances i oportunitats del sistema educatiu català, la innovació pedagògica, l’impacte de la transformació digital i tecnològica, l’autonomia dels centres, la segregació escolar, la bretxa de gènere i els mecanismes d’assignació d’estudiants. Ismael Palacín, Director de la Fundació Jaume Bofill, va denunciar l’alta taxa d’abandonament escolar prematur com el repte més urgent i alarmant del sistema educatiu català. Va remarcar la necessitat d’enfortir la governança multinivell i apostar per la municipalització de l’educació per tal d’aplicar i avaluar plans locals contra aquest fenomen. El nivell d’educació de la població adulta és un dels determinants més clars dels resultats escolars i universalitzar l’accés […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.S’acaba el desembre i és temps de fer balanç del primer any complet de vida del Col·lectiu Catalans Lliures. Durant el 2017, hem aconseguit reunir 65 socis, 700 signants i més de 5000 seguidors de 15 països del món. Hem publicat una trentena d’articles i informes, protagonitzat una cinquantena d’aparicions i entrevistes a premsa i mitjans de comunicació i organitzat un gran nombre de debats, taules rodones, sopars i conferències. En definitiva, el think tank ha superat amb escreix les expectatives i objectius definits, tot gràcies a la incansable feina d’un magnífic equip humà. Podem afirmar que hem acomplert el nostre objectiu de consolidar-nos com un pol de pensament independent a Catalunya, treballant sobre tres pilar fonamentals: la generació de coneixement i debat a partir de l’evidència i les bones pràctiques internacionals, la divulgació de les idees de la llibertat i la influència en les institucions del nostre país. Hem situat sobre la taula qüestions com la regulació de la llar compartida i […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Introducció En els darrers anys Catalunya ha esdevingut un pol estratègic per a la creació d’empreses de base tecnològica. ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa- ha identificat 1.200 startups catalanes que generen 11.700 llocs de treball i facturen de mitjana 1,2 milions d’euros. La qualitat de la recerca, la captació i retenció del talent científic, una situació geogràfica privilegiada i la disposició d’infraestructures tecnològiques avançades han permès que un gran nombre de companyies innovadores operin al nostre país. Tanmateix, un context d’inestabilitat política com el que s’està dibuixant aquests dies pot generar incertesa entre empresaris i inversors, especialment en sectors altament dependents de la IED (Inversió Estrangera Directa) com és el tecnològic. És per aquest motiu que des de l’Institut Ostrom ens proposem analitzar l’ecosistema innovador de Catalunya i plantejar polítiques públiques que cerquin minimitzar la incertesa i superar un possible context advers en aquest sentit. La nostra […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.La regulació vigent a Catalunya L’actual regulació del sector de l’arrendament de vehicles amb conductor (VTC) a Catalunya es caracteritza per ser una de les més restrictives de l’entorn europeu. Les principals limitacions són: el límit quantitatiu en el segment VTC, l’obligació de prestar el servei en la modalitat de pre-contractació, la prohibició de circular per les vies públiques o romandre estacionats per contactar directament amb els clients, l’obligació de llogar la totalitat del vehicle, les restriccions geogràfiques a la lliure prestació del servei en territori nacional i l’establiment d’un nombre mínim de vehicles i altres condicionants sobre les característiques dels mateixos. L’efecte de totes aquestes limitacions és la restricció de la competència en el transport urbà de passatgers i el blindatge del règim de monopoli existent en la prestació i intermediació de serveis de taxi. En aquest context, s’ha aprovat el Decret Llei 5/2017, d’1 d’agost, de mesures urgents […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.El passat dijous 18 de maig, vam celebrar el nostre IV Sopar amb el Professor Andreu Mas-Colell com a convidat estrella. La ponència de l’exconseller d’Economia va tractar els aspectes claus que determinen la competitivitat de l’economia i algunes propostes per a Catalunya. Mas-Colell va recalcar la importància de la internacionalització, la formació i l’atracció de talent per augmentar la competitivitat de les empreses catalanes, així com la necessitat de transferir la recerca al teixit industrial del país per potenciar la innovació. També va destacar que la mida reduïda de les empreses, majoritàriament PIMES poc intensives en capital financer i tecnològic, suposa un fre a l’hora de guanyar productivitat i millors retribucions salarials. Es va mostrar escèptic amb aquells qui critiquen el turisme, subratllant que aquest sector ha impulsat la connectivitat aeroportuària de Barcelona i contundent en la defensa de la col·laboració publicoprivada i l’especialització en la provisió de serveis […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Per Roger Medina Investigador titular de l’Institut Ostrom No són bons temps per als defensors de la llibertat de moviments. Aquells qui creiem que aquesta llibertat és fonamental i, per tant, té una importància simètrica a la llibertat d’expressió, el dret d’associació o el dret de reunió, veiem com, cada vegada, per motius diversos, són més les persones que aposten per una restricció dràstica dels fluxos migratoris. Aquesta posició no és homogènia i aplega un ampli ventall de posicions, des dels que aposten per un augment de les restriccions amb condicionants fins als partidaris del tancament de fronteres. N’hi ha fins i tot que van més enllà i volen aixecar murs, després de tants anys celebrant-ne la caiguda. Els liberals som aquells qui entenem que la resta d’individus no són de la nostra propietat i han de poder perseguir els seus projectes vitals amb llibertat. In dubio, pro libertate: cada […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Per Alysa Soler Moltes vegades el relat historiogràfic de determinats moviments socials es veu condicionat pel narrador i la seva hegemonia en el present. Un clar exemple és la interiorització de la idea d’Estat Nació fins el punt de ridiculitzar a aquells que tenim la gosadia de qüestionar la seva legitimitat. Avui, però, ens centrarem en el moviment feminista, partint d’un anàlisi crític de la seva apropiació per sectors de l’esquerra i el seu rebuig per gran part del moviment on va néixer: la filosofia individualista i el liberalisme llibertari. Si fem un cop d’ull a la producció intel·lectual contemporània vinculada al feminisme, semblaria mentida que les primeres figures feministes del segle XIX i del XX fossin radicals individualistes: Voltairine de Cleyre, Hebert Spencer, Benjamin Tucker, Emma Goldman, Suzanne La Follette, Isabel Paterson, Rose Wilder Lane…. S’ha esvaït qualsevol rastre del seu llegat. La seva filosofia i pensament s’han evaporat […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.