Los efectos económicos de la inmigración

21/07/2021

En los últimos años se está produciendo un incremento de la hostilidad hacia los flujos migratorios globales como consecuencia de un clima político generado por discursos que apuestan por reducirlos drásticamente. Gran parte de estos discursos se centran en los efectos que la inmigración tiene en las economías que son receptoras netas de los flujos migratorios, como los impactos en el mercado laboral en términos de salario y ocupación y sobre los recursos fiscales de los estados. Sin embargo, mayoría de los argumentos de este tipo no encuentran, generalmente, soporte empírico.

Competencia y distribución minorista de medicamentos

21/07/2021

La distribución minorista de medicamentos es uno de los sectores que cuenta con más restricciones de acceso y ejercicio. La regulación nacional y autonómica es una de las más restrictivas de los países de la OCDE, según datos de la propia institución sobre la regulación de distintos mercados. La mayoría de estas restricciones no están justificadas y no siguen los principios de buena regulación y el análisis de la regulación económica eficiente. Estas restricciones han sido analizadas en distintos informes de las autoridades de competencia, que incluyen propuestas de reforma para reducir las barreras de entrada en este mercado.

La llibertat civil dels animals no humans. Una aproximació liberal

18/07/2021

Per Eze Paez, investigador Beatriu de Pinós – Law & Philosophy Group, Universitat Pompeu Fabra   Se sol dir que Catalunya té una població de 7,5 milions d’habitants. És fals. En aquest còmput s’obvia als animals no humans. En termes estrictament quantitatius, és una omissió greu. Són la majoria d’individus que viuen en el territori i, com els éssers humans, estan també subjectes a la coerció de les nostres institucions públiques i altres normes socials. Una petita part d’aquests —uns 51,2 milions— viu en explotacions ramaderes. Tanmateix, la major part són animals salvatges i urbans, dels quals no en tenim cap estimació numèrica adient. Els animals són, doncs, la majoria d’habitants del país. Què els devem en termes de justícia? Quin és l’estatus jurídic i polític que els hauríem de reconèixer? La resposta tradicional ha estat que no tenim cap obligació de justícia vers els animals que no pertanyen a […]

Una Reforma Fiscal para España. Contribución al Libro blanco de la reforma tributaria de la Secretaría de Estado de Hacienda

14/07/2021

El presente informe encargado al Instituto Ostrom forma parte de la Aportación de la Comunidad de Madrid para la elaboración del Libro blanco de la reforma tributaria del Ministerio Hacienda. El incremento de la recaudación debe apoyarse en el incremento de las bases imponibles, fomentando el crecimiento económico y la creación de empleo y eliminando reducciones, deducciones y exenciones fiscales, más que en incrementar los tipos marginales sobre unos contribuyentes que soportan una carga tributaria comparable, o superior, a la de los países del entorno, principalmente en tributación empresarial. Recomendamos evitar reformas improvisadas o coyunturales con el fin de lograr un código tributario coherente y bien estructurado que facilite el cumplimiento y genere ingresos, minimizando distorsiones sobre el crecimiento, la creación de empleo y el desarrollo productivo. Es prioritario recuperar la sostenibilidad de las finanzas públicas y sólo será posible cuando se acometa la gran reforma pendiente: optimizar el gasto público […]

Ostrom’s Polycentrism: A Guiding Principle for Decentralised Responses to Anthropogenic Climate Change

05/07/2021

By Vedant Sinha Decentralised decision-making is a solution to the environmental challenge of anthropogenic climate change because it is a problem that originates at multiple scales and differing contexts (Ostrom, 2009). Decentralised decision-making processes enable the emergence of flexible responses that better fit the externality driving climate change at various levels. First, we will interpret the term decentralisation. Then, we will explain how the complex and multi-level causes and consequences of climate change call for heterogenous policy responses under decentralised decision-making. Here, we will elaborate on Ostrom’s (2009) idea of polycentrism, synonymous with decentralised solutions. Finally, we will respond to the objection of greenhouse gas (GHG) emissions leakage posed against the decentralised approach. Decentralisation refers to a process where decision-makers at various levels have autonomy in choosing policy instruments involving differing degrees of engagement by the state, private sector and local community groups. The environmental problem of “climate change is […]

La llar compartida a Barcelona i a Europa

12/03/2021

Entre els canvis principals del sector turístic els darrers anys destaca l’aparició de dos fenòmens clau facilitada per la consolidació de les noves formes de comunicació digital en la societat de la informació: l’aparició de nous intermediaris del sector turístic i el desenvolupament de serveis en el marc de l’anomenada economia col·laborativa, economia de plataformes o economia peer-to-peer (P2P). En aquest context, pren força el fenomen de la “llar compartida”, activitat econòmica no professional consistent en compartir l’habitatge principal i residència efectiva de la persona titular amb terceres persones a canvi d’una contraprestació econòmica i per a una estada de temporada. El present informe presenta el marc regulador de la llar compartida a Barcelona i realitza una aproximació sistemàtica a l’estat de la situació normativa a sis capitals europees: Copenhaguen, Londres, Lisboa, Amsterdam, París i Berlín. Recull variables com l’autoritat competent, la recaptació de la taxa turística, el règim necessari […]

Presentación: La regulación del suelo en España y su impacto en la competitividad empresarial

11/03/2021

Presentación del informe “La regulación del suelo y su impacto en la competitividad empresarial. Una propuesta de reforma” en el marco de la jornada Smart Regulation 2021 celebrada en la CEOE el pasado 4 de febrero de 2021. El trabajo se puede leer de forma íntegra aquí.     No es visualitza correctament? Fes clic aquí per descarregar l’informe (PDF).

Avaluació dels programes electorals – Eleccions 14F

07/02/2021

Amb l’objectiu d’informar millor el vot ciutadà, des de l’Institut Ostrom valorem el grau de suport dels programes electorals dels partits que concorren a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 14 de febrer a les reformes proposades pel nostre Institut. La valoració només es basa en els programes polítics publicats de cada partit. No té en compte ni declaracions a premsa, ni trajectòries, ni credibilitat dels programes. Fes clic a la imatge per obrir-la en una finestra nova.  

Informe sobre regulación inteligente 2021 – Colaboración con IEE

04/02/2021

El suelo es un factor productivo fundamental en la economía y constituye un activo financiero muy importante para hogares, empresas y Administraciones públicas. Por otro lado, el suelo es un factor de producción insustituible en la producción de vivienda, un bien que, además de revestir una dimensión social notable, tiene una importancia fundamental en la economía al constituir un componente esencial de la riqueza de los hogares e incidir en sus decisiones de consumo y ahorro, e incluso laborales. En el presente informe se introduce el contexto jurídico y la legislación que regula el mercado del suelo, así como la distribución competencial entre administraciones. A continuación, se desarrolla la importancia de este mercado para la competitividad de nuestra economía y se resumen las principales barreras regulatorias existentes. Se esbozan algunas reflexiones sobre la utilidad de un enfoque policéntrico al urbanismo, basado en las teorías desarrolladas por la Premio Nobel de […]

La competència en l’era digital. Informe de conclusions

01/02/2021

La revolució tecnològica ha contribuït decisivament a reconfigurar l’estructura econòmica de molts mercats, modificant els patrons i hàbits de consum i, per descomptat, els models de negoci. És important que les autoritats públiques siguin conscients d’aquesta nova realitat i busquin mecanismes innovadors per tal de no dificultar la difusió i implantació de les noves tecnologies digitals, alhora que en minimitzen els possibles impactes negatius. El cicle La competència en l’era digital, organitzat per l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) amb la col·laboració de la Fundació La Caixa i l’Institut Ostrom, cerca analitzar com les noves tecnologies han transformat els mercats i realitzar una prospecció dels canvis necessaris tant de manera teòrica com pràctica de la disciplina de competència. El present informe de conclusions resumeix els punts més rellevants tractats en aquest cicle. No es visualitza correctament? Fes clic aquí per descarregar l’informe (PDF).

50 propostes per Catalunya – Eleccions al Parlament 2021

11/01/2021

La societat catalana afronta unes noves eleccions per escollir el que serà el govern de la XIII legislatura de la Catalunya autonòmica. Amb l’objectiu de reconstruir els pilars d’una societat competitiva, pròspera i benestant, des de l’Institut Ostrom, hem fet arribar aquest informe a tots els partits que concorren a les eleccions del proper 30 de maig, detallant 50 recomanacions de política pública a executar en la propera legislatura. El document desenvolupa recomanacions de reforma en els àmbits de la mobilitat social, educació i predistribució; recerca, innovació i desenvolupament; habitatge; fiscalitat; mercat de treball; regulació i competència; sostenibilitat i transició ecològica; disseny institucional i reforma de l’administració; i drets civils, ciutadania i diversitat. No es visualitza correctament? Fes clic aquí per descarregar l’informe (PDF).

Un homenatge a Elinor Ostrom. Més enllà dels mercats i els estats

08/12/2020

Per Martí Jiménez-Mausbach. Director de Recerca de l’Institut Ostrom   Avui fa onze anys, el 8 de desembre de 2009, Elinor Ostrom va pronunciar el discurs de recepció del Premi Nobel d’Economia sota el títol “Més enllà dels mercats i els estats: governança policèntrica de sistemes econòmics complexos”. Seria la primera dona guardonada amb aquesta distinció. Des d’una aproximació sovint heterodoxa i antidogmàtica, la seva obra desenvolupa fórmules per a la gestió responsable i sostenible dels recursos comunals. La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències va declarar que els estudis d’Ostrom «van aconseguir donar rellevància a aquest assumpte davant la comunitat científica, al demostrar que els béns comuns, com els boscos, les pesqueries, els camps petrolers o les terres de pastura, poden ser gestionats de manera eficaç pels usuaris, en lloc de delegar la seva gestió als governs o a empreses privades». La seva teoria també permetia demostrar que aquest […]

Análisis de la Ley 11/2020, de medidas urgentes en materia de contención de rentas en los contratos de arrendamiento de vivienda

03/11/2020

Informe: Innovació regulatòria en temps de pandèmia

01/11/2020

Les oportunitats per a la innovació regulatòria en el context de la pandèmia constitueixen el tema principal d’aquest informe, especialment en quatre dimensions: el sector biofarmacèutic, la dispensació de medicaments, els col·legis professionals i l’homologació de professionals sanitaris estrangers.

Els efectes de la burocràcia sobre el desenvolupament industrial de Catalunya

16/10/2020

Pau Vila Garcia – Investigador titular de l’Institut Ostrom   Una de les receptes que més s’han repetit per tal de superar la crisi econòmica derivada de la pandèmia és reforçar la indústria. Particularment, des de l’administració s’insisteix en impulsar activitats econòmiques vinculades a dos grans àmbits: la sostenibilitat i la digitalització. Aquesta visió de futur xoca amb la realitat del teixit econòmic del nostre país, fortament vinculat al sector serveis, fet que presenta diverses problemàtiques: una elevada temporalitat del mercat laboral, el predomini d’activitats de baix valor afegit i amb un efecte multiplicador limitat i un horitzó de recuperació pessimista, ateses les limitacions imposades per la situació de pandèmia. Així doncs, existeix un consens pel que fa a la necessitat d’expandir la indústria al nostre país. L’any 2019, la indústria representava un 19,3% sobre el PIB a Catalunya. És una de les xifres més elevades d’Espanya, però contrasta amb […]

Sense apriorismes: per què regular els preus dels lloguers pot no ser una bona idea

08/09/2020

Per Roger Medina   El dia 9 de setembre al Parlament de Catalunya es durà a terme la votació final de la Proposició de llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge. A grans trets, el contingut d’aquesta proposició de llei dotarà (en cas d’aprovar-se) a les administracions competents d’instruments jurídics per contenir les rendes dels lloguers, o en altres termes, per regular i establir increments màxims del preu del lloguer d’immobles. És innegable el fet que els preus del lloguer han incrementat de manera substancial en els darrers anys, molt especialment a la ciutat de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana. Segons l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), els preus del lloguer (mitjana anual del lloguer contractual, euros/mes) a Catalunya han passat d’uns 540€/mes el 2014 a uns 735€/mes el 2019 (tot i que hem observat algunes reduccions trimestrals). Això suposa un increment dels preus del lloguer […]

[Llibre] La resposta liberal

01/07/2020

«Una bona reflexió sobre el liberalisme, des de casa nostra, adaptada a les exigències del segle XXI. Bravo!» Andreu Mas-Colell (Catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra) «Tothom interessat en les qüestions de política pública, i que cregui que cap idea és sagrada ni cap opinió, indiscutible, gaudirà d’aquest llibre» Germà Bel (Catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona)   Quin discurs ofereix el liberalisme davant d’aquells que pretenen debilitar els contrapesos institucionals, els drets de propietat o la seguretat jurídica? I davant la xenofòbia o el proteccionisme? Com podem avançar cap a un creixement econòmic més inclusiu i respectuós amb el medi ambient? Quines reformes fiscals poden conjugar alhora eficiència, suficiència i equitat sense perjudicar, però, la innovació i l’emprenedoria? Com podem preparar les noves generacions per al canvi tecnològic? Sobreviurà el mercat de treball a l’impacte de la robotització? Hem de posar límits a la llibertat d’expressió per […]

El mite de les SICAV

13/05/2020

Per Jordan del Rio Els darrers anys, les SICAV -Societats d’Inversió de Capital Variable- han fet córrer rius de tinta, essent objecte de debat en múltiples comicis electorals. Tanmateix, aquesta figura d’inversió col·lectiva és una gran desconeguda per a la majoria de la població. Fins i tot als mitjans de comunicació, sovint s’han publicat informacions imprecises o esbiaixades. Les SICAV són societats anònimes que s’engloben sota la categoria d’Institucions d’Inversió Col·lectiva (IIC) i gestionen un patrimoni financer d’un mínim de 2,4 milions d’euros provinents de 100 o més socis inversors. Es tracta d’un vehicle d’inversió obert a qualsevol individu, que pot adquirir-ne accions, habitualment per menys de 10 euros. A l’Estat espanyol existeixen unes 2.700 SICAV registrades, amb un patrimoni total aproximat d’uns 30.000 milions d’euros. Les SICAV destinen els recursos aportats a adquirir actius financers de diferent naturalesa, majoritàriament accions d’empreses cotitzades a borsa i bons de deute públic […]

Els drets fonamentals davant l’estat d’alarma

03/05/2020

Per Guillem València i Roger Medina El debat públic, aquestes setmanes està copat per anàlisis sobre les conseqüències evidents de la crisi provocada per la propagació de la COVID-19: un col·lapse sanitari encara vigent i una desacceleració econòmica sense precedents, agreujada, com vam esmentar en el nostre darrer informe Respostes contra la pandèmia. 20 propostes de política econòmica contra la COVID-19, per una situació fiscal poc òptima davant d’un escenari macroeconòmic advers. Les mesures preses per pal·liar els efectes de la crisi sanitària han tingut però, un efecte col·lateral massiu: la suspensió, directa o indirecta, de l’exercici de determinats drets fonamentals. La primera gran decisió del Govern d’Espanya a l’inici de la pandèmia fou el Reial Decret 463/2020, el 14 de març, pel qual es va declarar l’Estat d’Alarma, per la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19. Des d’aquell dia i fins avui, el Govern ha […]

Respostes contra la pandèmia. 20 propostes de política econòmica contra la COVID-19

25/03/2020

Context, prioritats i principis rectors   La crisi de salut global derivada de la propagació del virus SARS-CoV-2 està provocant, i seguirà provocant, greus distorsions en l’economia mundial i en particular, en les economies dels països europeus. Ens enfrontem a una situació complexa en la qual es combinen dues característiques que condicionen la resposta del govern: d’una banda, la temporalitat de la crisi, que aconsella escalonar la resposta, i, d’altra banda, la seva intensitat i ampli impacte, que aconsella contundència. L’elevada sensibilitat de les economies europees a la pandèmia de la COVID-19 ve donada per tres factors, dos d’epidemiològics i un relacionat amb l’estructura econòmica dels estats europeus. En primer terme, cal destacar la vulnerabilitat que suposa ser una de les zones amb més tràfic de viatgers internacionals, fet que facilita el contagi i l’expansió del virus i en dificulta la seva contenció. En segon terme, Europa és alhora la […]

Informe sobre el finançament universitari. Universitat gratuïta: subvencionant als rics?

15/10/2019

Per Lluc Puig, Martí Jiménez i Roger Medina La gratuïtat (o semi-gratuïtat) de l’educació superior a Catalunya és una mesura fonamentalment regressiva, perjudica a les famílies amb menys ingressos de la societat, no aborda els problemes d’equitat i genera incentius perversos en matèria d’externalitats negatives i sobrequalificació. Actualment els estudiants de grau han de cobrir el preu de la matrícula i les taxes universitàries en estudis de grau i màster públic, el que representa entre un 15% i un 25% del cost dels estudis. Per tant, els estudiants universitaris estan lluny de pagar la totalitat del cost de la seva formació. Els preus per crèdit a les universitats catalanes adaptat a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) depenen del coeficient d’estructura docent del grau: 25,27 € / crèdit per al coeficient A, 35,77 € / crèdit si és B i 39,55 € / crèdit si és C. En resum, el preu d’un […]

Informe conclusiones Policy Lab – New Destinations Summit

15/09/2019

Introducción   En el contexto del New Destinations Summit, celebrado el 9 de mayo en Igualada, desde el Instituto Sociedad Global colaboramos con el Ayuntamiento de Igualada y Airbnb en la organización del Policy Lab sobre nuevas destinaciones turísticas en la era digital. Los objetivos del Policy Lab eran los siguientes: Identificar los retos y oportunidades de la digitalización y la consolidación del modelo de economía colaborativa desde el punto de vista de la regulación económica eficiente. Describir el contexto del turismo compartido en Cataluña, comparándolo con nuestros entornos más inmediatos. Establecer las debilidades, amenazas, fortalezas y oportunidades que plantea la creación y promoción de nuevos destinos turísticos desde el punto de vista de los diversos actores implicados: plataformas, usuarios, prosumidores, administraciones, reguladores, vecinos, comercios, etc. Definir una serie de recomendaciones y buenas prácticas para garantizar un encaje eficiente y equitativo del turismo compartido en el conjunto de la economía. […]

Informe sobre els Efectes de la Regulació Contractual en el Mercat de l’Habitatge de Lloguer

01/09/2019

Per Pol Borrellas   Síntesi La regulació contractual en el mercat de l’habitatge de lloguer provoca: Reducció de l’oferta. Pressió alcista als preus. Discriminació dels llogaters de renda baixa. Empobriment del manteniment dels immobles. Disminució de la mobilitat laboral. Distribució ineficient dels recursos. Les causes d’aquests efectes perniciosos són: La impossibilitat d’alinear de forma eficient els interessos i les necessitats específiques de les parts. L’agreujament del problema de selecció adversa: I. S’augmenta la dificultat dels arrendadors per a diferenciar entre arrendataris bons i problemàtics i protegir-se dels possibles comportaments oportunístics a través de diferents clàusules contractuals, com la duració, la fiança i el preu. II. S’allarga el procés de rescissió del contracte i de recuperació de l’immoble en cas d’incompliment dels termes. La restricció de l’actualització del preu per a adaptar-lo al de mercat durant el transcurs del contracte. Aquests fenòmens generen un augment del risc i els costos per […]

Vehicles de mobilitat personal d’estacionament lliure a Barcelona. Una regulació adaptada als nous temps.

02/03/2019

Per Oriol de Marcos   Introducció Els Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) dockless o d’estacionament lliure al carrer, també anomenats vehicles compartits, s’han popularitzat a les grans ciutats del món durant els últims dos anys, ja que els serveis d’aquests vehicles ofereixen flexibilitat als usuaris a l’hora de desplaçar-se en zones urbanes. Per iniciar un trajecte l’usuari només ha d’activar el vehicle amb el telèfon mòbil, i en arribar a la destinació pot aparcar-lo al carrer de destí. Aquest model de lloguer de vehicles, sigui de patinets elèctrics, bicicletes o motocicletes, ha comportat diferents reaccions polítiques i regulatòries. A causa de la naturalesa urbana del servei, aquestes reaccions han estat impulsades per governs municipals. En els propers paràgrafs es tractaran primer algunes dades rellevants per entendre el fenomen dels vehicles compartits i les respostes regulatòries de les ciutats del món fent especial èmfasi a la de l’Ajuntament de Barcelona. Seguidament, […]

Europa a l’eterna recerca de seguretat energètica: El fracàs de la gran estratègia europea del gas

14/01/2019

Per Xavier Quer*  Aquest informe és una crònica i anàlisi de l’evolució dels dos grans projectes gasístics “Nabucco” i “TANAP”. El present treball se centra en el paper dels interessos geoestratègics dels actors involucrats en el proveïment de gas a Europa, examinant de quina manera l’asimetria entre el poder d’aquests ha propiciat un desenllaç molt allunyat de les pretensions europees. Afirmar que els països de la Unió Europea depenen de les importacions per cobrir la seva demanda energètica és, en relació al gas, cert en un 70%. Les dades d’Eurostat del 2016 confirmen que, si bé holandesos i britànics gaudeixen de subministrament propi i es poden permetre exportar l’excedent a països veïns, el 70% del gas consumit a les llars europees procedeix de països tercers a la UE (Eurostat, 2016). L’alta conflictivitat a l’Est d’Europa i al Magrib els darrers anys ha fet que alguns països europeus, entre ells Espanya, […]

Institucions inclusives i desenvolupament econòmic

20/12/2018

Informe “Institucions inclusives i desenvolupament econòmic”, publicat a la Nota d’Economia del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat núm. 104 “Potencialitats de l’economia catalana”. Autors: Roger Medina. Investigador titular de CCL Martí Jiménez. Cap de Recerca de CCL Elisenda Lamana. Economista per la UPF i la London School of Economics.

Blockchain: la fi dels intermediaris?

15/11/2018

Introducció al blockchain   L’expresident del partit liberal belga Young-VLD, Maurits Vande Reyde, va predir que la tecnologia blockchain esdevindria un dels temes centrals en el debat públic el 2018. Probablement es va avançar uns quants anys, però la seva visió és oportuna: blockchain com a tecnologia i com a filosofia pot acabar desencadenant la desaparició dels intermediaris econòmics en un temps prudencial. La tecnologia blockchain (cadena de blocs) funciona d’una manera similar a la dels llibres de comptabilitat, amb la diferència que accepta els registres d’una infinitat de participants i que aquests són oberts i accessibles per a tothom. Per a la modificació dels registres és necessari el consens entre el grup d’usuaris, maximitzant, d’aquesta manera, la seguretat de les transacció i evitant la necessitat d’una autoritat central dedicada a aprovar-les. Blockchain és, en resum, un sistema que permet registrar transaccions de manera descentralitzada. Cal entendre, en primer lloc, […]

La ruta de la seda xinesa: noves regles del joc en el comerç internacional?

24/09/2018

Per Nadia Kovaleva* Aquest informe és una revisió de l’estat de la iniciativa xinesa “One Belt One Road” (Un Cinturó Una Via) i el seu impacte sobre el territori, especialment, a l’Àsia Central, una de les àrees nuclears del projecte. El present treball se centra en els reptes als quals ha de fer front la iniciativa, com el de les infraestructures i el dèficit de seguretat, examinant quines són les qüestions essencials per a la seva implantació. La iniciativa One Belt One Road (一带一路, yidai yilu, a partir d’ara OBOR) va ser anunciada pel president xinès Xi Jinping el setembre 2013 a la Universitat de Nazarbayev de Kazakhstan. El seu objectiu és crear una xarxa de carreteres i vies de tren, rutes marítimes, oleoductes i gasoductes per Europa, Àfrica i Àsia, que connectarà diferents punts del món amb la Xina, suplint la manca de matèries primeres i recursos energètics del país. […]

Hive Mind: How Your Nation’s IQ Matters So Much More Than Your Own. Interview with Garett Jones

09/09/2018

Outside of a few countries with abundant natural resources, the most important productive asset in each nation is the human mind. Economist Garett Jones explores the role of national IQ in fostering economic prosperity and institutional quality. We recently had the chance to sat down with him in Barcelona to discuss how exactly a country’s cognitive firepower translates into a more competitive economy and what we can do about it, if anything. In his book Hive Mind, Jones argues that while standardized tests can’t tell us everything about how productive our mind is, they do reveal quite a lot about a country’s overall performance. The cognitive skills that these scores roughly index predict financial prudence, social cohesion and political integrity, all significant components to a nation’s overall prosperity. Garett Jones is a senior scholar and BB&T Professor for the Study of Capitalism at The Mercatus Center, and associate professor of […]

Ponència III Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya: El sistema de ciència i innovació

16/07/2018