A Europa en general, però particularment a Catalunya, ha pres força els darrers anys la idea del decreixement. Aquest moviment intel·lectual, de certa inspiració malthusiana, assumeix que els recursos naturals, com per exemple, els recursos energètics, són fixos, constants i limitats, concloent així que el creixement econòmic és intrínsecament insostenible. Els decreixentistes erren en considerar la biosfera un sistema físic gairebé tancat, quan el planeta rep anualment aportacions d’energia provinents del sol superiors en cinc mil vegades el consum energètic de la humanitat. A més l’evolució del creixement demogràfic indica un clar alentiment, degut en gran part als processos d’urbanització que acompanyen l’increment de la renda per càpita mundial i la incorporació a la dona del mercat de treball. La ideologia, un cop més s’imposa a una anàlisi precisa de la realitat. L’error principal d’aquesta cosmovisió, però, és intentar analitzar el futur amb uns prismàtics fabricats amb la tecnologia del […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Ens plau comunicar la incorporació com a Director de Programes de Pau Vila, economista i enginyer amb experiència en consultoria i transformació digital en el sector industrial. Fins ara investigador associat de l’Institut, en Pau és autor de diverses publicacions i informes sobre política industrial, competitivitat i regulació dels mercats. Agraïm a Alexànder Golovín la seva tasca els darrers cinc anys en el càrrec i li desitgem èxits i encerts en la seva nova etapa al sector públic. Des de l’Institut ens desvinculem de la decisió empresa per la Conselleria d’Universitats i Recerca i refermem el nostre compromís amb la qualitat institucional. Reivindiquem transitar d’un model de selecció assentat en pautes de confiança i discrecionalitat cap a un que incorpori els principis de publicitat, transparència, competència i aptitud.
Fes clic al títol per llegir el text complet.El passat dimecres dia 21 de juliol, celebràvem el Dia de l’Alliberament Fiscal a Catalunya. Aquest any els contribuents catalans hem treballat de mitjana un total de 201 dies per complir amb les nostres obligacions tributàries. Els 24.000 euros anuals de salari mitjà −un cost salarial de 31.500 euros si considerem la contribució a la Seguretat Social a càrrec de l’empresari− es converteixen en 16.000 euros nets. En altres paraules: després d’aplicar els impostos sobre les rendes del treball al cost salarial, un individu a Catalunya amb el salari mitjà només disposa del 50% restant per al consum o l’estalvi personals. Catalunya és la comunitat autònoma amb major pressió fiscal de l’Estat. És la única comunitat, conjuntament amb el País Valencià, que ha augmentat la càrrega impositiva el darrer any 2020. Un contribuent solter i sense fills amb ingressos bruts anuals de 30.000€ paga 325€ més anualment en IRPF a Catalunya que […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Una de les primeres mesures de la nova Conselleria d’Universitats i Recerca de la Generalitat ha estat la rebaixa lineal del 40% dels preus de les matrícules dels màsters universitaris, equiparant-los amb els graus d’experimentalitat C. Com hem desenvolupat en diverses publicacions, l’evidència empírica demostra que es tracta d’una mesura amb efectes distributius regressius i amb un altíssim cost d’oportunitat −la inversió té un cost pressupostari de 9.3 milions d’euros que es podrien destinar a projectes de R&D amb un efecte multiplicador considerable o a enfortir el període d’ensenyament infantil entre 0 i 3 anys. Per la seva banda, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat prepara un projecte d’eurovinyeta, amb una tarifa plana anual per distància recorreguda en les vies d’alta prestació. Tanmateix, si l’objectiu de la mesura és mantenir aquestes infraestructures i reduir l’impacte mediambiental de la congestió de les autovies, sabem que és preferible −més eficient− un sistema de peatge tou limitat a […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Des de l’Institut Ostrom emplacem al nou Govern de la Generalitat a marcar un nou rumb en la gestió de les institucions catalanes. Valorem positivament la incorporació d’algunes de les nostres recomanacions, notablement la professionalització de l’alta direcció pública, el reforç de l’acompanyament educatiu a través d’una xarxa d’atenció precoç a la infància; i l’aposta per la formació dual amb un contacte estret amb el teixit productiu. Destaquem també el compromís en desplegar la Llei de Facilitació de l’activitat econòmica, una normativa que dona continuïtat a la Finestreta Única Empresarial (FUE) i aplica el principi “Only Once” pel qual empreses i emprenedors només hauran d’aportar una única vegada les seves dades en tots els seus tràmits amb totes les administracions. Tanmateix, observem amb preocupació la inclusió de propostes com la moratòria als grans projectes d’energies renovables; el manteniment de la rebaixa del 30% dels preus universitaris (regressiva i ineficient) i del control de rendes del lloguer (que reduirà […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.La pandèmia ha posat en evidència les grans mancances de la nostra arquitectura institucional, qüestionant la capacitat de les nostres administracions per respondre de manera ràpida i eficaç als problemes pels quals foren dissenyades. Les deficiències en la gestió de dades, la contractació de rastrejadors, les ajudes als autònoms i la logística de tests i vacunes en són només alguns exemples. Segons l’OCDE Espanya és, juntament amb Turquia i Xile, l’únic país on canvien entre el 95 i el 100% dels alts directius públics quan es produeix un canvi de govern. La Generalitat de Catalunya, malgrat tenir competències exclusives en matèria de regulació de directius públics, reprodueix les disfuncionalitats del sistema espanyol. Des de l’Institut Ostrom hem iniciat una campanya a favor de la professionalització de la direcció pública, amb el suport d’acadèmics i experts internacionals. És imperatiu iniciar un canvi gradual d’un model fins ara assentat en pautes de confiança i discrecionalitat política […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.A causa de la Covid-19, l’arribada a Catalunya de turistes ha disminuït un 90%. Dels 450 hotels que hi havia abans de la pandèmia a Barcelona, únicament en segueixen oberts 132. En un context com l’actual, on la meitat de la població ha perdut ingressos per culpa de la pandèmia, l’Ajuntament de Barcelona ha plantejat una actualització del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) que prohibeix la llar compartida, castigant aquells amfitrions que comparteixen les seves llars per complementar la seva renda o pensió. Aquest mes publiquem un exhaustiu informe analitzant el marc regulador de la llar compartida a Barcelona i realitzant una aproximació sistemàtica a l’estat de la situació normativa a sis capitals europees: Copenhaguen, Londres, Lisboa, Amsterdam, París i Berlín. L’informe planteja els beneficis per al ciutadà i per a l’administració d’un marc regulador intel·ligent i procompetitiu i ofereix recomanacions de reforma per a la nova normativa municipal que regularà aquesta activitat […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest mes s’inicia el procés de constitució de la XIII legislatura al Parlament de Catalunya. L’excés de crispació i polarització política que ha caracteritzat el parlamentarisme català els darrers temps suposa un llast per a la resolució dels conflictes presents i futurs, especialment en temps que demanen reformes i confiança institucional per construir una visió optimista i resilient a llarg termini. En aquest context, emplacem al nou Govern de la Generalitat a marcar un nou rumb en la gestió de les institucions catalanes. Aquesta legislatura caldrà prioritzar la resposta a la crisi per pal·liar les conseqüències de la caiguda de l’activitat econòmica i evitar que es produeixin danys estructurals en l’economia a llarg termini. Els pressupostos s’hauran d’emmarcar en una estratègia fiscal flexible a curt termini capaç d’adaptar-se al context actual d’incertesa. Al mateix temps, però, han de marcar un camí que garanteixi la sostenibilitat de les finances públiques. El […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.La societat catalana afronta unes noves eleccions al Parlament per escollir el que serà el govern de la seva XIII legislatura. Unes eleccions que arriben segurament en el moment més desconcertant de la història política recent, marcat per la major emergència sanitària i recessió econòmica del darrer segle. Amb l’objectiu de reconstruir els pilars d’una societat competitiva, pròspera i benestant, des de l’Institut Ostrom, hem fet arribar un informe a tots els partits que concorren a les eleccions del proper 14 de febrer, detallant 50 recomanacions de política pública a desenvolupar en la propera legislatura. El document, disponible en obert a la pàgina web de l’Institut, desenvolupa, en aproximadament quaranta pàgines, recomanacions de reforma en els àmbits de la mobilitat social, educació i predistribució; recerca, innovació i desenvolupament; habitatge; fiscalitat; mercat de treball; regulació i competència; sostenibilitat i transició ecològica; disseny institucional i reforma de l’administració; i drets civils, ciutadania i diversitat. Ens hem de […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Benvolgudes, benvolguts, Esperem que vosaltres i les vostres persones estimades estigueu bé de salut. Davant de la major emergència sanitària i recessió econòmica del darrer segle, des de l’Institut Ostrom volem traslladar-vos el nostre més sincer agraïment per seguir creient en la nostra tasca de recerca, difusió i influència pública. La defensa de les llibertats civils i econòmiques, de les societats obertes i de les polítiques basades en l’evidència requereixen el compromís actiu d’una societat informada. Gràcies. Durant el 2020, hem aconseguit superar els 11000 seguidors a 15 països del món. Hem publicat una quarantena d’articles i entrevistes a premsa i mitjans de comunicació; coordinat un total de nou informes sobre assumptes clau com el mercat del lloguer, el finançament universitari, el desenvolupament industrial o la innovació regulatòria davant la pandèmia; i organitzat més d’una desena de debats, taules rodones i conferències amb experts de prestigi internacional com el president del Ratio Institute suec Nils Karlson, el catedràtic de […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.La pandèmia de la COVID-19 ha posat en evidència la necessitat de garantir que el sistema regulador respongui eficaçment per proveir productes i serveis sanitaris. En aquestes circumstàncies excepcionals, hem de considerar com podem simplificar i accelerar procediments a través de la innovació regulatòria. És per això que des de l’Institut Ostrom, en col·laboració amb la Fundación Para el Avance de la Libertad i el suport de l’Atlas Network, aquest mes publiquem un informe amb propostes regulatòries en el sector biofarmacèutic, la dispensació de medicaments, els col·legis professionals i l’homologació de sanitaris estrangers. Algunes de les recomanacions inclouen explorar la implementació de procediments regulatoris flexibles, com els esquemes d’autorització condicional i avançar en la concessió d’acords de doble reconeixement entre l’Agència Europea de Medicaments (EMA) i la Food and Drug Administration (FDA) nord-americana per tal d’accelerar l’aprovació i disponibilitat de nous tractaments. Per altra banda, l’informe analitza les barreres d’entrada en el sector de les […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Catalunya, com moltes altres economies avançades, ha viscut un procés de desindustrialització des dels anys 70 del segle XX que s’ha accelerat amb el pas dels anys alhora que es produïa una terciarització de l’economia. El sector industrial (incloent-hi grans empreses i pimes) ha enregistrat una caiguda del seu pes sobre el Valor Agregat Brut (VAB) total de l’economia, passant d’un 27% a un 17%. En aquest context, i especialment, arran de la crisi del coronavirus, han estat múltiples les veus en l’esfera política i mediàtica que han reclamat impulsar una agenda de polítiques industrials. Davant d’aquests reclams, sempre cal ser escèptic amb les capacitats dels nostres planificadors. Quina és la capacitat productiva òptima per als períodes entre emergències? Quins productes i tecnologies necessitarem en el futur? Hem de produir localment tots els productes o podem disposar de reserves estratègiques, acudint al mercat de futurs o al d’opcions i, si […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.A l’Institut Ostrom tot just celebrem el nostre quart aniversari i ho fem consolidant la nostra projecció internacional, formalitzant la nostra incorporació a l’Atlas Network, la xarxa de think tanks liberals més important del món. La xarxa està integrada per think tanks de més de noranta països, entre els quals destaquen el Cato Institute i l’American Enterprise Institute (AEI) als Estats Units, el Fraser Institute canadenc, l’Adam Smith Institute (ASI) i l’Institute of Economic Affairs (IEA) al Regne Unit, l’Institut Timbro a Àustria o el Centre for Civil Society a la Índia. Amb l’entrada a l’Atlas Network, cerquem intensificar les nostres col·laboracions internacionals, a través de l’intercanvi de bones pràctiques i la realització de programes de recerca conjunts, així com l’accés a noves fonts de finançament. La incorporació connectarà la producció intel·lectual liberal catalana amb institucions de prestigi internacional. A tall d’exemple, el nostre investigador Pau Vila ha participat aquest […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.L’auge del populisme i els anomenats lideratges forts, que capitalitzen la inseguretat davant el canvi; el retorn del proteccionisme i la defensa de la reclusió i l’exclusió davant les societats obertes i la integració econòmica; el canvi tecnològic i el seu impacte en l’educació, el mercat de treball o fins i tot la privacitat; el canvi climàtic i la necessitat d’explorar noves fonts d’energia… El nostre debat públic no ha estat capaç de metabolitzar aquests reptes i afrontar-los de manera decidida, impulsant reformes que ens situïn en millors condicions pel futur. Tampoc són temps favorables a les polítiques basades en l’evidència, especialment si parlem de reformes que transcendeixin la brevetat dels cicles electorals i exigeixen mirades a llarg termini. La incertesa estimula la receptivitat a les respostes simples que proporcionen una falsa seguretat. A més, els nous usos comunicatius i mediàtics laminen el poder de persuasió del coneixement i el […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.La crisi de la COVID-19 ha fet trontollar les nostres societats i formes de vida, a més de desencadenar una desacceleració econòmica sense precedents, agreujada, com vam esmentar en el nostre darrer informe Respostes contra la pandèmia. 20 propostes de política econòmica contra la COVID-19, per una situació fiscal poc òptima davant d’un escenari macroeconòmic advers. Aquest mes, hem volgut traslladar al debat públic com les mesures preses per pal·liar els efectes de la crisi sanitària han tingut, també, un efecte col·lateral massiu: la suspensió, directa o indirecta, del l’exercici de determinats drets fonamentals. Des de la declaració de l’Estat d’Alarma, el Govern ha aprovat tot un seguit de Reial Decrets, Decrets-llei i Ordres i Instruccions Ministerials, que han impactat els anomenats Drets Públics (el dret de manifestació i associació) i els Personals (el dret a la lliure circulació, i la llibertat de culte). Per altra banda, tot just aquesta setmana hem […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Benvolgudes, benvolguts, Esperem que vosaltres i les vostres persones estimades estigueu bé de salut. Davant de la major emergència sanitària dels darrers temps, serà crucial la responsabilitat individual i col·lectiva, així com una ciutadania informada i alerta davant les mesures que s’acosten. Des de l’Institut Ostrom hem publicat un recull de 20 propostes de política econòmica per fer front al xoc d’oferta i demanda que està suposant el COVID-19. Ens enfrontem a una situació complexa en la qual es combinen dues característiques que condicionen la resposta del govern: d’una banda, la temporalitat de la crisi, que aconsella escalonar la resposta, i, d’altra banda, la seva intensitat i ampli impacte, que aconsella contundència. Incrementar la capacitat de cribratge diagnòstic i identificar els individus immunitzats serà essencial per accelerar la recuperació econòmica. Considerem que sostenir la liquiditat i solvència del sistema econòmic i mutualitzar riscos entre administració, empreses i treballadors serà prioritari […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.La setmana vinent l’Institut Ostrom serem a Madrid com a co-organitzadors de la European Liberty Conference, la major cimera anual del liberalisme europeu, que aplegarà més d’un miler d’estudiants, investigadors i experts de think tanks internacionals per abordar alguns dels principals reptes socials i econòmics: l’auge del populisme i el proteccionisme, el canvi tecnològic, el futur de les societats obertes, la llibertat d’expressió o l’emergència climàtica. El nostre Vicepresident i Director de Recerca Martí Jiménez-Mausbach conduirà la sessió “Free Market Solutions to Save the World” amb la participació de la British Conservation Alliance i el R Street Institute de Washington, així com la presentació del “Neoliberal Manifesto”, amb l’Adam Smith Institute i la plataforma 1828 del Regne Unit. Des de l’Institut hem traduït aquesta publicació, que ofereix una visió optimista del futur i un recull de propostes de reforma en àmbits com l’habitatge, el mercat de treball, la fiscalitat, el consum de drogues o la immigració Aquest mes de febrer ha estat […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquesta setmana s’anunciava un nou increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 950 euros en 14 pagues per aquest 2020. L’acord de govern entre el PSOE i Unides Podem, a més, preveu que el SMI continuï creixent progressivament fins que el 2023 arribi als 1.200 euros mensuals al cloure la legislatura. Agents socials, formacions polítiques i tertulians habituals han defensat la mesura, esgrimint que la creació de 400.000 llocs de treball el 2019, després d’un fort increment del SMI (d’un 22%) descarta l’impacte negatiu sobre l’ocupació. Si analitzem detalladament aquesta línia argumental, però, hi trobarem errors importants. Quan el Banc d’Espanya va pronosticar que l’augment del salari mínim el 2019 destruiria 125.000 llocs de treball, no afirmava que el nombre de treballadors de l’economia es reduiria en 125.000 persones, sinó que augmentaria en 125.000 persones menys del que ho hagués fet sense la pujada del SMI. Sabem que l’increment de les afiliacions a la Seguretat Social el 2019 […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Durant el 2019, hem aconseguit superar els 150 socis i 8000 seguidors a 15 països del món. Hem publicat una trentena d’articles i entrevistes a premsa i mitjans de comunicació; coordinat informes sobre assumptes clau com el mercat del lloguer, el finançament universitari o la seguretat energètica i organitzat més d’una desena de debats, taules rodones, sopars amb candidats a l’alcaldia de Barcelona i conferències amb experts de prestigi internacional com els economistes Bryan Caplan i Juan Ramon Rallo, l’assessor del govern britànic Stian Westlake, l’expresident del Libertarian Party James Lark, el fundador del Neoliberal Project Matt Parlmer, la directora associada de l’Institut Juan de Mariana Irune Ariño, l’ex-eurodiputat Ramon Tremosa o l’emprenedora Mar Alarcón. Hem organitzat un Policy Lab amb més d’una cinquantena d’experts en polítiques públiques, competència, regulació i turisme; emprenedors i tècnics municipals; i celebrat més d’una desena de reunions amb partits polítics, organitzacions empresarials i alts càrrecs del Govern de la Generalitat. També hem intensificat la nostra projecció internacional, participant a […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest mes descobríem que la societat espanyola és la més anticapitalista d’Europa, segons el darrer Estudi Europeu de Valors 2019, elaborat per la Fundació BBVA. El 76% dels enquestats afirma que l’Estat és el principal responsable d’assegurar un nivell de vida digna als ciutadans, resultats que contrasten amb els del Regne Unit (44%) i Alemanya (41%). La immensa majoria dels nostres veïns també creu que l’Estat hauria de tenir molta o bastanta responsabilitat a l’hora de controlar els preus (88%), els salaris (88%) i fins i tot els beneficis empresarials (80%). Menys de la meitat de la població espanyola (49%) considera que vivim millor en una economia de lliure mercat que en una economia planificada, dada que contrasta amb la resposta d’altres països occidentals com Alemanya (73%) o els Estats Units (70%), però sobretot amb la dels països en desenvolupament com Vietnam (95%), Nigèria (74%) o la Índia (72%), segons dades […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Davant la recent convocatòria d’eleccions i més d’una dècada després de l’esclat de la Gran Recessió, el diagnòstic fonamental dels problemes estructurals de la nostra economia —baixa productivitat, baixa intensitat tecnològica, un sistema educatiu disfuncional, un mercat de béns i serveis ineficient, una regulació laboral escleròtica i un endeutament excessiu— no ha canviat substancialment. Però si hem de destacar una conclusió rellevant després de tants anys és que si les coses funcionen malament és —simplement— perquè als actors clau no els interessa canviar-les. Els processos de captura regulatòria es produeixen quan una regulació no es dissenya amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència o l’equitat, sinó el benestar d’un grup d’interès, adoptant una òptica d’interès particular i no d’interès general. Així doncs el Govern cerca recompensar als col·laboradors dels partits polítics: empreses amigues, sindicats o professionals de la política —que no directius públics professionals— que rarament han assolit l’excel·lència en el món privat. Tot just […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Arriba l’estiu i és l’hora de valorar amb vosaltres el curs 2018-2019. En un context de degradació del discurs públic, en què impera el curt-terminisme i la futilesa, la tasca d’un think tank com el nostre esdevé més important que mai. CCL s’ha erigit com una via de participació i influència en el debat públic, un pont entre la societat civil, el món acadèmic i les institucions per unir esforços amb vista a contribuir al progrés de la societat. Podem afirmar amb orgull que hem acomplert el nostre objectiu de consolidar-nos com un pol de pensament independent a Catalunya, treballant sobre tres pilar fonamentals: la generació de coneixement i debat a partir de l’evidència i les bones pràctiques internacionals, la divulgació de les idees de la llibertat i la influència en les institucions del nostre país. Aquest curs hem introduït propostes a través del nostre Institut Societat Global en debats […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.