El passat 23 de gener del 2023 va entrar en vigor la nova Llei 28/2022 de foment de l’ecosistema de les empreses emergents. Aquesta llei, coneguda com la Llei de Startups, suposa un avanç significatiu pel que fa a l’atractiu fiscal de la inversió en empreses emergents i la reducció de barreres administratives per a la seva creació. Volem destacar tres de les reformes incorporades en la nova legislació que segueixen les recomanacions de l’Institut Ostrom presentades en el Llibre Blanc de la Reforma Tributària. En primer lloc, volem destacar el nou tractament fiscal de les stock options (opcions sobre accions), que permetran atraure talent i millorar la seva remuneració sense castigar excessivament la tresoreria de les empreses. S’ha elevat l’exempció fiscal per aquest vehicle des de 12.000 fins a 50.000 euros anuals i aquestes només es liquidaran una vegada. Una altra millora substancial és el nou règim fiscal del carried interest, la prima que cobren els inversors professionals o […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.El proper 28 de maig, es celebren les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona. Els comicis marcaran el rumb de la capital catalana en els propers quatre anys. Des de l’Institut Ostrom, presentem un decàleg de deu propostes de política pública. Les recomanacions formulades aborden àmbits com ara la mobilitat; l’urbanisme; la transició energètica i la qualitat de l’aire; les polítiques d’habitatge; la dimensió metropolitana; economia, innovació i internacionalització; regulació i turisme.
Fes clic al títol per llegir el text complet.Ho vam pronosticar en reiterades ocasions. Vam presentar un exhaustiu informe a les Conselleries de Justícia i Territori de la Generalitat. Vam divulgar-ne els potencials efectes perniciosos a tots els mitjans del país. Però el setembre de 2020 el Parlament de Catalunya, fent cas omís a l’evidència internacional comparada, va aprovar la Llei 11/2020 de mesures en matèria de contenció de rendes dels contractes d’arrendaments d’habitatge. La llei, promoguda pel Sindicat de Llogateres i aprovada amb els vots favorables de JxCat, ERC, Comuns i CUP, obligava als arrendadors de finques de 60 municipis catalans a congelar les rendes dels lloguers i ajustar-les a l’Índex de Referència fixat per l’Agència de l’Habitatge. Una vegada finalitzada la vigència de la llei, arran de la sentència del Tribunal Constitucional de l’abril de 2022 que declarava la nul·litat i la inconstitucionalitat de la majoria dels seus preceptes, ja comptem amb prou evidència científica sobre […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.El think tank Institut Ostrom va celebrar ahir la seva VII Assemblea anual. En aquesta reunió, els membres van escollir una nova Junta Directiva encapçalada per l’empresari gironí Pau Vila, fins ara director de programes de l’Institut. Vila, que és Enginyer per la Universitat Ramon Llull, Economista per la Universitat Oberta de Catalunya i Màster en Management per ESADE, ha estat vinculat a l’àmbit de la consultoria tecnològica i actualment ocupa una posició directiva a un grup industrial del sector de la pasta, paper i cartró. Vila també és autor de nombroses publicacions sobre política industrial, competitivitat i regulació dels mercats. La resta de noms que conformen la nova Junta són Martí Jiménez-Mausbach com a Vicepresident i Director de Recerca, Albert Torelló com a Director de Programes i Adrià Solsona com a Director Legal i Financer. Durant la trobada, el president sortint, Eric Herrera, va voler agrair la confiança rebuda […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.El gasto sanitario en la OCDE y en España ha ralentizado su crecimiento en las últimas décadas, especialmente con la llegada de la Gran Recesión. La delicada situación de las cuentas públicas en las economías desarrolladas dificultad el poder mantener los niveles previos de inversión sanitaria. Es por ello por lo que es necesario aumentar la eficiencia del gasto para, en la medida de lo posible, ahorrar costes sin que los resultados en salud mengüen. En este trabajo se analiza la eficiencia de los sistemas de salud a través del Análisis Envolvente de Datos (DEA). Las estimaciones obtenidas indican que España podría usar el 96% de sus recursos sanitarios actuales y seguir produciendo los mismos resultados o aumentar en un 16% la calidad de los servicios sanitarios sin incrementar el gasto. En Catalunya, los recursos podrían situarse en un 84% de su nivel actual y todavía seguir rindiendo como en […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest mes hem celebrat el nostre sisè aniversari en una gala a l’Hotel H10 Art Gallery de Barcelona, amb la presència dels nostres socis i figures rellevants de l’àmbit acadèmic, científic, empresarial i polític del país. Com ja és tradició, vam fer entrega dels Premis Institut Ostrom al Lideratge Intel·lectual i Empresarial. Aquest any els guardonats han estat Xavier Sala i Martín, Catedràtic d’Economia a la Universitat de Columbia i l’emprenedora Mar Alarcón, fundadora de SocialCar i TerapMe. Volem agrair a tots aquells qui ens vau acompanyar, un any més, en una vetllada tan especial per a l’Institut. A més, la setmana passada vam ser a Nova York, a l’Atlas Network Liberty Forum, la convenció anual dels principals think tanks liberals d’arreu del món, amb la presència d’institucions de gairebé un centenar de països. A la jornada vam poder debatre sobre qüestions cabdals pel present i futur del moviment com […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.En los últimos meses se ha abierto un interesante debate en España sobre la conveniencia o no de que las comunidades autónomas gocen de autonomía tributaria para fijar sus propios impuestos. Varios han sido los gobiernos regionales que han aprobado rebajas fiscales de cara a las elecciones de 2023, no sin críticas por suponer una carrera hacia el abismo que pone en riesgo la prestación de servicios públicos fundamentales. Por su parte, el gobierno central ha puesto en marcha el denominado como Impuesto de Solidaridad para tratar de armonizar, por la puerta de atrás, el Impuesto sobre el Patrimonio. La literatura pone énfasis en los beneficios que puede conllevar la competencia y descentralización fiscales, siempre que el diseño institucional sea el adecuado. La Primera Generación de Teorías del Federalismo Fiscal destaca que la cercanía de los gobiernos subestatales permite ofrecer bienes y servicios públicos que se adecuan mejor a las […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.El 30 de marzo de 2022, el Instituto Ostrom se dirigió al Ministerio de Trabajo para solicitar el informe “El impacto de la subida del Salario Mínimo Interprofesional en la desigualdad y el empleo” que se encargó a la Dra. Sara de la Rica y que no se había hecho público. El Ministerio negó el acceso al mismo, decisión que el Instituto recurrió al Consejo de Transparencia y Buen Gobierno – el órgano encargado de hacer cumplir la ley de transparencia y acceso a la información pública. El pasado 24 de septiembre el CTBG falló a favor del recurso interpuesto por el Instituto y pidió al Ministerio de Trabajo la publicación de dicho informe. Un mes después del plazo máximo establecido por la ley, el Ministerio ha hecho llegar al Instituto el documento en cuestión, que hemos considerado oportuno publicar.
Fes clic al títol per llegir el text complet.Un marc regulador eficient és fonamental per enfortir la competitivitat i la capacitat innovadora de l’economia, alhora que augmenta la valoració positiva de ciutadans i empreses envers les administracions públiques. L’impacte a llarg termini d’una reducció de càrregues administratives del 25% en el cas d’Espanya seria equivalent a un increment del PIB de l’1,7% (Gelauff i Lejour, 2006). A Catalunya ha proliferat en els darrers anys la producció de normatives que prohibeixen, limiten o dificulten l’activitat empresarial i el desplegament de projectes industrials. De fet, Catalunya lidera el rànquing de nombre de pàgines a butlletins oficials autonòmics el 2019, amb 106.914 pàgines, en comparació amb les 5.913 pàgines del País Basc. Així ho evidencia el nostre darrer informe “Un país sense límits. Anàlisi i recomanacions per a la facilitació de l’activitat empresarial a Catalunya” presentat aquest mes a la seu de la Patronal Cecot a Terrassa. A l’informe plantegem un […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Roger Medina intervé al programa Més 3/24, amb Xavier Graset, per analitzar la supressió de l’impost de patrimoni a Andalusia.
Fes clic al títol per llegir el text complet.Roger Medina analitza la inflació disparada i les mesures de la Comissió Europea al programa Més 3/24, amb Xavier Graset
Fes clic al títol per llegir el text complet.El nostre director de programes Pau Vila intervé al programa Es Matins de TV3 sobre la crisi energètica europea, amb la Ministra d’Indústria, Reyes Maroto.
Fes clic al títol per llegir el text complet.Un element nuclear de la qualitat institucional és l’anomenada accountability o retiment de comptes – un mecanisme de control social d’aquells aspectes tant generals (objectius, impactes) com operacionals (metodologies, resultats) que permet analitzar la gestió pública. El retiment de comptes està íntimament relacionat amb la qualitat democràtica i la millora de les polítiques públiques. Mentre que en els darrers anys països del nostre entorn han realitzat avenços significatius en matèria de transparència, digitalització i obertura de l’administració, Catalunya s’està quedant enrere. Aquest informe parteix de l’observació que cal abordar dos reptes principals: (i) millorar la nostra capacitat de recol·lectar, processar i gestionar dades relacionades amb les intervencions públiques i (ii) expandir la capacitat d’analitzar-les per avaluar els programes de govern. S’enfoca la qüestió des d’una anàlisi de política pública comparada respecte d’altres països líders en aquest àmbit, i es proposen accions concretes en l’àmbit de les polítiques públiques per tal […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Catalunya ha destacat històricament per ser un territori propens al desenvolupament d’activitats econòmiques, amb un elevat atractiu inversor. Lamentablement, aquesta tracció històrica s’ha erosionat al llarg dels darrers anys degut a múltiples factors, com la proliferació de lleis, decrets i normatives que prohibeixen, limiten o dificulten determinades activitats empresarials. Catalunya ha protagonitzat un excés d’implantació de tràmits administratius que porten associats llargs terminis de tramitació per a l’obtenció de llicències d’activitat, urbanístiques o de legalització envers la normativa d’incendis, entre d’altres. El present informe revisa algunes de les barreres més rellevants al desenvolupament d’activitats econòmiques a Catalunya, i especifica un decàleg de mesures legislatives que posarien remei a gran part d’aquestes problemàtiques amb la voluntat de reposicionar Catalunya com a territori atractiu a la inversió i activitat empresarials. Aquest informe s’ha elaborat per encàrrec de la Associació Catalunya Sense Límits. Feu clic aquí per descarregar l’informe en format PDF
Fes clic al títol per llegir el text complet.Les tensions inflacionistes ens aboquen a un major i més ràpid enduriment de la política monetària que, juntament amb la crisi energètica, aprofundiran el refredament econòmic. Davant d’aquest context, el Govern espanyol i diversos grups de l’oposició –també les formacions catalanes– han plantejat, entre d’altres, fixar els tipus d’interès hipotecaris, augmentar el salari mínim i intervenir en els preus dels productes alimentaris bàsics. Mesures que poden generar escassetat, estimular l’economia submergida, facilitar la cartelització entre operadors, incrementar preus en productes substitutius i destruir ocupació. Per què es presenten aquestes reformes? La societat espanyola i catalana –aquí no es produeix cap fet diferencial– són més favorables, en comparació als nostres veïns europeus, que l’Estat jugui un paper dominant en l’economia, però alhora, no són partidaris que recapti més impostos. Aquesta contradicció és coherent amb la nostra proclivitat a restringir el dret privat mitjançant regles imperatives i sovint retroactives, en comptes d’emprar […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.A principios de año, el Ministerio de Trabajo y Economía Social encargó un estudio ad hoc a la Catedrática de Economía en la Universidad del País Vasco (UPV/EHU), Sara de la Rica titulado “El impacto de la subida del SMI en el mercado laboral: intensidad laboral, brechas de género y desigualdad”. Se trata de un informe adicional al que emitió el comité de expertos, que se concibió inicialmente como una alternativa al demoledor análisis que había realizado el Banco de España, para arrojar luz sobre los efectos del alza del SMI en la intensidad laboral, focalizando el análisis en trabajadores cuya jornada es inferior a la completa, un colectivo al que el SMI le afecta de manera especial. El informe también analiza el impacto de subidas en el SMI en las brechas de género y la desigualdad, particularmente la desigualdad de la parte baja de la distribución salarial. El documento […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.A principis d’any, el Ministeri de Treball i Economia Social va encarregar un estudi ad hoc a la Catedràtica d’Economia a la Universitat del País Basc (UPV/EHU), Sara de la Rica, titulat “L’impacte de la pujada de l’SMI en el mercat laboral: intensitat laboral, bretxes de gènere i desigualtat”. Es tracta d’un informe addicional a l’emès pel comitè d’experts, que es va concebre inicialment com una alternativa a la demolidora anàlisi que havia realitzat el Banc d’Espanya. Analitza els efectes de l’alça del SMI en la intensitat laboral, focalitzant l’anàlisi en els treballadors amb jornada reduïda, un col·lectiu al qual el SMI impacta de manera especial. L’informe també analitza l’impacte de pujades del SMI en la bretxa de gènere i la desigualtat, particularment en la desigualtat a la part baixa de la distribució salarial. El document roman en mans de la vicepresidenta del Govern, Yolanda Díaz, des del passat mes […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.La inflació està registrant xifres mai vistes les últimes quatre dècades a les economies desenvolupades de tot el món. El 2021, al conjunt de l’Estat espanyol, l’Índex de Preus de Consum (IPC) va augmentar en un 6,5%, i va afectar totes les regions de manera més o menys homogènia. Aquesta situació, unida a la crisi energètica i la guerra d’Ucraïna, està repercutint de manera negativa a la butxaca dels ciutadans. Tanmateix, un element menys discutit és l’impacte de la inflació en la fiscalitat, objecte d’anàlisi del darrer informe de l’Institut Ostrom publicat per l’economista Santiago Calvo López. La inflació incrementa la factura fiscal dels contribuents sense que calgui apujar els tipus impositius, és a dir, sense passar per les Corts. Això passa perquè molts contribuents poden superar els llindars exempts o les deduccions a què tenen dret en termes nominals, però no en termes reals. Davant d’augments nominals de la […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Entrevista a Roger Medina al Més 3/24 per analitzar les mesures anunciades per Pedro Sánchez, el 12-7-2022
Fes clic al títol per llegir el text complet.La inflació està registrant xifres mai vistes en les darreres quatre dècades a les economies desenvolupades de tot el món. El 2021, al conjunt de l’Estat espanyol, l’Índex de Preus de Consum (IPC) va augmentar en un 6,5%, afectant totes les regions de manera més o menys homogènia. A Catalunya, l’increment va ser del 6,1%. A la primera meitat de l’any 2022, la tendència és molt pitjor, ja que fins al mes de maig, a Catalunya els preus van créixer un 8,2% respecte al mateix període de l’exercici precedent, lleugerament per sota de la mitjana estatal (8,7%). Aquesta situació, unida a la crisi energètica i la guerra d’Ucraïna, està repercutint de manera negativa a la butxaca dels ciutadans. Un element menys discutit, però, és l’impacte de la inflació en la fiscalitat. La inflació incrementa la factura fiscal dels contribuents sense que s’hagin de pujar els tipus impositius. S’està gravant la […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Madrid se encuentra entre las quince ciudades más buscadas en todo el mundo para una estancia de larga duración a través de la plataforma de Airbnb. Casi uno de cada cinco huéspedes está de ‘workation’, es decir, aúnan trabajo y turismo en un mismo viaje. Casi la mitad de los usuarios afirman haber podido cambiar su lugar de residencia en algún momento de 2021 gracias al teletrabajo. La Vivienda de Uso Turístico (VUT) ofrece la posibilidad de utilizar eficientemente recursos infrautilizados y alojar en viviendas existentes a visitantes, congresistas o nómadas digitales sin tener que cambiar la fisonomía de la ciudad. ¿Pero qué nuevos paradigmas marcan la actividad turística después de la pandemia? ¿Qué ofrece la capital para convertirse en un destino tecnológico por excelencia? ¿Está la ciudad preparada para responder a nuevas dinámicas como la del ‘workation’ y los nomádas digitales? ¿De qué otras experiencias internacionales podemos aprender? Con […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Roger Medina explica l’excepció ibèrica al gas i de l’augment de la inflació Més 324 9-6-2022
Fes clic al títol per llegir el text complet.Collaboration, across disciplinary and geographical boundaries, is the foundation of the scientific endeavor. Local research excellence needs open societies, high mobility, and international talent recruitment. Countries, universities, and research centers are once again engaged in a war for talent over researchers, entrepreneurs and students as the world emerges in fits and starts from a pandemic-induced slowdown in international migration. Driven by the need to be on the cutting edge of new technologies like AI or genomics, in an age of new geopolitical rivalries, a host of countries have in the past months unveiled new academic recruitment drives, visa schemes and open-door policies to poach the brightest minds. Yet, red tape, cumbersome administrative barriers and outdated immigration policies remain as a critical bottleneck in the movement of STEM talent across borders. But what are the main obstacles to research mobility? Why should immigration and talent attraction be central to national strategies […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Aquest mes s’ha complert el primer any des de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. És hora, doncs, de mirar enrere, intentar fer balanç i avaluar les polítiques públiques més rellevants de la legislatura. En primer terme, celebrem l’establiment de la gratuïtat de l’escola bressol, el P2. Enfortir els programes de suport a la primera infància (0-3) era una de les nostres recomanacions en l’àmbit de la mobilitat social, juntament amb les tutories per estudiants amb dificultats. També valorem positivament el projecte impulsat pel Departament de Govern Obert “Catalunya, un país de dades” que reforçarà l’ús de dades obertes territorialitzades per a una millor governança. Tanmateix, l’acord de govern incloïa – en el seu apartat núm. 9 – «La Direcció pública professional per professionalitzar els càrrecs directius de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic”. Un any després, no hem constatat cap avanç en aquesta direcció. A l’administració pública […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Les disrupcions tecnològiques dels darrers anys en el sector del transport urbà de passatgers han canviat el panorama regulador i competitiu dramàticament. De fet, en línia amb la resta d’innovacions normatives, aquesta disrupció tecnològica ha forçat el regulador a transitar des d’un model de control de l’activitat econòmica mitjançant normes detallades a un model menys invasiu fonamentat en els principis de la regulació eficient. Aquest nou paradigma en la regulació dels serveis de transport urbà de persones no és, ni molt menys, senzill i simple d’abordar. El servei de taxi, que durant dècades ha constituït una part molt rellevant d’aquest segment, ha vist com es disparava la prestació de serveis en competència per part del servei de vehicles de transport amb conductor, més conegut per les seves sigles VTC (en anglès, private hire vehicles -PHV- o for-hire vehicles -FHV-). Aquesta nova competència fonamenta el seu espai en el mercat oferint […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Un cop superada la pandèmia, segurament el problema de salut pública més rellevant a les nostres ciutats és l’emissió de contaminants, especialment micropartícules d’òxid de nitrogen i monòxid de carbó. L’Agència Europea de Medi Ambient estima que la contaminació causa prop de mig milió de morts prematures a l’any a Europa. Les emissions contaminants són la causa principal de mort de 3,3 milions de persones a l’any al món, més que la SIDA, la malària i la grip juntes (Lelieveld et al., 2015). Els nivells de contaminació a Barcelona gairebé tripliquen el llindar fixat per l’OMS: 29 g/m3 (Bernardo et al, 2021). Aquest mes, un important nombre d’entitats ecologistes han presentat una proposta de peatge urbà per a Barcelona, mesura que des de l’Institut Ostrom hem divulgat a l’esfera pública des de l’any 2018. La proposta és molt concreta: quatre euros per poder circular (amb excepcions) i un termini de […]
Fes clic al títol per llegir el text complet.Pau Vila i Roger Medina, director de programes i investigador titular d’Ostrom, a Economia de guerra de 8TV amb Gonzalo Bernardos
Fes clic al títol per llegir el text complet.Intervenció del nostre Investigador, Roger Medina, al programa Més 3/24 amb Xavier Graset
Fes clic al títol per llegir el text complet.