Free Market Road Show 2022Panel: Boosting market innovation towards the green transition with: – Roger Medina, Senior research fellow at The Ostrom Institute. – Júlia Samsó, Partner, Competition, Regulatory and EU Law at Pareja & Associats. – Pau Vila Garcia, Head of Programmes at The Ostrom Institute. – Luis Gómez Fernández, Francisco Marroquín University
Fes clic al títol per llegir el text complet.Free Market Road Show 2022
Fes clic al títol per llegir el text complet.Free Market Road Show 2022
Fes clic al títol per llegir el text complet.“El futur de les pensions”, amb Roger Medina, Anna Carlero, L.B. de Quirós, Luis A. Iglesias i Mar Alarcón
Fes clic al títol per llegir el text complet.La setmana passada el Parlament català aprovava la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) d’Universitats, que fixa la reducció lineal dels preus de les matrícules universitàries fins a un 36% en tres anys per a tots els estudiants, independentment de la seva renda. El cost dels màsters també minvarà i s’equipararà al dels graus. Absolutament tots els alumnes que cursen estudis a la universitat pública estan avui becats, directament o indirectament. Alguns gaudeixen de beques oficials, que cobreixen la totalitat del cost; mentre que els altres, els qui paguen la matrícula, en realitat estan abonant un preu simbòlic (15-25%) en comparació als costos totals de la seva formació. Els efectes de la rebaixa aprovada pel Parlament són molt regressius, i no resoldran cap problema d’accés dels estudiants de menor renda, perquè el sistema reformat no n’havia creat cap, i perquè aquests problemes es troben en etapes prèvies a la universitat. Regalar 500 […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.«Venen temps de canvis. Ens endinsem en un nou ordre mundial, i l’hem de liderar. I hem d’unir la resta del món lliure en fer-ho». En probablement un dels discursos presidencials més transcendents de les darreres dècades, Joe Biden proclamava que l’equilibri de poders consolidat després de la caiguda de la Unió Soviètica, s’ensorrava després de l’agressió russa a Ucraïna. La invasió ha accelerat el vincle transatlàntic i ha reforçar la unitat estratègica d’Europa, també en matèria de seguretat. Davant l’amenaça bèl·lica de Vladímir Putin, Brussel·les i Berlín han fet un tomb sense precedents a la seva política de defensa, alhora que es reforça el pes de les sancions econòmiques i polítiques, com també la coordinació internacional per aplicar-les. Alhora, sembla que les institucions europees s’estan prenent de debò les amenaces als interessos estratègics en matèria energètica. Fa anys que sabem que l’energia exerceix un paper desproporcionat en les relacions […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Intervenció de Roger Medina al Més 3/24 sobre l’impacte de la invasió de Russia a Ucraïna sobre els augments de preus.
Fes clic al títol per llegir el text complet.La nova reforma laboral aprovada pel Congrés, la primera d’envergadura consensuada amb els dos agents socials, preserva els elements fonamentals de la reforma del 2012 que van permetre crear flexibilitat interna en el mercat de treball espanyol. La reforma recupera la ultra activitat dels convenis i la prevalença del conveni sectorial per a la fixació dels salaris però manté la prevalença del conveni d’empresa en aquelles condicions més relacionades amb la flexibilitat interna. A més, la reforma introdueix penalitzacions als contractes de curta durada – mesura que segons les dades preliminars, ja ha suposat una reducció considerable (10 punts percentuals) en la proporció de contractes d’un dia. Són molts els aspectes que aquesta reforma laboral no aborda o que podrien ser més ambiciosos. En el cas de la temporalitat, segueixen existint una dualitat important en la resolució dels contractes que segueix fent atractiu el recurs a la temporalitat. Tanmateix, semblava difícil trobar un equilibri polític viable molt superior, […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Madrid se encuentra entre las quince ciudades más buscadas en todo el mundo para una estancia de larga duración a través de la plataforma de Airbnb. Casi uno de cada cinco huéspedes está de ‘workation’, es decir, aúnan trabajo y turismo en un mismo viaje. Casi la mitad de los usuarios afirman haber podido cambiar su lugar de residencia en algún momento de 2021 gracias al teletrabajo. La Vivienda de Uso Turístico (VUT) ofrece la posibilidad de utilizar eficientemente recursos infrautilizados y alojar en viviendas existentes a visitantes, congresistas o nómadas digitales sin tener que cambiar la fisonomía de la ciudad. El Área de Desarrollo Urbano del Ayuntamiento de Madrid publicaba en julio de 2021 una modificación de las normas urbanísticas del Plan Especial para la regulación de uso terciario en su clase Hospedaje (PEH), en la revisión del Plan General de Ordenación Urbana (PGOU). El Plan inicia el periodo […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.L’investigador titular de l’Institut Ostrom analitza la reforma laboral al programa Més 3/24 amb Xavier Graset.
Fes clic al títol per llegir el text complet.L’investigador titular de l’Institut Ostrom analitza la pujada de les pensions al programa Més 3/24 amb Xavier Graset.
Fes clic al títol per llegir el text complet.Els fons europeus ja són aquí. El compromís assolit el juliol passat per la Comissió Europea representa el paquet d’ajuts més ambiciós de la història recent. Un pla especialment generós per a Espanya, el pressupost del qual només del fons Next Generation (NGEU), ronda els 140.000 milions, uns 77.000 milions a fons perdut i la resta en préstecs. En els propers cinc anys, la xifra d’inversions a desemborsar podria superar el 3% del PIB anualment. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern serviria suposadament per articular aquests fons, que aniran regant el país durant els propers anys. Tot i això, la rapidesa amb què Espanya ha accedit al mannà europeu contrasta amb la lentitud amb què l’estímul s’està filtrant a l’economia real. Resulta alarmant la darrera dada oficial que recull un informe recent de la CEOE: només ha estat desemborsat a les empreses el 2%, 104 milions dels […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Una assignatura pendent a la política catalana és l’avaluació independent de polítiques públiques, és a dir, l’establiment de mecanismes i instàncies permanents que es comprometen amb el retiment de comptes dels resultats de les accions públiques, mesurant el seu impacte. Quanta gent té el problema? Quanta gent es preveu que el tingui en el futur? La intervenció pública mitigarà el problema? Aconseguirà els seus objectius? En quina magnitud? Quins indicadors de mesura s’empraran? Disposarem de dades de qualitat obertes a grups de recerca? Quins són els principals beneficis, costos i riscos de les mesures? Existeixen polítiques o solucions alternatives que puguin tenir resultats similars amb un cost més baix? Tota política pública ha d’ésser avaluada abans (ex ante), durant (in itinere) i després (ex post) de la seva introducció. Ni la rebaixa lineal de les matrícules dels màsters universitaris (amb potencials efectes distributius regressius i amb un altíssim cost d’oportunitat), […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Xavier Graset conversa amb Pau Vila, Director de Programes de l’Institut Ostrom, sobre la campanya “Mesurar per Avançar” destinada a promoure el retiment de comptes i la millora en l’avaluació de polítiques públiques a Catalunya.
Fes clic al títol per llegir el text complet.Fa dues setmanes el Banc de Sang i Teixits, organisme del Departament de Salut, iniciava una campanya per promoure la donació de plasma per reduir el dèficit existent a Catalunya. Enguany es faran 27 mil donacions, però realment són necessàries entre 50 i 60 mil donacions per ser autosuficients en teràpies derivats del plasma. L’objectiu de la iniciativa és arribar a mil donacions setmanals. La pandèmia de la Covid-19 també ha resultat en una disminució de donacions de plasma, fins a un 25% als Estats Units. El país nord-americà proveeix un 75% del plasma global per a l’elaboració de teràpies. Les donacions de plasma són essencials per a tractar un gran ventall de malalties cròniques com ara les immunodeficiències, trastorns de coagulació, trastorns cognitius i neuromusculars i malalties hepàtiques. A més dels beneficis coneguts, la recerca en el desenvolupament de noves proteïnes i l’expansió d’aplicacions a noves àrees terapèutiques com ara […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.By Mauricio Jiménez Imagine that a species of oyster that is highly valued for its flavor and for generating pearls appears in a lake. If extracting them were easy, an “oyster rush” would unleash in the neighboring town. It’s free! Yet overexploitation would be unsustainable. It’s a problem of collective action around a common resource, i.e., a good whose consumption is rival (its use by one prevents that of others) and not exclusive (open access). For decades, preservation remained in the state-market binarity. In The Uncommon Knowledge of Elinor Ostrom, Erik Nordman, professor of Natural Resource Management at Grand Valley State University in Allendale (Michigan), provides an introduction to Nobel laureate Elinor Ostrom’s (1933-2012) pioneering work on collaborative common resource management and shows how her legacy is a third way to solve collective action problems. Throughout its ten chapters, the book never demands an interdisciplinary background to understand it, which […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Intervenció de l’investigador titular de l’Institut Ostrom Roger Medina en el marc de la II Jornada Liberal, sobre polítiques d’habitatge.
Fes clic al títol per llegir el text complet.El mercat de l’habitatge té certes característiques que fan que tingui una rellevància singular. En primer lloc, l’habitatge constitueix un bé de “consum” de primera necessitat, però a la vegada també conforma un bé d’inversió en forma d’actiu important que constitueix gran part del patrimoni de moltes famílies. Les polítiques públiques en matèria d’habitatge busquen facilitar-ne l’accés a diversos col·lectius amb dificultats. Cal assegurar-se que les mesures que es plantegin per assolir aquest objectiu siguin les idònies i no provoquin efectes adversos indesitjables que acabin agreujant el problema a llarg termini. En aquesta presentació es discuteixen variables socieconòmiques rellevants en l’àmbit del mercat de l’habitatge, es fa una avaluació crítica de les propostes normatives de les polítiques més rellevants (amb especial èmfasi en el control de rendes del lloguer) i es proposen alternatives que minimitzin els possibles efectes adversos.
Fes clic al títol per llegir el text complet.[ENG] The Covid pandemic has exposed the threat to security of plasma supply that national blood operators have been warning about for years, resulting in a 25% decline in plasma donations in the United States. Since the US provides 75% of the world’s supply of plasma for the manufacture of plasma therapies, such a decline represents a threat to patients all over the world. Today only five countries allow the voluntary compensation of plasma donations: US, Austria, Czech Republic, Hungary, and Germany. These countries represent 5% of the world’s population but contribute to over 90% of plasma used for therapies. If the pharmaceutical industry can attend to current demand for plasma products like albumin and immunoglobulin, it is only thanks to the plasma collected in these countries. Despite being home to Grífols, a world leader in plasma therapies, and despite the innovative approach that characterizes its organ donation and transplantation […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Roger Medina, investigador titular de l’institut Ostrom, explica al programa Més 3/24 l’escenari, causes i conseqüències de l’increment abrupte del cost del gas i de l’electricitat
Fes clic al títol per llegir el text complet.Intervenció de l’investigador titular Roger Medina al programa Més 324, amb Xavier Grasset, explicant la lentitud d’implantació d’energies renovables a Catalunya.
Fes clic al títol per llegir el text complet.By Vedant Sinha “Renewables? Yes, but not like this” is a phrase that captures the two sides of the current discourse on Catalonia’s transition to renewable energy. The passing and revocation of two laws in the last decade significantly shaped Catalonia’s course towards a decarbonised energy grid. This report empirically assesses how Catalonia’s low-carbon energy transition has proceeded post the approval of Decree 16/2019 and the subsequent repeal of Decree 147/2009 by the Government of Catalonia in 2019. It broadly responds to the two main objections and demands raised against the promotion of renewables under Decree 16/2019: the aggressive pace of implementation of solar and wind energy projects and the increase in market concentration. Click here to download the full report (PDF) Click here to download the Annex (PDF)
Fes clic al títol per llegir el text complet.A Europa en general, però particularment a Catalunya, ha pres força els darrers anys la idea del decreixement. Aquest moviment intel·lectual, de certa inspiració malthusiana, assumeix que els recursos naturals, com per exemple, els recursos energètics, són fixos, constants i limitats, concloent així que el creixement econòmic és intrínsecament insostenible. Els decreixentistes erren en considerar la biosfera un sistema físic gairebé tancat, quan el planeta rep anualment aportacions d’energia provinents del sol superiors en cinc mil vegades el consum energètic de la humanitat. A més l’evolució del creixement demogràfic indica un clar alentiment, degut en gran part als processos d’urbanització que acompanyen l’increment de la renda per càpita mundial i la incorporació a la dona del mercat de treball. La ideologia, un cop més s’imposa a una anàlisi precisa de la realitat. L’error principal d’aquesta cosmovisió, però, és intentar analitzar el futur amb uns prismàtics fabricats amb la tecnologia del […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Ens plau comunicar la incorporació com a Director de Programes de Pau Vila, economista i enginyer amb experiència en consultoria i transformació digital en el sector industrial. Fins ara investigador associat de l’Institut, en Pau és autor de diverses publicacions i informes sobre política industrial, competitivitat i regulació dels mercats. Agraïm a Alexànder Golovín la seva tasca els darrers cinc anys en el càrrec i li desitgem èxits i encerts en la seva nova etapa al sector públic. Des de l’Institut ens desvinculem de la decisió empresa per la Conselleria d’Universitats i Recerca i refermem el nostre compromís amb la qualitat institucional. Reivindiquem transitar d’un model de selecció assentat en pautes de confiança i discrecionalitat cap a un que incorpori els principis de publicitat, transparència, competència i aptitud.
Fes clic al títol per llegir el text complet.Per Jaume Argerich El sector públic inverteix en capital risc, de manera directa o indirecta a través de fons. A Catalunya la proporció de diner públic en aquest mercat és molt alta, del 40% del total. L’informe revisa el funcionament dels principals programes de capital risc públic i els compara amb Yozma, el programa d’èxit israelià dels anys 1990. Es conclou que els programes d’ICO i ICF no han replicat l’anàlisi ni les mesures en els quals es basa el programa israelià. Finalment, es proposen una sèrie d’accions per a millorar l’impacte dels programes en marxa.
Fes clic al títol per llegir el text complet.Entrevista al nostre investigador titular Roger Medina a El Diari de Barcelona (12/9/2021).
Fes clic al títol per llegir el text complet.Nuestro investigador Roger Medina conversa con Ángel Martínez y Natalia Collado de EsadeEcPol sobre las causas subyacentes al aumento del precio de la factura eléctrica.
Fes clic al títol per llegir el text complet.El passat dimecres dia 21 de juliol, celebràvem el Dia de l’Alliberament Fiscal a Catalunya. Aquest any els contribuents catalans hem treballat de mitjana un total de 201 dies per complir amb les nostres obligacions tributàries. Els 24.000 euros anuals de salari mitjà −un cost salarial de 31.500 euros si considerem la contribució a la Seguretat Social a càrrec de l’empresari− es converteixen en 16.000 euros nets. En altres paraules: després d’aplicar els impostos sobre les rendes del treball al cost salarial, un individu a Catalunya amb el salari mitjà només disposa del 50% restant per al consum o l’estalvi personals. Catalunya és la comunitat autònoma amb major pressió fiscal de l’Estat. És la única comunitat, conjuntament amb el País Valencià, que ha augmentat la càrrega impositiva el darrer any 2020. Un contribuent solter i sense fills amb ingressos bruts anuals de 30.000€ paga 325€ més anualment en IRPF a Catalunya que […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.En los últimos años se está produciendo un incremento de la hostilidad hacia los flujos migratorios globales como consecuencia de un clima político generado por discursos que apuestan por reducirlos drásticamente. Gran parte de estos discursos se centran en los efectos que la inmigración tiene en las economías que son receptoras netas de los flujos migratorios, como los impactos en el mercado laboral en términos de salario y ocupación y sobre los recursos fiscales de los estados. Sin embargo, mayoría de los argumentos de este tipo no encuentran, generalmente, soporte empírico.
Fes clic al títol per llegir el text complet.La distribución minorista de medicamentos es uno de los sectores que cuenta con más restricciones de acceso y ejercicio. La regulación nacional y autonómica es una de las más restrictivas de los países de la OCDE, según datos de la propia institución sobre la regulación de distintos mercados. La mayoría de estas restricciones no están justificadas y no siguen los principios de buena regulación y el análisis de la regulación económica eficiente. Estas restricciones han sido analizadas en distintos informes de las autoridades de competencia, que incluyen propuestas de reforma para reducir las barreras de entrada en este mercado.
Fes clic al títol per llegir el text complet.